En aquest apunt, hi ha fragments (amb l’enllaç) de crítiques, articles, entrevistes… publicades sobre pel·lícules estrenades als cines la setmana del 23 d’octubre de 2026. L’aniré actualitzant, a mesura que en repesqui de nous.
SIGNES: Les publicacions amb el signe β són d’enllaç obert; les que duen el signe ⊄ són d’enllaç per a subscriptors. Quan (generalment, en el cas de les distribuïdores, agències de vendes, etc.) hi ha * vol dir que l’enllaç du a un web amb informació no exclusiva del film o qüestió remarcada; quan hi ha ** vol dir que, al web de destí, no hi ha informació del film o qüestió concrets, al moment d’editar aquest apunt, per bé que hi té relació directa.
Informació, crítiques i articles en català d’estrenes de la setmana del 23 d’octubre
De Travis KNIGHT, Wildwood — Wildwood: El bosque salvaje — Wildwood: La Prophétie de la forêt — Wildwood: I segreti del bosco proibito
♦ Film d’animació en stop motion, Premi del Públic al Festival de Sitges 2026, que va presentar-lo així: «Quan el germanet de Prue McKeel és raptat per una bandada de corbs, ella es veurà obligada a emprendre una desesperada missió de rescat. Acompanyada pel seu maldestre però lleial company de classe, Curtis Mehlberg, la Prue s’endinsa en un món d’animals que parlen, bandits i personatges poderosos moguts pel dolor i l’ambició. Nova meravella de l’animació de LAIKA Studios basada en el llibre escrit per Colin Meloy i il·lustrat per Carson Ellis»
Producció: EUA. Any: 2026. Durada: 2h12. Versió original: en anglès.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné, My Movies. Dossier de premsa: en francès. Distribuïdores ⇒ DE: Beta Fiction. EE: 23.10.206. DF: Metropolitan Filmexport. EF: 09.12.2026. DI: Notorious Pictures. EI: 22.10.2026. D·Ang: Black Bear Pictures. E·Ang: 23.10.2026. D·EUA: Fathom Entertainment. E·EUA: 23.10.2026. VI: FilmNation Entertainment.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VOSE: Renoir (BCN). Amb alguna sessió en VOSE: Lys (València), ABC Park (València).
Publicacions:
«Travis Knight, director de Kubo y las dos cuerdas mágicas, torna a explorar les possibilitats infinites de l’animació, els caminois allunyats de les grans autopistes. Wildwood: El bosque salvaje, premiada pel públic a Sitges, narra les aventures d’una noia en un món d’animals que parlen per rescatar el seu germà»
Peça (⊄) de la redacció del diari El Punt Avui, 23.10.2026
‘«Més que una pel·lícula, Wildwood és una demostració del potencial sense límits de l’animació fotograma a fotograma i, per tant, una reivindicació a capa i espasa del talent i la imaginació en temps d’intel·ligències artificials i prompts. També és la culminació d’una de les anomalies més fascinants del cinema d’aquest segle, la de Laika, un jove estudi que ha fet de l’stop-motion la seva raó de ser i que en només disset anys ha construït una filmografia pràcticament rodona que escapa a les lleis del sentit comú i del mercat» | « (..) Decisions encertades o no, com la de no estrenar Wildwood en versió catalana en cap cinema a Catalunya; així ho ha volgut Beta Fiction Spain, distribuïdora del film»
Article (⊄) de Xavi Serra, al diari Ara, 23.10.2026
«Wildwood, un film extraordinari que ja és història del cinema d’animació, si no del cinema en general»
Crònica (⊄) de Xavi Serra, al diari Ara, 17.10.2026 — Festival de Sitges
«Més de quatre anys de producció, 132 decorats físics, 233 titelles fets a mà amb 142.000 cares diferents i més de mil artistes i artesans. Aquestes són algunes de les xifres d’aquest projecte aclaparador, admirable i alhora bellíssim i emocionant, una joia més del prestigiós estudi Laika que narra l’èpic viatge d’una noia a l’interior d’un bosc màgic per rescatar el seu germà petit. És, en definitiva, un conte d’aventures ple d’atractius éssers fantàstics, que parla de la valentia, l’amistat, el poder i el dolor amb un bon grapat d’escenes d’una complexitat tècnica inimaginable»
Crítica* (β) de Marc Garriga, a 3Cat·Info, 22.10.2026
«Els estudis Laika han entrat en una nova dimensió amb Wildwood. L’animació en stop-motion del la sisena pel·lícula de l’empresa ha arribat a uns nivells d’excel·lència i espectacle mai vistos. La companyia responsable de pel·lícules com Coraline (2009), Kubo i les dues cordes màgiques (2016) o Missing Link (2019) ha invertit prop de set anys de producció en la seva obra més ambiciosa fins ara. I el resultat és un autèntic prodigi»
Crítica (β) de JR Armadàs, a El Cinèfil, 21.10.2026
«Wildwood (2026) és el més proper a un miracle fílmic si pensem en aquests termes: una obra incommensurable que, per la seva ambició tècnica, no és cap exageració considerar que ja és inscrita dins de la història del cinema contemporani. (..) La constant mutació de la pel·lícula queda complimentada per blocs de seqüències i narracions paral·leles on renova l’acció i conjuga la immensitat d’uns espais vius plens de criatures, formes, arquitectures, vestits, llums, textures i colors absolutament espectaculars. El desenvolupament narratiu s’articula amb traça i ritme i no defuig del camí presumible de la història coneguda»
Crítica (β) de Victor Dalmau, al digital de cultura Núvol, 22.10.2026
De LEE Chang-dong, Possible love — Un amor posible — Ga-neung-han sa-rang
♦ Ficció que s’emmarca en un escandalós cas real d’acomiadament laboral massiu, a partir del qual el cineasta sud-coreà Lee Chang-dong (Oasis, Secret Sunshine, Poesia, Burning) va centrant-se en els sentiments de personatges que hi tenen relació (directa o indirecta). Va causar sensació a la Mostra de Venècia (on guanyà el Gran Premi del Jurat i el Premi de la Crítica Internacional) i tot seguit l’han projectat els festivals de Toronto, Sant Sebastià… Els acadèmics sud-coreans l’han triada per a la cursa de l’Oscar Internacional… És, sens dubte, un dels films de l’any…
Producció: Corea del Sud, EUA. Any: 2026. Durada: 2h44. Versió original: en coreà.
En aquest blog: Dossier de la pel·lícula
De Sophy ROMVARI, Blue Heron
♦ Premiada i aplaudida òpera prima de la cineasta canadenco-hongaresa establerta a Toronto Sophy Romvari, Blue Heron és un relat iniciàtic d’inspiració autobiogràfica, que ens situa a finals dels anys noranta, quan la Sasha, una nena de vuit anys, i la seva família d’immigrants hongaresos es traslladen a una nova casa a l’illa de Vancouver, en un estiu assolellat, començant-hi una nova vida que… va quedant trasbalsada pel comportament cada vegada més imprevisible del fill gran, en Jeremy. Es va estrenar mundialment al Festival de Locarno, on va triomfar, i des d’allà va començar un recorregut llarguíssim per festivals internacionals, inclosos Toronto i Sant Sebastià. A Catalunya la va preestrenar el barceloní Americana FF.
Producció: Canadà, Hongria, EUA. Any: 2025. Durada: 1h30. Versió original: en anglès i hongarès. Nota: s’ha estrenat també en VOSC (en alguna sala)
En aquest blog: Dossier de la pel·lícula
De Georgia OAKLEY, Sense and Sensibility — Sentido y sensibilidad —
♦ Nova adaptació de la conegudíssima primera novel·la publicada de Jane Austen, Seny i sentiment, la història de les germanes Elinor i Marianne Dashwood, que han d’abandonar la propietat familiar després de la mort del seu pare i fer front a les dificultats econòmiques i a les complexitats de l’amor. En aquesta ocasió, el guió l’ha escrit la novel·lista australiana resident a Londres Diana Reid i, al repartiment, que encapçalen, en el paper de les germanes protagonistes, Daisy Edgar-Jones i Esmé Creed-Miles, hi participen noms ben coneguts com Caitríona Balfe, George MacKay, Fiona Shaw i Stacy Martin. És el segon llargmetratge de la directora Georgia Oakley, producció de la mena de “qualitat” típica de la britànica Working Title Films, que compta al seu historial amb 10 nominacions als Oscar a la millor pel·lícula, ha guanyat 15 Oscar en diferents categories, 41 premis BAFTA, 16 Globus d’Or, així com nombrosos guardons prestigiosos en festivals de cinema d’arreu del món, entre els quals destaquen els reconeguts festivals de Canes i Berlín.
Producció: Anglaterra, EUA. Any: 2026. Durada: 2h12. Versió original: en anglès.
En aquest blog: Dossier de la pel·lícula
De Fernando EIMBCKE, Moscas — Flies
♦ Drama i comèdia, seleccionat a Berlín 2026 – Competició, sobre una dona que estableix un vincle improbable amb el fill de nou anys d’un pare a qui ha llogat una habitació, que és el cinquè llargmetratge del cineasta mexicà, la trajectòria del qual [Temporada de Patos (2004), Lake Tahoe (2008)- premis Alfred Bauer i FIPRESCI de la Competició de la Berlinale-, Club Sandwich (2013) , Olmo (2025) -seleccionat a Panorama de la Berlinale i premiat a Deauville-] «ha estat marcada pel seu interès a buscar una exploració íntima i humana de l’adolescència o de la vida mateixa» (THR)
Producció: Mèxic, Espanya. Any: 2026. Durada: 1h41. Versió original: en espanyol.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné, My Movies. Dossier de premsa: en anglès. Distribuïdores ⇒ DE: A Contracorriente. EE: 23.10.2026. DF: Destiny Films**. EF: 19.05.2027. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Alpha Violet.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VOE: Verdi (BCN), Screenbox (Lleida), ABC Park (València).
Publicacions:
«Fernando Eimbcke és un dels millors directors del cinema mexicà actual. Subtil i elegant amb els codis de la comèdia i del drama, encertat en la radiografia de l’adolescència convulsa o trencada, ha demostrat la seva finor expositiva en almenys tres [dels seus] títols (..). Ara suma Moscas a un pacient procés de maduració de temes i formes. (..) Per a [la dona que descobreix el fill que li ha colat el nou llogater i hi crea un vincle] comença una nova manera de relacionar-se amb el món. És una pel·lícula de descobriment recíproc, d’una senzillesa expositiva fascinant»
Crítica (⊄) de Quim Casas, al diari El Periódico, 22.10.2026
De Nathan AMBROSIONI, Les enfants vont bien — Els nens estan bé — Los niños estan bién — Out of Love
♦ «Un vespre d’estiu, la Suzanne (Juliette Armanet), acompanyada dels seus dos fills petits, visita inesperadament la seva germana Jeanne (Camille Cottin), que en queda desconcertada. No només fa mesos que no es veuen, sinó que, sobretot, la Suzanne sembla absent de si mateixa. L’endemà al matí, en despertar-se, la Jeanne descobreix, estupefacta, la nota que li ha deixat sa germana. L’estupefacció dona pas a la ràbia quan, a la gendarmeria, la Jeanne comprèn que no es pot iniciar cap procediment de recerca: la Suzanne ha pres la decisió insensata de desaparèixer…». Premi a la Millor Direcció i Premi FIPRESCI de la crítica internacional, al Festival de Karlovy Vary 2025 · Competició, és obra de Nathan Ambrosioni (Grassa, 18.08.1999), cineasta autodidacta, considerat una ‘petita promesa’ al mercat francès, sobretot des que, tot i algun reconeixement que havia obtingut amb el seu curt Hostile (2014), va cridar prou l’atenció amb Les drapeaux de papier — Paper Flags (2018), que va significar el seu debut en el llargmetratge, al qual va seguir la guardonada comèdia dramàtica Toni, en famille — Ricomincio da me — Toni (2023). Havent començat la seva carrera als 15 anys, amb dos films de gènere, curts i autoproduïts, va endinsar-se a continuació en un cinema de caire més intimista, focalitzant el seu interès en els vincles familiars i l’intimitat emocional. A Les enfants vont bien, que és el seu tercer llarg, ha pogut comptar amb actors notables com Monia Chokri, Féodor Atkine, i Guillaume Gouix, que acompanyen la destacada Camille Cottin (qui, per cert, just s’acaba d’anunciar que també protagonitzarà Les Trois filles d’Eléonore Wagner, “alegre comèdia nadalenca sobre el divorci”, el nou projecte d’Ambrosioni, en què també hi haurà Agnès Jaoui, Noémie Merlant, Manon Clavel i Frédéric Pierrot. Una Camille Cottin que s’està convertint en actriu imprescindible d’aquest jove cineasta, ja que també va encarnar-li el personatge de “la mare que puja tota sola els seus cinc fills” a la també comèdia dramàtica Toni, en famille).
Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h51. Versió original: en francès. Nota: s’ha estrenat també en VOSC (en alguna sala)
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné, Unifrance. Distribuïdores ⇒ DE: Paco Poch**. EE: 23.10.2026. DF: StudioCanal. EF: 03.12.2025. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: StudioCanal*.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VOSC: Cinemes Girona (BCN), Espai Texas -a partir del dia 28- (Barcelona). En VOSE: Maldà (BCN). Amb alguna sessió en VOSE: CineBaix (St. Feliu L), Screenbox (Lleida), Augusta (Palma).
Publicacions:
«Pel·lícula delicada i commovedora que confirma la sorprenent maduresa emocional d’un cineasta molt jove que ja ha dirigit tres llargmetratges als 25 anys i no fa més que afinar amb cada obra el seu enfocament narratiu i de posada en escena. La recepta que ha seguit fins ara no és altra que l’aposta per la senzillesa, des d’una perspectiva profundament humana que s’analitza amb precisió i parteix de la base d’un esdeveniment que ho posa tot de cap per avall. (..) Maternitat, sororitat, vincles familiars, amor, esperança, pena, remordiments… La pel·lícula aborda amb delicadesa tots aquests temes a força de navegar de manera honesta i harmònica entre el punt de vista de la Suzanne i el dels nens. Es tracta d’un enfocament delicat, realçat per l’estil sobri i sofisticat de la posada en escena del director —que capta a la perfecció les expressions meravellosament intenses dels actors— i encara més ressaltat per la música sublim d’Alexandre de la Baume. El resultat no és altre que una combinació perfecta entre l’emoció espontània i el control artístic, i representa un meravellós avenç en la carrera d’aquest jove i talentós cineasta, del qual esperarem amb impaciència les seves pròximes obres»
Crítica (β) de Fabien Lemercier (en diversos idiomes), a Cineuropa (publicada en català per CineBaix), 07.07.2025 – Festival de Karlovy Vary
De KUROSAWA Kiyoshi, — El samurai i el presoner — El samurái y el prisionero — Le Château d’Arioka — Kokurôjô
♦ «Al Japó del segle XVI, el senyor Murashige Araki, assetjat al seu castell, ha de fer front a una sèrie de crims misteriosos. Per descobrir què està passant, es veurà obligat a establir una incòmoda aliança amb Kanbei Kuroda, un brillant però perillós estrateg empresonat a les masmorres del castell»: així podem resumir la sinopsi d’aquest film de misteri i samurais, ambientat al Japó feudal, que passa per ser el més ambiciós de Kiyoshi Kurosawa, qui també n’ha escrit el guió, basant-se en la guardonada novel·la homònima de Honobu Yonezawa. Kiyoshi Kurosawa, cineasta molt prolífic, que ja ha dirigit més trenta llargmetratges per al cinema, ha declarat m vaig proposar fer un jidaigeki (drama històric) extremament ortodox, d’aquells que avui dia és força estrany de veure» [§]. Habitual dels festivals, sobretot els de Canes i Sitges, enguany ha presentat aquest film a Festival de Canes 2026 · Cannes Première i a Sitges 2026 · Òrbita.
Producció: Japó. Any: 2026. Durada: 2h27. Versió original: en japonès.
En aquest blog: Dossier de la pel·lícula
De Luis SAMPIERI, Indòmita llum — Indómita luz — Untamed Light
♦ Documental: «L’Antu és una nena de 9 anys que va néixer invident. Gràcies a una sensibilitat i una curiositat inusuals, descobreix amb detall el món que l’envolta. A bord d’un vell camió, recorre l’Argentina amb els seus pares, projectant pel·lícules en petits pobles oblidats i imaginant les històries que mai no podrà veure». Amb Antu Pastoret, d’Olot, que pateix anoftàlmia bilateral, i els seus pares, Cecilia Pastoret i Santi Carrizo, «dues ànimes lliures que [van decidir] criar i educar la seva filla en un particular context de llibertat i creativitat, malgrat la patologia amb la què va néixer» [§]. Premiat com a Millor Documental al Festival FIC-CAT 2026, es va estrenar mundialment a Festival Internacional de Cine de Guadalajara FICG 2026* i va ser seleccionat per l’emblemàtic Festival DocsBarcelona 2026. Tràiler: VO.
Producció: Catalunya, Argentina. Any: 2026. Durada: 1h18. Versió original: en català (50%) i espanyol (50%).
Bases de dades: Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, Unifrance, My Movies, Filmitalia | Cinema en català. Companyies productores: Colibri Studio i altres. Distribuïdores ⇒ DE: pendent. E·CAT: 20.10.2026. EE: pendent. DF: pendent. EF: pendent. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: pendent.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VO: Espai Texas (BCN), CineBaix (St Feliu de L), Cinemes Olot (Olot), Cine Casal Camprodoní (Camprodon)
Publicacions:
«Una pel·lícula que reflexiona sobre els prejudicis de la societat sobre la discapacitat i convida a repensar què és realment essencial. La protagonista és l’Antu Pastoret, una nena de 9 anys d’Olot, cega de naixement, que juntament amb la seva família viatja projectant cinema a poblacions remotes de Sud-amèrica. Indòmita llum és una ‘road-movie’ rodada al llarg de quatre anys, que recorre paisatges remots del nord de l’Argentina i els paratges de la comarca de la Garrotxa»
Despatx (β) de l’ACN, publicat a El Gerió Digital, 20.10.2026
«La producció ha commogut profundament els espectadors a través d’un relat poètic sobre la superació i la imaginació, protagonitzat per l’Antu, una nena invident que viatja amb la seva família projectant cinema itinerant per racons oblidats de l’Argentina. La peça esdevé una lliçó de vida sobre com percebre el món des de la pura sensibilitat, construint imatges a la ment allà on la vista no arriba. (..) En el col·loqui posterior a la projecció, els productors han explicat la riquesa del procés de rodatge, com va sorgir la idea del projecte i el repte de capturar de manera tan íntima la quotidianitat de la família. El moment més emotiu de la tarda ha arribat quan han compartit amb el públic un àudio de l’Antu, la Cecília (la seva mare) i el seu pare. A més, Marzo i Candela han revelat un detall fascinant del procés creatiu: L’Antu mateixa va composar la banda sonora del documental, improvisant colze a colze amb el director»
Crònica (β) publicada a Notícies del Festival FIC-CAT, 09.06.2026
«Després del seu recorregut per festivals, Indòmita Llum arriba a les sales amb una proposta documental que posa al centre l’experiència de l’Antu i la seva família, i que ens convida a revisar les idees preconcebudes sobre la discapacitat»
Notícia (β) de l’estrena, publicada per l’Acadèmia del Cinema Català, 19.10.2026
«L’Antu és una nena de 9 anys que va néixer cega. Però és justament a través de la seva mirada que el bonic documental Indòmita llum ens mostra el món. (..) El documental els segueix l’Antu i els seus pares durant quatre anys i ens mostra el seu estil de vida poc convencional, que sorprèn encara més amb una nena amb discapacitat. Però el cas és que la nena ens enlluerna amb la seva llum, la seva curiositat i una insòlita capacitat creativa. Durant el film també veiem com la nena participa de les projeccions de cinema que organitzen els seus pares, durant les quals intenta imaginar les històries projectades mentre la seva mare li relata, a cau d’orella, el que passa a la pantalla. El film és també un viatge poètic a la infància, en el que es capta molt bé el desig de la nena de comprendre l’entorn que ens envolta»
Article (β) de Judith Vives Bellalta, al seu Butlletí, 18.10.2026
D’Albert PINTÓ, Leones en invierno — Winter Lions
♦ «Una noia mor atropellada per un cotxe de luxe que circula a gran velocitat. El conductor fuig del lloc dels fets. No es pot aturar: és un agent de policia infiltrat en una xarxa de narcotràfic, i aquest incident podria deixar al descobert la seva veritable identitat. I, per protegir aquesta seva identitat encoberta, haurà d’assegurar-se que la investigació de l’accident no arribi enlloc. El pare de la víctima, que havia estat un destacat ‘ultrasur’, du ara una vida tranquil·la; però en assabentar-se de la mort de la seva filla, se li revifen els instints violents i busca venjança». Thriller, amb Luis Zahera, Roberto Álamo, Luis Callejo i Inma Cuesta
Producció: Espanya, Uruguai. Any: 2026. Durada: 1h57. Versió original: en espanyol.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné. Distribuïdores ⇒ DE: Sony. EE: 22.10.2026. DF: pendent. EF: pendent. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Film Factory Entertainment.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VOE: Screenbox (Lleida), Sucre (Vic), Imperial (Sabadell), Eix Macià (Sabadell), Bages Centre (Manresa), Cines Olot (Olot), Lys (València).
Publicacions:
Bernat Salvà: «Director de l’èxit de Netflix amb l’actriu Anna Castillo Nowhere i codirector, amb Caye Casas, de Matar a Dios, premi del Públic de Sitges al 2017, Albert Pintó (Terrassa, 1985) estrena el thriller Leones en invierno» | Albert Pintó: «Em fa molta por veure com aixeques una pedra i surt gent d’extrema dreta molt violenta, amb uns ideals molt arrelats al nazisme i al franquisme. Fa una mica de por veure que, en aquesta societat del benestar, en què hem aconseguit tantes coses al llarg dels anys, de cop tornem enrere i hi ha gent que vol tornar a aquell passat. Per això crec que era interessant explicar la història d’algú que havia estat immers en aquell món, que sembla que s’ha reformat, però a qui, de cop, la vida sacseja i li fa ressorgir tot allò. Hi ha alguna cosa d’aquesta història que ens pot ressonar a tots i que ens diu que cal vigilar, perquè el mal sempre dorm, però mai no desapareix del tot. La democràcia, la justícia i els drets de tothom no estan mai assegurats. Em sembla que la pel·lícula transmet el perill imminent que representen aquestes persones»
protagonitzat per un antic membre dels Ultrasur. Aparentment ja està reformat, però quan la seva filla mor atropellada se li desperten els instints violents. Luis Zahera, Roberto Álamo, Luis Callejo i Inma Cuesta són els actors principals d’aquesta història poblada per ultres, narcotraficants i policies infiltrats»
Entrevista (⊄) de Bernat Salvà, al director, publicada al diari El Punt Avui, 23.10.2026
De Vanesa BENÍTEZ, 200 vidas, Paco Rabal — 200 Lives, Paco Rabal
♦ Documental, que es ven així: «Per primera vegada, Francisco Rabal explica la seva pròpia història. Aquest extraordinari documental descobreix enregistraments privats inèdits en què l’actor relata, amb la seva pròpia veu, la seva vida, els seus records i les seves reflexions. Aquesta troballa excepcional ens ofereix un accés sense precedents a una de les grans figures del cinema europeu, la trajectòria de la qual inclou col·laboracions amb Luis Buñuel, Michelangelo Antonioni, Carlos Saura i William Friedkin. Estrenada al Festival de Sant Sebastià en l’any del centenari del seu naixement, la pel·lícula és alhora una revelació íntima i un homenatge a una autèntica llegenda internacional de la pantalla» [§]
Producció: Espanya, França, Mèxic. Any: 2026. Durada: 1h35. Versió original: en espanyol i altres idiomes.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, Unifrance. Distribuïdores ⇒ DE: Sugar & Sweet Films. EE: 23.10.2026. DF: pendent. EF: pendent. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Latido Films.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VO: Lys (València).
Publicacions:
«“Volia que la pel·lícula fos com una mena de viatge, amb un toc oníric, per retratar-ne el costat més humà i posar en relleu sobretot la part internacional, la més desconeguda d’en Paco”, explica a aquest diari la directora sevillana. (..) Al llarg dels 90 minuts que dura el documental, l’espectador descobreix un Paco Rabal molt humil, afectuós i estimat per tothom. “Crec que no va deixar de ser mai ell mateix, no va perdre mai les arrels, era molt pròxim i natural, i això enlluernava tothom”. També algú que escrivia poesia, somiava molt i estava molt unit a la família, especialment al seu pare miner, a qui sempre recorria com a conseller. La seva mare moriria just quan es començava a enlairar a la professió. “Escoltant-lo vaig descobrir una persona molt sensible, com un nen innocent que sembla que no ha sortit mai del poble”. Rabal era comunista i va passar a convertir-se en galant durant el franquisme a les ordres de realitzadors com Rafael Gil»
Article (⊄) d’Astrid Meseguer , al diari La Vanguardia, 23.10.2026
De Víctor MONIGOTE, Superthings: La película — Superthings: La pel·lícula — SUPERTHINGS: The movie
♦ Animació. Sinopsi: «La Mia, en Kai i en Finn, tres amics de sisè de primària, descobreixen per accident un fragment de Kazoom que fusiona Normalòpolis, la seva ciutat grisa i ordenada, amb Kaboom City, el món esbojarrat dels Superthings, en què els objectes quotidians han cobrat vida i s’han convertit en superherois i supermalvats»
Producció: País Valencià, Catalunya, Espanya. Any: 2026. Durada: 1h33. Versió original: en anglès. Nota: s’ha estrenat també doblada al català.
Bases de dades: Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA | Cinema en català. Distribuïdores ⇒ DE: Filmax. EE: 22.10.20206. DF: pendent. EF: pendent. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Filmax International.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VC: Projeccions de Superthings: La pel·lícula.
Publicacions:
«Després d’arribar a milions de nens amb col·leccionables, joguines i una sèrie de televisió, els Superthings, creats per l’empresa catalana de joguines Magicbox, fan el salt a la gran pantalla amb Superthings: La pel·lícula . Dirigeix Víctor Monigote, guanyador del Goya d’animació del 2019 per La gallina turuleca»
Peça (⊄) de la redacció del diari El Punt Avui, 23.10.2026
De James WATKINS, Clayface
♦ «L’ascens meteòric d’en Matt Hagen —de noi de carrer a Gotham, a protagonista a Hollywood— es veu tràgicament truncat quan les accions d’un cap del crim local el deixen horriblement desfigurat. Abandonat pel seu equip i sense res, en Matt recorre a un tractament innovador que, miraculosament, li retorna el seu aspecte original… però que, alhora, altera de manera inesperada la seva percepció de la realitat, i l’arrossega per un camí destructiu marcat per una venjança obsessiva»
Producció: EUA. Any: 2026. Durada: 1h49. Versió original: en anglès.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné, My Movies. Distribuïdores ⇒ DE: Warner. EE: 22.10.2026. DF: Warner. EF: 21.10.2026. DI: Warner. EI: 22.10.2026. D·EUA: Warner. E·EUA: 23.10.2026.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VOSE: pendent. Amb alguna sessió en VOSE: Screenbox (Lleida), Lys (València), ABC Park (València). Alguna sessió en VOSF: Mega Castillet (Perpinyà)
Publicacions:
«Una nova entrega d’aquesta estranya etapa de DC, que segueix sense trobar la fórmula per lluitar de tu a tu amb Marvel. (..) Ara la franquícia entra sense avisar prèviament al túnel del terror. James Watkins ha dirigit una pel·lícula pertorbadora (..). És un film sorprenentment gore, amb unes interpretacions planes, uns diàlegs irrisoris i uns efectes especials de sèrie B. Però, al final, el desastre és de tal magnitud que s’acaba fent simpàtica»
Crítica* (β) de Marc Garriga, a 3Cat·Info, 22.10.2026
De José MOTA, Arriba Tutto
♦ L’humorista José Mota, el de ‘Cruz y Raya’, debuta com a director amb aquesta «comèdia d’època amb tocs dramàtics que reivindica l’humor com l’arma més poderosa per fer front a la tragèdia i ret homenatge als artistes ambulants i al cinema mut» [§]: «Espanya, 1905. En Michi (Pablo Cabello), un nen de set anys, és feliç al costat del seu pare, un còmic ambulant, amb qui descobreix la màgia de la vida, del cinema i de l’amor… fins que una tragèdia ho canvia tot. Espanya, 1939. En Miguel (José Mota), un home amargat i irritable, es retroba inesperadament amb el nen de set anys que havia estat. Aquest l’ajudarà a recuperar la fe en la vida i a retrobar els somnis perduts a través d’una sèrie d’aventures inesperades». Al repartiment, Karra Elejalde i Olivia Molina. Arriba Tutto es va projectar en un racó del Festival de Sant Sebastià 2026 · Proyecciones RTVE.
Producció: Espanya, Itàlia. Coproducció: Catalunya (Ikiru*) Any: 2026. Durada: 1h42. Versió original: en alemany, espanyol i italià.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné. Dossier de premsa: en anglès. Distribuïdores ⇒ DE: A Contracorriente. EE: 22.10.2026. DF: pendent. EF: pendent. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Latido Films.
Alguns cines que l’estrenen⇒ En VO: CineBaix (St. Feliu de L), Verdi (BCN), Renoir (BCN), CatCinemes (Figueres), Imperial (Sabadell), Bages Centre (Manresa), Screenbox (Lleida), Aficine (Ocimax Palma, Augusta -Palma-, Manacor, Ocimax Maó), Lys (València), ABC Park (València), ABC Saler (València), ABC Gran Túria (Xirivella), ABC Gandia (Gandia), ABC Elx (Elx)…
Publicacions:
«José Mota fracassa com a actor i com a director en aquest drama forçat amb ínfules de Chaplin, Berlanga o Benigni, sobre un soldat que, durant la Guerra Civil Espanyola, necessita redimir-se per tornar a ser ell mateix. Amb una comicitat artificial, una posada en escena excessivament teatral i un nen insuportable com a company de viatge, Mota ni emociona ni fa riure, només genera incredulitat amb aquesta història que vol ser Cinema Paradiso i acaba acostant-se més als xous del Dúo Sacapuntas»
Crítica* (β) de Marc Garriga, a 3Cat·Info, 22.10.2026
«(..) El debut com a director de José Mota, estrella de la televisió des de fa dècades, sorprèn: una pel·lícula de notable acabat tècnic i formal, amb una preciosa fotografia de Kiko de la Rica, que pretén entroncar no amb les pel·lícules de Parchís sinó amb Ser o no ser, El gran dictador, La vida és bella i ¡Ay, Carmela! Si robes, roba als bons. I en Mota ho fa a Arriba Tutto amb bon gust, envoltant-se d’un grapat d’excel·lents còmics (amb Karra Elejalde al capdavant), reclutant un nen fantàstic (Pablo Cabello) i endinsant-se en els desastres de les guerres i dels feixismes amb una història ambientada en luxoses localitzacions de Toledo en tres temps: 1902, 1939 i 1941. Sense por de la recerca de la llàgrima, Mota no acaba de graduar el sentimentalisme en algun moment massa mel·liflu, però la seva comèdia dramàtica d’equívocs i disfressa, confrontant la imaginació i la realitat, amb una mica de l’humorisme absurd de Wenceslao Fernández Flórez, és una peculiar alenada d’aire fresc. I un bonic homenatge als còmics de la llengua»
Crítica (β) de Javier Ocaña (en espanyol), a 20minutos.es (publicada en català per CineBaix), 23.10.2026
De Sacha BARON COHEN, Ali G: Who Iz I? — Ali G: Kién es yo?
♦ Comèdia: «Després de passar vint anys dedicat a «relaxar-se, fumar i cardar», l’Ali G es queda de pedra en descobrir que la seva xicota de tota la vida, la Julie, està embarassada de vuit mesos. Davant la perspectiva d’haver d’alimentar una altra boca, es posa les piles i se’n va als Estats Units per recuperar la seva antiga glòria… però ben aviat es trobarà amb adversaris que, si més no, posaran en perill tant la seva pròpia existència com la del seu fill»
Producció: Anglaterra. Any: 2026. Durada: 1h29. Versió original: en anglès.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, My Movies, Filmitalia. Distribuïdores ⇒ DE: pendent. EE: 23.10.2026. DF: pendent. EF: pendent. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: Amazon MGM Studios. E·EUA: 23.10.2026. VI: pendent.
NOTA: no em consta que s’hagi estrenat en cap dels cines de referència d’aquest blog
Articles publicats: el dia que edito aquest apunt, no n’he trobat
D’estrenes a la Catalunya Nord
De Marine ATLAN, La Gradiva
♦ Guanyadora del Grand Prix Setmana de la Crítica de Canes 2026, «La Gradiva, primer film de la directora francesa Marine Atlan, narra el viatge a Pompeia d’un grup d’estudiants de batxillerat i la seva professora de llatí. En aquesta ciutat carregada de mites i sofre, adolescents i adults es deixen arrossegar, uns rere els altres, per les seves emocions i desitjos, fins a desbordar-se. D’una bellesa que deixa sense alè, aquest relat coral capta amb precisió les creences i les incerteses d’una generació a flor de pell. Envoltada d’un repartiment jove i excepcional, l’actriu Antonia Buresi es revela incandescent» (§). La molt bona acollida que la pel·lícula va tenir a Canes, l’ha dt a fer un espectacular recorregut ple circuït de festivals internacionals, inclòs el de Toronto i, en aquest moment, al de Valladolid (on es en Competició). Marine Atlan, que ha estat directora de fotografia, entre d’altres films, de Nos Cérémonies de Simon Rieth, Le Ravissement d’Iris Kaltenbäck, Les Reines du Drame d’Alexis Langlois i L’Engloutie de Louise Hémon, abans de debutar amb aquest llargmetratge, havia realitzat dos reconeguts migmetratges.
Producció: França, Itàlia. Any: 2026. Durada: 2h25. Versió original: en francès i italià.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies, Filmitalia. Dossiers de premsa: en francès | en anglès. Distribuïdores ⇒ DE: Elástica**. EE: 18.12.2026. DF: Tandem. EF: 21.10.2026. DI: Fandango. EI: 18.11.2026. D·Ang: Metis Films. E·Ang: pendent. D·EUA: 1-2 Special. E·EUA: restringida, 18.12.2026. VI: MK2 Films.
L’estrenen⇒ En VO: Castillet (Perpinyà)
Articles publicats: el dia que edito aquest apunt, no n’he trobat
De Guillaume CANET, Karma
♦ Rodada principalment, a Catalunya, a Port de la Selva i La Selva de Mar i, a França, al departament del Lot, a Saint-Céré i Saint-Médard-de-Presque, així com a la Corresa, a Beaulieu-sur-Dordogne, aquesta nova pel·lícula de l’actor Guillaume Canet té de protagonista la seva ex-companya Marion Cotillard, en el paper de la Jeanne, una dona que, en un poble català, intenta refer-se, amb en Daniel (Leonardo Sbaraglia), que no en sap res, del seu passat turbulent. Un dia, en Mateo, el fillol de sis anys de la Jeanne, desapareix misteriosament… Fugint de la policia, que aviat la converteix en la principal sospitosa, la Jeanne es refugia a França, a la comunitat on va créixer, dirigida per en Marc (Denis Ménochet). En Daniel no creu en la culpabilitat de la dona que estima i farà tot el possible per trobar-la abans que la policia. Seleccionada a Festival de Canes 2026 · Fora de competició, Karma s’ha projectat recentment a Festival de Sitges 2026 · Òrbita.
Producció: França. Any: 2026. Durada: 2h29. Versió original: en francès.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: en francès | en anglès. Distribuïdores ⇒ DE: A Contracorriente. EE: 04.04.2027. DF: Pathé Distribution. EF: 21.10.2026. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Pathé International.
L’estrenen⇒ En VOF: Mega Castillet (Perpinyà)
Publicacions:
«La pel·lícula explora els mecanismes de control de les sectes, capaces de convertir la promesa de protecció i pertinença en una forma de captiveri. El repartiment és potent i el tema, inquietant, però el relat s’allarga massa i subratlla en excés els seus conflictes»
Crònica (⊄) de Jordi Camps Linnell, al diari El Punt Avui, 11.10.2026 – Festival de Sitges
«Cotillard exhibeix solidesa en una història que Canet va escriure per a ella però en què queda clar, com ja passava a Vincles de sang (2013), que per més que al director francès li agradin els thrillers, no té grapa com a narrador d’històries que demanin força i intensitat. Tampoc hi ajuda que alguns dels girs de guió que donen forma a la intriga grinyolin per inversemblants, tot i que el bon treball interpretatiu de la protagonista i Ménochet aconsegueix sostenir l’interès de la pel·lícula fins al seu previsible final»
Article (⊄) de Xavi Serra, al diari Ara, 16.05.2026 – Festival de Canes
«Va d’una secta, una comunitat religiosa tancada dirigida per un fals profeta abusiu. (..) Guillaume Canet posa en marxa la pel·lícula de manera convincent, endinsant-se cada cop més en un passadís fosc. La secta de la qual Jeanne (Marion Cotillard) ha fugit és força malèvola: el seu recinte de pedra funciona com una presó imponent per als homes, dones i nens que hi viuen i hi pateixen en un estat d’angoixa temorosa. (..) Tot i que Canet manté sobretot la pel·lícula en una temperatura sensacionalista i de thriller pulp, aquí es fan alguns punts sociopolítics rellevants — sobre la tendència dels homes poderosos a la violència sexual i sobre els perills del fanatisme. També aconsegueix un melodrama commovedor, fent un zoom lent cap enrere per revelar el quadre complet de la vida operísticament tràgica de Jeanne. (..) Karma és prou entretinguda al llarg de tot el seu metratge. (..) Cal, doncs, reconèixer l’eficiència de Canet, la seva confiança en el poder d’una bona estrella de cinema i en una narrativa prou sòlida com per mantenir l’atenció durant la durada d’un llargmetratge. Fa exactament això: prou robusta per ser presa seriosament sense confondre’s amb art d’alta volada»
Apunt, recull de crítiques i articles de diversos cronistes (β), al blog Club 7 Cinema, 18.05.2026 – Festival de Canes
De Gessica GÉNÉUS, Marie Madeleine — María Magdalena
♦ Havent presentat a Un Certain Regard la seva òpera prima, Freda (2021) -en què la protagonista i la seva família sobreviuen en un barri popular d’Haití, amb la seva petita parada de menjar al carrer, i la precarietat i la violència de la vida quotidiana els empenyen a fer tot el possible per escapar de la situació-, l’actriu Gessica Généus (Port-au-Prince, Haití, 23.12.1985), que ja havia dirigit anteriorment el migmetratge documental Douvan jou ka leve (2017), basat en la seva història personal, marcada per la malaltia mental de la seva mare i les creences que l’envolten, va presentar a Festival de Canes 2026 · Cannes Première aquesta ficció, Marie Madeleine, sobre una prostituta que entra en relació amb un xicot evangelista, empenyent-lo cap al desig i la recerca de llibertat.
Producció: França (61,78 %), Bèlgica (24,12 %), Luxemburg (10,31 %). Any: 2026. Durada: 1h44. Versió original: en crioll haitià i francès.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: en francés | en anglès. Distribuïdores ⇒ DE: pendent. EE: pendent. DF: Pyramide Distribution. EF: 21.10.2026. DI: pendent. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Pyramide International.
L’estrenen⇒ En VOSF: Castillet (Perpinyà)
Articles publicats: el dia que edito aquest apunt, no n’he trobat
De Robert GUEDIGUIAN, Une femme aujourd’hui — Una donna oggi — A Woman Today
♦ En presentar Une femme aujourd’hui a les Jornades dels Autors 2026 de Venècia, on va guanyar l’ Europa Cinemas Label, en Guediguian va explicar: «Aquesta és la història d’una dona jove que es considera emancipada, una persona que porta una vida fàcil i despreocupada, almenys fins que una agressió violenta l’obliga a adonar-se que aquella llibertat no era més que una façana fràgil, rere la qual estaven a punt de revelar-se les ferides del nostre temps. Per donar sentit a la seva existència, busca un nou camí. Aquesta dona experimenta allò que el nostre passat col·lectiu i la seva història personal havien amagat sota la catifa. S’adona que les ferides es transmeten de generació en generació, tant de manera racional com màgica. (..) El cinema és una mena de sismògraf. I crec que una de les característiques distintives de la nostra època és l’aparició sobtada de conflictes que, tot i haver existit sempre, abans quedaven relegats als marges de la nostra visió del món. Ens semblava que els orígens, la religió, el gènere i el color de la pell de les persones eren respectats i, fins i tot, havien quedat superats per la unitat republicana. Ara sabem que ens equivocàvem, perquè, en la nostra relativa prosperitat, mai no hem afrontat aquestes qüestions». I és que la protagonista del film, Juliette (Marilou Aussilloux), que té trenta-cinc anys, una feina de prestigi en el sector financer, una casa bonica, una vida marcada pels viatges constants, nits plenes d’amants ocasionals… es troba que, un dia, un company de feina l’agredeix en un acte d’empresa i el món se li ensorra. Aleshores, la Juliette decideix emprendre un nou camí per donar sentit a la seva existència. Al repartiment, els habituals dels films d’en Guediguian: Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin, Grégoire Leprince-Ringuet, Gérard Meylan…
Producció: França, Itàlia. Any: 2026. Durada: 2h03. Versió original: en francès.
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, AlloCiné, Unifrance, My Movies, Filmitalia. Distribuïdores ⇒ DE: pendent. EE: pendent. DF: Diaphana. EF: 21.10.2026. DI: Officine UBU*. EI: pendent. D·EUA: pendent. E·EUA: pendent. VI: Playtime.
L’estrenen⇒ En VOF: Castillet (Perpinyà)
Articles publicats: el dia que edito aquest apunt, no n’he trobat
PENDENT D’ENLLESTIR-HO
També s’han estrenat o estrenen aquests dies, a Perpinyà: Wicker, d’ Alex Huston Fischer, Eleanor Wilson (Castillet), i Klara and the Sun — Klara y el sol — Klara et le soleil — Klara e il sole
—
PORTADA: ‘Blue Heron’ | Foto, gentilesa de Flamingo Films (DE)
