♦ Espectacular, intens, ambiciós thriller de ciència-ficció, ple de corredisses, acció, persecucions… d’un vigor cinematogràfic, pel que en diuen, extrem, aclaparador, d’immensa magnificència audiovisual. La cosa va que «hi ha un descobriment misteriós als afores d’una remota ciutat portuària de Corea i els seus habitants es troben que han de lluitar desesperadament per a sobreviure contra alguna cosa amb què mai abans havien topat…». Sí, amb policies experts i inexperts, gent del poble i (i tant!) extraterrestres! Protagonitzada per actors sud-coreans, Hope compta amb la presència, al repartiment, però com a extraterrestres (!), del germano-britànic Michael Fassbender, la sueca Alicia Vikander, la canadenca Taylor Russell i l’estatunidenc Cameron Britton.
Es tracta de la producció cinematogràfica sud-coreana més cara mai realitzada, cuinada des de fa anys, de la qual s’especulava que acabés donant peu a dues o tres parts, se n’havia plantejat un tractament compartit entre l’oscaritzat mexicà Alfonso Cuarón i en Na Hong-jin, que és qui finalment l’ha assumida en solitari, en el que serà la seva primera pel·lícula des de The Wailing — El extraño — The Strangers — Gokseong (2016). De fet, la idea de Hope va nàixer, cap al 2018, d’una idea d’en Na Hong-jin, a partir d’una imatge que va veure. Aquest director, nascut a Seül el 1974, «es caracteritza per desenvolupar històries de cinema negre amb personatges predestinats fatalment en un món on no hi ha futur per a ningú i la naturalesa de l’ésser humà és essencialment malvada» ([§]), com bé saben al Festival de Sitges, que li han premiat els seus tres llargmetratges anteriors: The Chaser (2008) -Millor Pel·lícula del Premi Orient Express-, The Yellow Sea (2011) -Millor Director – i The Wailing — El extraño — The Strangers — Gokseong (2016) -Premi Focus Asia-.
Hope es va estrenar mundialment a la Competició de Canes, en una decisió valenta del director del Festival, que, al seu dia havia dit: «Val més una bona pel·lícula de gènere que no pas una mala obra d’autor». L’impacte allà va ser descomunal, en la crítica, el públic i els industrials del sector cinematogràfic, i, evidentment, l’han seleccionada després en tot de certàmens destacats, com Toronto, Sant Sebastià i, com no podia ser d’altra manera, també a Sitges (que, certament, no l’han poguda estrenar ni mundialment, ni tan sols presentar-la com a novetat al mercat espanyol i han hagut de conformar-se a fer de corretja publicitària pocs dies abans que arribi a les nostres pantalles)
De NA Hong-jin, Hope — Hopeu (호프)
Producció: Corea del Sud. Any: 2026. Durada: 2h37. Versió original: en coreà i anglès. Especificacions tècniques: Color | Relació d’aspecte, 2.39 : 1 | So: Dolby Atmos.
Sinopsi: Als afores del remot poble de Hope Harbor, a prop de la fortament militaritzada Zona Desmilitaritzada (DMZ), es detecta una presència misteriosa. Se sospita que es tracta d’un tigre que hauria aparegut, alerten el cap de la policia local, en Bum-seok i la comunitat cau en el caos. Però la cosa és pitjor: el que ha començat com una emergència local aviat es transforma en un misteri més profund i aterridor, que obliga els habitants de Hope Harbor a enfrontar-se a allò desconegut i que pot acabar destruint-los el poble… En Bum-Seok, el seu novell company policia, Sung-Ae, i el jove caçador Sung-Ki, tots tres, entomen la lluita contra el misteriós atac.
Tràilers: VOSA, VOSE, VOSF, VI.
Amb: Hwang Jung-min (el cap de la policia local, Ko Bum-seok), Zo In-sung (el jove caçador Ko Sung-Ki), Jung Ho-Yeon (la policia novella, Im Sung-Ae), Alicia Vikander (J’aur, extraterrestre), Michael Fassbender (Ma’veyyo, extraterrestre), Taylor Russell (Ai’dovor, extraterrestre), Cameron Britton (Va’migere, extraterrestre), Um Mun-suk (Yang-bae, fuster “excèntric”), Lee Sang-hee (Ahn Nak-yeon, coronel retirat).
Guió: Na Hong-jin. Muntatge: Kim Sun-min. Fotografia: Hong Kyung-pyo. Música original: Michael Abels.
Ajudants de direcció: Choi Jae-hee, Hwang Yeon-sung. Il·luminació: Park Cheong-woo. Efectes visuals: Kim Han-joon i una “legió” d’altres especialistes. Efectes especials: Daniel Pirvulescu (coordinació), Lomnoseanu Mihai (tècnic), Paul Bourcart (Mestre d’armes). Disseny de so: Choi Sung-rok (cap de disseny), Chuck Michael, Kevin Senzaki, Nicholas Interlandi. Muntatge de so: Kim Chang-sub (supervisió). Mescles de so: Kim Sin-yong. Efectes de so: Moon Chul-woo (muntador). Foley: An Ki-sung (artista), John T. Cucci (artista), Dan O’Connell (artista), Lee Min-seop (mescles), Mikaela Padilla (mescles), Jack Cucci (mescles), Joe Cucci (mescles). Càsting: Lee Sang-jin, Kim Ha-jin. Maquillatge: Kim Seo-young, Hwang Hyo-kyun, Kwak Tae-yong. Perruqueria: Kim Seo-young. Vestuari: Cho Hee-ran. Direcció artística: Choi Na-ri. Disseny de producció: Lee Hwo-kyoung | Assessoria lingüística per a la llengua alienígena: Paul Battle.
Supervisió de postproducció: Park Jin-young. Producció: Na Hong-jin, Saemi Kim, Chae Ji-woong, Saerom Kim, Son Seung-hyun. Producció executiva: Hong Jeong-in, Kim Yoo-jin. Coproducció executiva: Eugene Kim. Companyies productores: Forged Films** (sud-coreana), Plus M Entertainment [∼]* (sud-coreana), Westworld (sud-coreana).
Rodatge: Principalment a Corea del Sud i Romania, entre 29.07.2023 i 17.03.2024 (Bukpyeong-myeon i Namchang (comtat de Haenam)-Corea del Sud-, Parc Nacional de les muntanyes de Retezat i Refugi de Valea Sâmbetei, a les muntanyes de Făgăraș -Romania-, en diverses localitzacions de l’Europa de l’Est. Els efectes visuals es van treballar als als estudis Westworld, a Paju –Gyeonggi, Corea del Sud-)
Enllaços:
Web oficial: Hope The Movie. Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné, MyMovies
Festival d’estrena mundial: Canes 2026 · Competició. Festival de preestrena a Catalunya: Sitges 2026 · SOF-Sitges Collection. Premi destacat: pendent. I també: Altres reconeixements.
Dossiers de premsa: en anglès. Informació: Viquipèdia (cat), Wikipedia (esp), Wikipédia (fr), Wikipedia (it), Wikipedia (ang) | AsianWiki | Variety · Etiqueta ‘Hope’ (ang), Deadline · Etiqueta ‘Hope’ (ang), World of Reel 26.02.2025 (ang), Wikitree 06.12.2024 (ang), Deadline 29.03.2023 (ang), Fotogramas 30.03.2023 (esp).
Distribuïdores i estrena als cines:
Mercat espanyol, D: BTeam (∼ Mubi), E: 30.10.2026. Mercat francès, D: Universal, E: 28.10.2026. Mercat italià, D: Mubi, E: 05.11.2026. Mercat anglès, D: Neon, E: 25.09.2026. Mercat EUA, D: Neon, E: 09.09.2026. Vendes internacionals: Plus M Ent.
Cines de referència d’aquest blog:
La projecten en VOSE, a partir de divendres 30 d’octubre: (Nota: Divendres, 30 d’octubre, hi afegiré cines que avui, dia 28, encara no ho han anunciat) Cinemes Girona (BCN), Verdi (BCN), Renoir (BCN), CineCiutat (Palma), Babel (València), Lys (València). Amb alguna sessió en VOSE: ABC Park (València), ABC Elx (Elx), ABC Gandia (Gandia). La projecta en VOSF: Castillet (Perpinyà).
Cineclubs: pendent.
Crítiques, articles i entrevistes sobre el film:
«Hope de Na Hong-Jin és una superproducció coreana, la més costosa del país, que revifa el millor cinema d’entreteniment. Una pel·lícula adrenalítica que té una primera hora excepcional. La descoberta d’un bou mort enmig d’una carretera al poble coreà de Hope fa que el policia local Bum-seok engegui una investigació en què tot sembla apuntar a un perillós tigre. En realitat, tothom ignora la magnitud de l’amenaça letal. La recerca de l’animal desconegut es converteix en una cursa imparable de persecucions i acció al més pur cinema d’atraccions. Aquesta muntanya russa plaent i apoteòsica fa una parada quan s’ha aconseguit caçar el monstre que ha destruït tot el poble i ha deixat un reguitzell de morts i ferits. Aleshores la pel·lícula sembla recompondre’s, agafa aire, i el relat es desdobla amb els policies al poble i una colla de caçadors furtius la recerca de monstres en les muntanyes. Tota aquesta segona part s’obra més al cinema de ciència-ficció amb criatures alienígenes d’altres planetes i la seva acció és més dispersa. Però el cineasta es guarda en la recambra una darrera i esplèndida seqüència de persecució, la traca final»
Crònica (β) de Joan Millaret Valls, a cinemacatala·net, 19.05.2026
«Una obra a mig camí entre el cinema d’acció i el fantàstic. El film conté algunes de les escenes d’acció més complexes i espectaculars que s’han vist en el cinema recent, compta amb uns efectes especials de primeríssim nivell i està muntada amb un ritme prodigiós. Són dues hores i quaranta minuts en les que no hi ha pràcticament cap moment de descans, i que arrenquen amb una impressionant seqüència d’una hora que marca el to d’un film que es manté a dalt de tot de forma sostinguda fins a l’inenarrable clímax final»
Crònica (⊄) de Paco Vilallonga al Diari de Girona, 18.05.2026 – Festival de Canes
«La primera hora i quart del film és història del cinema d’acció modern, un in crescendo de seqüències filmades de manera prodigiosa per Na Hong Jin, que ben bé podria ser el millor director actual de cinema d’acció del món. Cada escena és una filigrana de planificació i muntatge, una lliçó de posada en escena en què es barregen l’horror, la violència i el sentit de l’humor absurd dels coreans, amb un monòleg escatològic molt celebrat pel públic. Dit això, i assumint d’entrada que el guió és el menys important en aquest tipus de films, resulta difícil acceptar com són de maldestres i precipitades algunes de les decisions del tram final de la història»
Crònica (⊄) de Xavi Serra, al diari Ara, 18.05.2026 – Festival de Canes
«Hope combina elements de misteri policial, de relat de terror, de comèdia negra, del tipus de cine d’acció que rebenta taquilles i fins i tot de western. La premissa argumental és d’allò més escarida: els habitants d’un petit poble s’han d’enfrontar a un grup d’extraterrestres gegants, dotats d’una força i una velocitat extraordinàries i aparentment indestructibles, que han arrasat la localitat i l’han sembrat de cadàvers. La pel·lícula convida els amants de les metàfores a entendre-la com una reflexió sobre la destrucció que la ignorància porta, però es mostra més interessada a proporcionar-nos persecucions, tirotejos i altres moments de violència adornats de slapstick, enlluernadors per la seva inventiva i la seva plasticitat.
Crònica (⊄) de Nando Salvà, al diari El Periódico, 18.05.2026 – Festival de Canes
«Amb Hope, el coreà Na Hong-jin porta l’excés fins a les últimes conseqüències. Barreja gèneres i els empeny un pas més enllà per construir un descomunal còctel de thriller, acció, ciència-ficció i monster movie. Aquí tot es porta al límit: la violència, la posada en escena, l’humor, les seqüències d’acció i, per descomptat, els mastodòntics 157 minuts de metratge. El resultat és tan fascinant com irregular, capaç de provocar entusiasme i, com dèiem, desconcert gairebé a parts iguals. Els efectes digitals de les criatures, això sí, no sempre estan a l’altura de la bogeria que proposa la pel·lícula; però poca cosa més es pot retreure a una pel·lícula que s’arrisca tant i que, malgrat els seus excessos, és una de les propostes d’acció més espectaculars i divertides que es poden veure enguany. Alguns li retrauran que vulgui abastar massa i que, de vegades, es perdi en la seva pròpia ambició. Però ningú no pot discutir la personalitat de Na Hong-jin ni la seva capacitat per arriscar amb un cinema que t’atrapa des del primer instant i no et deixa anar fins al final»
Crònica (⊄) de Jordi Camps Linnell, al diari El Punt Avui, 13.10.2026 – Festival de Sitges
«Un altre triomf [de Na Hong-jin, que] conjuga magistralment un treball megalític on celebra la destrucció de l’immoble i l’ordre públic. La premissa és, en els millors dels casos, una excusa per posar-ho tot de cap per avall. Un monstre gegant comença a aniquilar tothom en un poble rural de Corea del Sud i dos policies locals intenten aturar-lo fent les mil i una. Paral·lelament a això, un grup de caçadors força ineptes s’endinsen en un bosc per identificar l’origen dels problemes… La voluntat agosarada [de la primera meitat del film] multiplica les revolucions al seu últim terç, en una successió de girs encara més imprevisibles i esbojarrats. Si un s’entrega, però, a la noble causa de les hòsties, trets i explosions (cinematogràfiques), l’espectacle que proposa s’entoma com un viatge fascinant al voltant d’un present guillat (el nostre) on l’esperança, malgrat tot, és l’últim que es perd. La pel·lícula de Na Hong-jin és orgullosament imperfecte; una barreja caòtica que s’aboca al risc i el ridícul meravellós de ser així com és: una de les obres més colpidores i originals de l’any»
Crònica (β) de Victor Dalmau, al digital de cultura Núvol, 09.10.2026 – Festival de Sitges
«L’espectacle fílmic més brillant i desconcertant de l’any» | En «Na mostra la cursa de la criatura alienígena com un vertigen impossible d’aprehendre amb els ulls (ni amb càmeres), i sintetitza d’una plomada una cronologia de la tracció dels cossos (animals, humans i digitals) que conté en si mateixa la història del cinema»
Crítica (⊄) de Gerard Casau, al diari Ara, 26.10.2026
També: Un dels exercicis d’acció i persecució més intensos, brutals i espectaculars vistos a la pantalla des de Mad Max: Fury Road, de George Miller (β). Crònica d’Àngel Quintana (en espanyol), a Caimán, 18.05.2026 – Festival de Canes | Posada en escena i decorats sorprenents, sentit del grotesc: un espectacle exuberant (⊄). Crítica de Jacques Morice (en francès), a Télérama, 27.10.2026 | Un espectacle com ja gairebé no gosàvem esperar, a mig camí entre la ciència-ficció, l’acció trepidant i la comèdia àcida. Un rèquiem electrificat per una espècie condemnada al desastre: la nostra (⊄). Crítica de Lelo Jimmy Batista (en francès), a Libération, 27.10.2026 | D’una factura tècnica brillant i d’una bellesa visual extraordinària, només podem esperar que aquesta pel·lícula salvatge tingui la continuació que es mereix amb escreix (⊄). Crítica de John Bleasdale (en anglès), a Sight & Sound, 20.05.2026 – Festival de Canes | El trepidant film de ciència-ficció amb criatures del mestre coreà de l’acció Na Hong-jin té totes les credencials per convertir-se en un clàssic de culte instantani (β). Crònica de David Rooney (en anglès), a The Hollywwod Reporter, 17.05.2026 – Festival de Canes | La desmesurada pel·lícula de monstres de Na Hong-jin és un espectacle desfermat de pistoles, humor barroer, CGI deficient i acció brillant (β). Crònica de Jessica Kiang(en anglès), a Variety, 17.05.2026 – Festival de Canes | No hi busqueu desenvolupament de personatges, motivacions ni justificacions psicològiques (β). Crònica de Diego Batlle (en espanyol), a Otros Cines, 18.05.2026 – Festival de Canes | Més que d’idees, Hope viu de descàrregues elèctriques, fins al punt que es podria arribar a confondre amb una paròdia del gènere (β). Crònica de Gianluca Arnone (en italià), a Cinematografo, 18.05.2026 – Festival de Canes | Al final, Hope ha quedat limitada per un guió que no està a l’altura de la seva potència cinematogràfica (β). Crònica de Diego Lerer (en espanyol), a Micropsia, 18.05.2026 | No és la pel·lícula que es podia esperar com a progressió natural de l’evolució de l’obra de Na Hong-jin (β). Crònica de Gregory Coutaud (en francès), a Le Polyester, 27.10.2026 – actualització de la crònica del Festival de Canes.
En aquest blog, arran de Canes 2026: Cròniques de Hope, 19.05.2026.
Reculls d’aquestes (i altres) publicacions: Pendent.
Comentari meu:
Pendent.
—
PORTADA: Cartell del film
