♦ Narciso, coproducció internacional catalana que va guanyar el Premi de la Crítica a la secció Panorama de Berlín 2026, s’acaba de projectar a Horizontes Latinos de Sant Sebastià i els acadèmics de Paraguai l’han proposada de precandidata paraguaiana a l’Oscar Internacional, s’ambienta al Paraguai de 1959, en plena dictadura, quan, amb rock & roll a les venes, hi torna, procedent de Buenos Aires, el carismàtic i enigmàtic Narciso, que es converteix en una estrella de la ràdio i en un símbol de llibertat, però…
«Els Estats Units, que amb la seva influència política i econòmica van sostenir els règims autoritaris de Sud-amèrica, van ser alhora el bressol del rock and roll, una cultura juvenil que va afeblir la seva pròpia autoritat moral. Aquesta tensió —entre el poder i la rebel·lia— recorre tota la pel·lícula», n’ha declarat el director, Marcelo Martinessi, que ha explicat: «Durant la llarga dictadura paraguaiana, la ràdio va encarnar aquesta mateixa ambigüitat: va ser un instrument de control, però també un refugi nocturn, un conjunt de veus que s’obrien pas en la foscor, obrint breus escletxes en el silenci. Aquí, la por mai no és un esdeveniment, sinó una atmosfera. [Aquest film no és] un relat històric sobre esdeveniments polítics, ni una història definida per la identitat sexual als anys cinquanta». Està basada en el cas de Bernardo Aranda, «un locutor, programador radiofònic i ballarí paraguaià [presumptament homosexual], l’assassinat del qual, l’1 de setembre de 1959, va donar lloc a un dels episodis de repressió més coneguts de la dictadura d’Alfredo Stroessner, l’anomenat cas 108» [§]. Ho comenta Marcelo Martinessi: «El cas de Bernardo Aranda té un profund pes simbòlic al Paraguai, però no és una història àmpliament coneguda. Va marcar un canvi decisiu en la història del país. Sota el pretext de la moralitat, el govern va trobar una excusa perfecta per imposar una agenda de línia dura i legitimar pràctiques autoritàries que causarien un profund dany al teixit social. El que va venir després no va ser un acte aïllat de repressió, sinó la consolidació de noves normes i mecanismes que van aplanar el camí cap a una dictadura militar que es perllongaria durant gairebé trenta-cinc anys. El que em va atreure del llibre d’en Guido Rodríguez Alcalá [base del guió de la pel·lícula] va ser precisament el seu rebuig a adoptar una postura política explícita. En lloc d’oferir una mirada polèmica o acusatòria, en Guido presenta una anàlisi lúcida, gairebé clínica, d’una societat que ja estava preparada perquè una cosa així passés».
Aquest film és el segon llargmetratge de Marcelo Martinessi (Asunción, Paraguai, 01.01.1973). Havent estudiat Comunicació a la Universitat Catòlica d’Asunción i Cinema a la London Film School, els seus curtmetratges, centrats en la literatura i la memòria, s’han projectat en festivals com la Berlinale, Clermont-Ferrand i Melbourne, entre d’altres. Va ser director executiu de la primera Televisió Pública del Paraguai des de l’inici del projecte, el 2010, fins al cop d’estat del juny de 2012. Inspirat pel trauma que va travessar el seu país durant aquell període de crisi política, va escriure i dirigir La voz perdida — The Lost Voice, (on s’interroga la història recent del Paraguai) guardonat amb el premi al Millor Curtmetratge al Festival de Venècia el 2016. El seu primer llarg, Las Herederas − Les Héritières — Le ereditiere — The Heiresses («mirada immersiva i emocionalment captivadora sobre la vida dels privilegiats, a través de les tribulacions d’una dona vacil·lant immersa en una crisi silenciosa» [§]), va competir a la Secció Oficial de la Berlinale el 2018, on va obtenir dos Óssos de Plata (Premi Alfred Bauer i Millor Actriu), a més del premi de la crítica internacional.
De Marcelo MARTINESSI, Narciso
Producció: Paraguai, Catalunya, Portugal, Brasil, Uruguai, Alemanya, França. Any: 2026. Durada: 1h41. Versió original: en espanyol i guaraní. Especificacions tècniques: Color | Relació d’aspecte: 2.39:1 (lents anamòrfiques) | So: 24 bits 48 khz.
Sinopsi: Paraguai, 1959. Sota un règim militar sufocant, el carismàtic i enigmàtic Narciso torna de Buenos Aires amb rock & roll a les venes. Es converteix en una estrella de la ràdio i en un símbol de llibertat. Desitjat tant per homes com per dones, la seva presència fascina i provoca. Després del seu últim xou, apareix sense vida. En un país on el silenci domina i la por asfixia la veritat… qui va matar en Narciso?
Tràilers: VOE, VOSA, VOSF, VOSI, .
Amb: Diro Romero (Narciso), Manuel Cuenca (Lulu), Arturo Fleitas (Dracula), Margarita Irun (Goya), Mona Martínez (Nenucha), Nahuel Pérez Biscayart (Mister Wesson), Paulo Metello (xofer de Mister Wesson).
Guió: Marcelo Martinessi, basat en la novel·la Narciso, de Guido Rodríguez Alcalá. Muntatge: Fernando Epstein, Marcelo Martinessi. Fotografia: Luis Armando Arteaga. Música original: Zeltia Montes Muñoz. So: Fernando Henna (disseny de so), Miguel Martins (mescles), Tiago Raposinho (so de plató), Càsting: Marcelo Martinessi. Maquillatge: Sofía Sellanes. Perruqueria: Carmen Arbués-Miró. Vestuari: Diana Leste. Direcció artística: Carlo Spatuzza, Babi Targino.
Rodatge: març i abril de 2024, a Asunción.
Enllaços:
Bases de dades: Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, Unifrance, My Movies.
Festival d’estrena mundial: Berlín 2026 · Panorama. Premi destacat: Premi FIPRESCI de la Crítica a la secció Panorama de Berlín 2026. I també: Altres reconeixements.
Dossiers de premsa: En espanyol. Informació: Wikipedia (esp), Wikipedia (ang), Variety · 19.04.2024 (ang).
Sobre la producció:
Direcció de producció: Ivana Urizar. Producció: Sebastián Peña-Escobar, Marcelo Martinessi. Producció executiva: Julia Murat, Ico Costa, Christoph Friedel, Claudia Steffen, Alex Lafuente, Xavier Rocher, Marina Perales Marhuenda, Agustina Chiarino, Fernando Epstein.
Companyies productores: La Babosa Cine (paraguaiana). Coproductores: Esquina Produções (brasilera), Oublaum Filmes (portuguesa), Pandora Film Produktion (alemanya), BTeamProds, La Fabrica Nocturna Cinéma (francesa), Bocacha Films (uruguaiana), Guay Films (uruguaiana).
Distribuïdores i estrena als cines:
Mercat espanyol, D: BTeam, E: 02.10.2026. Mercat francès, D: pendent, E: pendent. Mercat italià, D: pendent, E: pendent. Mercat EUA, D: pendent, E: pendent. Vendes internacionals: Luxbox.
Cines de referència d’aquest blog:
La projecten en VOE: CineBaix (St. Feliu L.), Cinemes Girona (BCN), Renoir Floridablanca (BCN), Screenbox (Lleida), Aficine (Augusta), Cines Babel (València), Cines Lys (València),
Cineclubs: pendent.
Altres apunts en aquest blog ran de la pel·lícula:
Comentari | Crítiques i articles publicats sobre el film (Altres veus) | Estrenes: setmana del 2 d’octubre.
—
PORTADA: Cartell del film | Gentilesa de BTeam (DE)
