♦ «Marcant el retorn de Nicolas Winding Refn després de deu anys d’absència, Her Private Hell representa, sobretot, una mena de resurrecció per al cineasta [que, havent patit una gravíssima complicació cardíaca que el deixà arran de la mort, pensà tornar a començar, mirant-se ara el món d’una altra manera]. El film transcorre en una metròpolis saturada de neons i fragmentada en diverses realitats paral·leles: un paisatge oníric palpitant que sembla nodrir-se de la ciència-ficció, a mig camí entre la sensualitat i la violència. Una estètica immediatament recognoscible, nascuda de la mirada d’un autor tan singular com visceral, responsable de Drive (2011), Només Déu perdona (2013) i The Demon Neon (2016)» [§]
De Nicolas WINDING REFN, Her Private Hell — Su propio infierno
Producció: Dinamarca, EUA. Any: 2025. Durada: 1h49. Versió original: en anglès i diàlegs en japonès. Especificacions tècniques: Color | Relació d’aspecte: 2.39:1 | So: 5.1.
Sinopsi: Quan una estranya boira engoleix una metròpoli futurista i allibera una presència mortal i inabastable, una noia turmentada (Sophie Thatcher) es posa a buscar el seu pare. En el transcurs d’aquesta recerca, el seu destí es creua amb el d’un soldat nord-americà (Charles Melton) embarcat en un viatge desesperat per treure la seva filla de l’infern.
Tràilers: VOSE, VOSF, VOSI, VO.
Amb ⇒ Sophie Thatcher (Elle), Charles Melton (soldat K), Havana Rose Liu (Dominique), Kristine Froseth (Hunter), Shioli Kutsuna (Ms. T), Aoi Yamada (Ms. S), Dougray Scott (Johnny Thunders), Diego Calva (Nico), Hidetoshi Nishijima (Hayashi), Jason Hendil-Forssell (‘Leatherman’) i com les Candyfloss Girls: Lola Corfixen, Boy Ewald, Elin Rebecka Jivarp, Faithfull Destiny.
Guió: Nicolas Winding Refn i Esti Giordani, a partir d’una història escrita per Nicolas Winding Refn. Muntatge: Matthew Newman. Fotografia: Magnus Nordenhof Jønck. Efectes especials (SFX): Katja Glæsner, Lucas Nyby Jensenius, Flemming Christensen. Efectes visuals (VFX): Alexander Schepelern, Nina Strøm, Victor Skarbye. Música original: Pino Donaggio. So: Kristian Eidnes Andersen, Julien Naudin, Mikkel Sørensen, Patrick Svaneberg Vejen, Denis Séchaud. Càsting: Jennifer Brooks, Nicole Daniels, Courtney Bright. Maquillatge: Louise Bruun, Sevina Brink Skogstad, Natalia Syrik, Thomas Foldberg, Pedro Paiva. Perruqueria: Louise Bruun. Vestuari: Jane Whittaker. Direcció artística: Thomas Karlsen, Kristina Kovacs, Søren Jochumsen. Disseny de producció: Gitte Malling | Ajudants de direcció: Niels Nørløv Hansen, Søren la Cour Frederiksen.
Rodatge: Començat el 08.05.2025 a Tòquio (Japó) i després va seguir a Copenhaguen (Dinamarca).
Enllaços:
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies.
Festival d’estrena mundial: Canes 2026 · Fora de competició. Premi destacat: pendent. I també: Altres reconeixements.
Dossiers de premsa: en francès. Informació: Wikipedia (esp), Wikipédia (fr), Wikipedia (it), Wikipedia (ang), Variety · Etiqueta ‘Her Private Hell’ (ang).
Sobre la producció:
Direcció de producció: Karen Baumbach. Producció: Nicolas Winding Refn. Producció executiva: Christina Bostofte Erritzoe, Kimberly Willming Lene Borglum, Takuma Takasaki, Tom Quinn, Jeff Deutchman, Kristen Figeroid, Ryan Friscia, Kim Magnusson, Godfred Hansen-Nord, Marcus Clausen, Martin Skouboe.
Companyies productores: Neon (estatunidenca), byNWR (prod. de Nicolas Winding Refn)
Distribuïdores i estrena als cines:
Mercat espanyol, D: MUBI, E: 09.10.2026. Mercat francès, D: The Jokers Films, E: 23.09.2026. Mercat italià, D: MUBI, E: 01.10.2026. Mercat anglès, D: MUBI, E: 25.09.2026. Mercat EUA, D: Neon, E: 24.07.2026. Vendes internacionals: Neon.
Cines de referència d’aquest blog:
La projecten en VOSE: Cinemes Girona (BCN), Verdi (BCN), Renoir Floridablanca (BCN), CineCiutat (Palma), Cines Babel (València), Cines Lys (València). Algunes sessions en VOSE: Screenbox (Lleida).
L’estrenarà en VOSF: El 16.10.2026, Castillet (Perpinyà).
Cineclubs: pendent.
Crítiques, articles i entrevistes sobre el film.
Informació, crítiques i articles en català d’estrenes de la setmana del 9 d’octubre de 2026
Altres crítiques i articles (publicats arran de Canes 2026):
Her Private Hell (β). A Caimán, 20.05.2026. Crítica d’Eulàlia Iglesias (en espanyol): «Una proposta que sembla destinada únicament als incondicionals de NWR (les sigles amb què signa les seves obres, a tall de marca registrada), en què convergeixen totes les seves inquietuds i els seus trets estilístics. La pel·lícula se situa en una metròpolis d’un futur proper, on coincideixen en un hotel dues actrius que comparteixen el rodatge d’una adaptació d’un còmic de ciència-ficció. La primera reacció davant la nova proposta de Nicolas Winding Refn és de cert esgotament. El danès no tan sols explora ben poc territoris nous, sinó que s’encapsula en un univers autoreferencial en què concentra totes les seves obsessions i manies estilístiques. A més, la hiperestilització cap a la qual s’ha decantat els darrers anys desactiva el potencial subversiu d’algunes de les estètiques que convoca, com ara el camp o els subgèneres del terror, de manera que la seva proposta frega, en alguns moments, el buit autocomplaent»
Una casa de nines (β). A Le Polyester, 22.09.2026. Crítica de Gregory Coutaut (en francès): «Aquells i aquelles —sobretot aquells— que han gaudit principalment de Drive o Bronson poden experimentar un rebuig molt intens davant de Her Private Hell. En canvi, la pel·lícula és molt recomanable per a aquells que senten una predilecció especial per l’exuberància de The Neon Demon. L’obra de Refn és, senzillament, cada vegada més esplèndida. La direcció artística transforma aquí cada escena en un cofre del tresor faraònic, amb la voluntat aparent de fer gaudir la mirada. Her Private Hell té el pla d’obertura més esbojarrat que hem vist en molt de temps i, en conjunt, no s’assembla a res més que a ella mateixa. Aquest relat breu, centrat en un grapat de personatges, és tan minimalista que esdevé gairebé abstracte, fins al punt que no és sinó un pretext per a la fascinació visual i la iconització dels seus personatges femenins, alhora titelles d’una telenovel·la de luxe i entitats mitològiques atrapades en una tragèdia atemporal (una fórmula que evoca el Mandico de Conann)»
I també:
Her Private Hell (β). A Cineuropa, 19.05.2026 – Festival de Canes. Crítica d’Emma Kiely (en diversos idiomes): «Nicolas Winding Refn torna a la Croisette després de deu anys, però aquesta buida pel·lícula de terror i ciència-ficció, protagonitzada per Sophie Thatcher, no val l’espera»
Her Private Hell (β). A Cinematografo, 19.05.2026 – Festival de Canes. Crítica de (en italià): «El retorn de Nicolas Winding Refn al llargmetratge, amb una pel·lícula nascuda arran d’«una experiència de mort imminent». Però la culpa era nostra?»
Sophie Thatcher i Charles Melton, a la tornada al cinema de Nicolas Winding Refn, el noi dolent danès, amb una pel·lícula agonitzantment egocèntrica (β). A The Hollywood Reporter, 19.05.2026 – Festival de Canes. Crítica de Jordan Mintzer (en anglès): «En algun moment després de Drive, probablement entre Only God Forgives i The Neon Demon, en Nicolas Winding Refn va decidir fer pel·lícules i algunes sèries de televisió per al gaudi exclusiu d’en Nicolas Winding Refn. És una gran notícia si resulta que ets en Nicolas Winding Refn, que ara dirigeix sota el segell de producció ‘byNWR’, una prova més que s’ha convertit en la seva pròpia marca. També és una gran notícia si ets un dels seus fans més acèrrims, que gaudeixen d’unes obres cada vegada més afectades i autocomplaents, com si fossin pel·lícules de sèrie B elaborades amb una exquisidesa extrema per a un públic molt selecte»
Comentari meu.
Pendent.
—
PORTADA: Cartell de la pel·lícula | Gentilesa de The Jokers Films (DF)
