♦ Premiada i aplaudida òpera prima de la cineasta canadenco-hongaresa establerta a Toronto Sophy Romvari, Blue Heron és un relat iniciàtic d’inspiració autobiogràfica, que ens situa a finals dels anys noranta, quan la Sasha, una nena de vuit anys, i la seva família d’immigrants hongaresos es traslladen a una nova casa a l’illa de Vancouver, en un estiu assolellat, començant-hi una nova vida que… va quedant trasbalsada pel comportament cada vegada més imprevisible del fill gran, en Jeremy. «A partir dels seus propis records, la cineasta Sophy Romvari construeix un retrat profundament personal de la infància, les fractures familiars, la fragilitat de la memòria i tot allò que ens emportem amb nosaltres» [§]
Tant al seu curt Still Processing (2020) com a Blue Heron (2025), Romvari toca el tema de la memòria i ella ens ho explica: « [A mi] se’m coneix per fer curtmetratges de “noies solitàries davant del portàtil”; aquesta continuïtat no és intencionada, sinó que està relacionada amb la manera com ens repetim com a cineastes. Fem coses sense adonar-nos-en. En el meu cas, les pantalles en formen part, evidentment, i el fet que les meves pel·lícules evoquin la idea d’enregistrament està relacionat amb els meus problemes de memòria. Em costa molt recordar les coses i retenir-ne els detalls amb precisió. Poso constantment en dubte els meus propis records. En desconfio. Així doncs, Blue Heron parla de l’intent de recordar, però també de l’acceptació que no ho podem aconseguir del tot. Podem reconstruir un record, però aquest s’esvaeix i continua sent difícil d’abastar. Durant la realització de la pel·lícula, vaig comprendre que no es tractava de reproduir els fets amb exactitud, sinó més aviat de crear-ne un simulacre. Per això la considero una obra de ficció. L’iPhone, els vídeos, les notes de veu, les fotografies… en són un recordatori més» [§]. En relació amb el component autobiogràfic d’aquest seu primer llarg, manifesta: «[El personatge del problemàtic fill gran] Jeremy està inspirat en el meu germà i, com ell, és un personatge misteriós. Les cartes que dibuixa ho il·lustren molt bé: representen un món interior al qual mai no arribem a tenir accés del tot. Això reflecteix la meva experiència amb el meu germà i la dificultat de representar la persona que era. Era algú tan singular… El millor que podia fer era posar l’accent en el misteri i eliminar la seva veu de la pel·lícula. No té gaire diàleg. De fet, crec que només diu dues frases en tota la pel·lícula. Descobrim moltes coses sobre en Jeremy, però tot ens arriba des del punt de vista dels altres; l’únic que veiem des de la seva pròpia perspectiva són aquestes cartes. El món abstracte en què viu és molt més ric del que mai podríem arribar a percebre. Aquest és també un dels temes centrals de la pel·lícula: mai no podem saber del tot què passa realment dins d’una altra persona. Hi ha coses que descobrim més endavant i que anem encaixant com les peces d’un trencaclosques» [§]. Quan la cineasta estava escrivint-ne el guió, va rebre un correu electrònic que esdevingué molt important: «un correu electrònic d’algú que havia conegut el meu germà a l’institut. El correu que apareix a la pel·lícula n’és una versió escurçada i modificada. Crec que era la primera vegada que sentia algú parlar del meu germà sense que fos a través d’un diagnòstic mèdic, de l’observació d’un adult o de la mirada dels meus pares. Em va emocionar profundament. Va ser colpidor perquè el humanitzava d’una manera que jo, com a germana seva, no havia pogut experimentar… Vaig créixer sentint molta ràbia i frustració envers aquella persona que, senzillament, no podia deixar anar les coses. I, de sobte, sentir algú altre que l’havia conegut des d’una perspectiva diferent va ser preciós» [§]. Sophy Romvari dedica Blue Heron als seus pares: «És realment per a ells. Els meus pares són la meva font d’inspiració més gran, tant en l’àmbit artístic com en l’emocional. Són persones d’una fortalesa extraordinària que han superat les experiències més traumàtiques que uns pares poden viure. Sento un profund deure de viure una vida que els ret homenatge com a pares, però també m’han ensenyat a ser artista, i una gran part de la meva identitat artística prové d’ells» [§] i és que remarca: «Vaig créixer veient com els meus pares intentaven entendre què podien fer pel meu germà, i això també va formar part del meu propi recorregut. Vaig parlar amb psicòlegs, psiquiatres i treballadors socials. Una d’aquestes persones estudiava els germans i les germanes de persones que havien patit crisis greus de salut mental, així com l’impacte de créixer en aquestes circumstàncies, ja fos en casos de trastorn negativista desafiant, esquizofrènia o altres trastorns mentals greus. Em va explicar amb tota franquesa que un dels seus fills es comportava d’una manera molt semblant a Jeremy, el personatge de la pel·lícula, i al meu germà. Per tant, era una persona que treballava molt de prop amb aquestes problemàtiques i que, tot i així, tampoc no hi podia fer res. Em va ajudar molt sentir tot això de boca de metges, acadèmics i professionals. La conclusió general és que resulta difícil comprendre els infants i els adolescents que es troben en aquestes situacions, i també és difícil educar-los. És una realitat que fins i tot supera les capacitats de les institucions i que, al final, acaba recaient en les famílies» [§].
Blue Heron es va estrenar al Festival de Locarno, on va triomfar i ser guardonada, i des d’allà va començar un recorregut llarguíssim per festivals internacionals, inclosos Toronto i Sant Sebastià. A Catalunya la va preestrenar el barceloní Americana FF.
Els curts de Sophy Romvari aclamats per la crítica, han recorregut el circuit internacional de festivals i li han valgut la reputació de jove talent destacada. Ha projectat les seves obres a diversos festivals internacionals, han estat objecte d’una retrospectiva al Museum of the Moving Image. El 2020, va completar el seu màster a la Universitat de York, amb el curt de graduació, Still Processing [2020], que es va estrenar al Festival de Toronto, va ser nominat a un Canadian Screen Award i es va incloure en una col·lecció de vuit curtmetratges de la Sophy al Criterion Channel. El seu darrer curtmetratge, It’s What Each Person Needs (2022), està disponible a The New Yorker i MUBI.
Quant a possibles influències cinematogràfiques en la creació de Blue Heron, Romvari comenta que, quan n’estava treballant el guió va veure Aftersun (Charlotte Wells, 2022) i va pensar «’Ah, aquesta sinopsi s’assembla a la meva’. [I és que -afegeix la cineasta-:] Hi ha alguna cosa en l’esperit del temps que empeny els mil·lennistes a revisitar les seves vides ara que han arribat a la trentena, i això també té una dimensió tecnològica: la recuperació de les textures analògiques. Em pregunto quines referències hi projectarà la gent» [§]. Esmenta com a inspiracions «alguns plans de Medium Cool, (..) determinats moments atmosfèrics de The Tree of Life, (..) Robert Altman. [Tot i que matisa:] Diria que no hi ha cap figura dominant que identifiqui al llarg de tota la pel·lícula, sinó més aviat moments i plans concrets que m’han inspirat. Una referència una mica més indirecta és Céline et Julie vont en bateau, tot i que no és gaire evident. Mentre escrivia el guió, pensava en els viatges en el temps i en la manera com Céline i Julie feien servir uns petits caramels per viatjar en el temps. Aquests caramels funcionen com un talismà, i el clauer amb forma de garsa blava de la pel·lícula és el talismà de la Sasha: un objecte que ha robat al seu germà. És un detall subtil, però, quan el personatge torna a aparèixer, ella encara el porta al clauer. No he volgut mai mostrar-lo en primer pla, però és un objecte que connecta el passat amb el present. Céline et Julie em va fer comprendre que els viatges en el temps no han de ser necessàriament literals ni pertànyer al terreny de la ciència-ficció. Poden ser emocionals: podem projectar-nos en espais i moments diferents» [§].
De Sophy ROMVARI, Blue Heron
Producció: Canadà, Hongria, EUA. Any: 2025. Durada: 1h30. Versió original: en anglès i hongarès. Especificacions tècniques: Color | Relació d’aspecte, 1.66 : 1.
Sinopsi: A finals dels anys noranta, la Sasha, una nena de vuit anys es trasllada, amb la seva família d’immigrants hongaresos, a una nova casa a l’illa de Vancouver. Sota el sol d’un estiu aparentment plàcid, en aquesta nova vida alguna cosa es comença a esquerdar, trasbalsada pel comportament cada vegada més imprevisible del fill gran, en Jeremy. Desesperats, els seus pares hauran d’afrontar una decisió difícil.
Tràilers: VO, VO (2), VOSE, VOSF, VOSI.
Amb: Eylul Guven (Sasha), Iringó Réti (la mare), Ádám Tompa (el pare), Edik Beddoes (Jeremy), Amy Zimmer (Sasha, de gran), Liam Serg (Henry), Preston Drabble (Felix), Lucy Turnbull, Jecca Beauchamp.
Guió: Sophy Romvari. Muntatge: Kurt Walker. Fotografia: Maya Bankovic. Música original: Blitz//Berlin.
Ajudants de direcció: Kane Stewart, Boldiszár Romvari. Il·luminació: Laurel K. Brown. Efectes visuals: Dániel Berger. So: Péter Benjámin Lukács (disseny), Colin Williscroft, Bálint Zándoki (muntatge), Balázs Györi (Foley: artista i muntador). Càsting: Hermina Fátyol, Angela Quinn, Sára Holczer. Maquillatge: Brooke Sovdi. Perruqueria: Brooke Sovdi. Vestuari: Maria Katarina. Decorats: Andrea Blair, Jocelan Jansen. Direcció artística: Jae Woo Kang. Disseny de producció: Victoria Furuya.
Direcció de producció: Jessica Wadsworth. Producció: Ryan Bobkin, Sara Wylie, Gábor Osváth, Sophy Romvari. Producció executiva: Riel Roch-Decter, Neil Champagne, Veronica Diaferia, Sara Eolin, Jasmin Karibzhanova, Lauren Melinda, Sam Sutcliffe. Companyies productores: Nine Behind Productions* (canadenca). Coproductora: Boddah** (hongaresa). Productores associades: Memory* (estatunidenca), Simbelle Productions* (estatunidenca), Tinygiant* (estatunidenca), Ursa Major Productions* (canadenca)
Rodatge: L’estiu de 2024, sobretot a North Vancouver ( la casa); també a les platges i muntanya de l’illa de Vancouver, a la Columbia Britànica. Notícia relacionada: La coproducció canadenca i hongaresa Blue Heron comença el rodatge (Filmneweurope.com, 31.07.2024).
Enllaços:
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, CNC, MyMovies. Web de la cineasta : sophy.me.
Festival d’estrena mundial: Locarno 2025 · Cineasti del Presenti. Premi destacat: Millor Òpera Prima i Premi del Jurat Jove, a Locarno 2025. Festival de preestrena a Catalunya: Americana Film Festival. I també: Altres reconeixements.
Dossiers de premsa: en espanyol | en francès | en anglès. Informació: Viquipèdia (cat), Wikipedia (esp), Wikipédia (fr), Wikipedia (it), Wikipedia (ang), Variety · Etiqueta ‘Blue Heron’ (ang).
Distribuïdores i estrena als cines:
Mercat espanyol, D: Flamingo Films, E: 23.10.2026. Mercat francès, D: Potemkine Films, E: 24.06.2026. Mercat italià, D: pendent, E: pendent. Mercat anglès, D: Conic Films, E: restringida, 26.06.2026. Mercat EUA, D: Janus Films, E: restringida, 17.04.2026. Vendes internacionals: MoreThan Films.
Cines de referència d’aquest blog:
La projecten en VOSC: CineBaix ( St. Feliu de L), Espai Texas -a partir del 28 d’octubre- (BCN). En VOSC, només pocs dies: Zumzeig -28 oct i 4 nov; la resta, en VOSE- (BCN). La projecten en VOSE: Cinemes Girona (BCN), Renoir (BCN), Screenbox (Lleida), Babel (València), ABC Park (València).
Cineclubs: pendent.
Crítiques, articles i entrevistes sobre el film:
SIGNES: Les publicacions amb el signe β són d’enllaç obert; les que duen el signe ⊄ són d’enllaç per a subscriptors.
Gran exercici de resiliència (⊄). Crítica de Quim Casas, al diari El Periódico, 22.10.2026: «La seva manera de mostrar els problemes d’una família en què el fill gran té, segons un psicòleg, trastorn negativista desafiant, és realment exemplar. Un film extraordinari al qual no li sobra ni li falta res, ple de capes i matisos»
Una petita gran filigrana (⊄). Al diari Ara, 19.10.2026. Crítica de Joan Pons: «Blue heron, història sobre la memòria familiar i les ferides obertes, és el magnífic debut de la canadenca Sophy Romvari»
‘Blue Heron’: Díptic d’una memòria fragmentada (⊄). Crítica de Daniela Urzola, a Filmtopia, 22.10.2026: «Romvari continua explorant el seu passat familiar, ara en el terreny de la ficció. Una obra que es pregunta per la complexitat de reconstruir la memòria, reflectida en una proposta formal igualment complexa»
També: Sòbria i natural, penetrant reflexió sobre els records i la memòria -★★★★✩-* (⊄). Crítica de Jordi Batlle Caminal (en espanyol), al diari La Vanguardia, 23.10.2026 | Una ferida difícil de tancar (⊄). Crítica de Laura Pérez (en espanyol), a Fotogramas, 22.10.2026 | Una pel·lícula sobre la memòria, la pèrdua i el dol; sobre la capacitat del cinema per materialitzar aquests records fragmentaris i imprecisos…** (⊄). Crítica de Jaime Pena (en espanyol), a Caimán, octubre de 2026 | Estudi d’un misteri del comportament humà que colpeix amb força… i alhora amb gran subtilesa (⊄). Article d’Augustin Pietron-Locatelli (en francès), a Télérama, 23.06.2026 | Els vincles familiars i els fragments de memòria donen forma al magnífic i emocionalment eloqüent debut en el llargmetratge de Sophy Romvari (β). Crítica de Savina Petkova (en diversos idiomes), a Cineuropa, 12.08.2025 – Festival de Locarno | Potser mai no arribaràs a entendre el teu dol; per més que recordis, no aconseguiràs comprendre’l; i, tanmateix, voldràs continuar recordant (⊄). Crítica d‘Ian Wang(en anglès), a Sight & Sound, 15.06.2026 | Exploració captivadora de la memòria i dels nostres intents de trobar-hi sentit (⊄). Entrevista de Hope Rangaswami amb Sophy Romvari (en anglès), a Sight & Sound, 17.09.2026, sobre «la relació de la pel·lícula amb el temps, la tecnologia i la veritat» | L’òpera prima de Sophy Romvari és un trencaclosques de records fragmentats i colpidors (β). Crítica de Guy Lodge (en anglès), a Variety, 10.08.2025 – Festival de Locarno | Una cineasta recorda el seu germà turmentat en un drama impressionista d’una gran força expressiva (β). Crítica de Richard Lawson (en anglès), a The Hollywwod Reporter, 16.04.2026.
Reculls d’aquestes (i altres) publicacions: pendent.
Comentari meu:
Pendent.
—
PORTADA: Cartell del film, gentilesa de Conic Films (D Ang)
