♦ «Al Japó del segle XVI, el senyor Murashige Araki, assetjat al seu castell, ha de fer front a una sèrie de crims misteriosos. Per descobrir què està passant, es veurà obligat a establir una incòmoda aliança amb Kanbei Kuroda, un brillant però perillós estrateg empresonat a les masmorres del castell»: així podem resumir la sinopsi d’aquest film de misteri i samurais, ambientat al Japó feudal, que passa per ser el més ambiciós de Kiyoshi Kurosawa, qui també n’ha escrit el guió, basant-se en la guardonada novel·la homònima de Honobu Yonezawa.
m vaig proposar fer un jidaigeki (drama històric) extremament ortodox, d’aquells que avui dia és força estrany de veure. El motiu és que tenia una mena de sensació de crisi: el públic japonès contemporani ha oblidat en gran mesura els grans drames d’època japonesos de les dècades de 1940 i 1950, que considero l’etapa més rica del gènere, i el que es produeix avui dia és majoritàriament cinema d’època lleugerament modernitzat (cosa que pot ser perfectament gaudible en els seus propis termes, com una mena de fantasia). Em preocupa que el gènere en si mateix s’estigui descomponent. Alhora, tenia un desig contradictori: aspirar a la forma clàssica mentre explicava una història contemporània. En aquest sentit, l’autèntic Murashige Araki, que va viure al Japó del segle XVI, era un home amb un pensament sorprenentment modern per a la seva època, cosa que el convertia en un protagonista ideal perquè aquesta pel·lícula pogués parlar tant de la història del cinema com del nostre moment present»
Amb El samurai i el presoner, Kiyoshi Kurosawa ha tornat a festivals on n’és ben habitual: en primer lloc, la va estrenar mundialment a Cannes·Première. Abonat històricament a la secció Un Certain Regard del certament francès -hi ha participat en 4 ocasions -Kairo (2001), Tokyo Sonata (2008),
Des que es va donar a conèixer internacionalment amb Cure (1997), el nom de Kiyoshi Kurosawa (Kobe, 1955) s’ha convertit en sinònim d’un cinema inquietant, profundament humà i visualment hipnòtic. Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre el real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani. Des de les seves incursions en l’horror tecnològic fins a les més íntimes en el drama familiar, passant pel gènere policíac i el retrat social, el cineasta combina el rigor formal de la posada en escena amb una sensibilitat especial per captar allò ocult i espectral. Més enllà de ser un director del gènere de terror, Kiyoshi Kurosawa és un cronista de l’alienació moderna, un observador de com la tecnologia, el treball o el mateix silenci es poden tornar forces fantasmals. La seva obra dialoga tant amb el llegat del cinema clàssic japonès com amb les crisis espirituals del present»
De KUROSAWA Kiyoshi, — El samurai i el presoner — El samurái y el prisionero — Le Château d’Arioka — Kokurôjô (黒牢城).
Producció: Japó. Any: 2026. Durada: 2h27. Versió original: en japonès. Especificacions tècniques: Color | Relació d’aspecte, 1.66 : 1 | So: 5.1 Dolby Digital.
Sinopsi: El senyor Murashige Araki (Masahiro Motoki) s’ha alçat contra el tirànic Nobunaga Oda (Bando Shingo) i ha quedat assetjat, reclòs dins de les muralles del seu propi castell. Aïllat, s’enfronta a una sèrie de crims misteriosos que esquincen el fràgil ordre de la seva cort, enfonsen la fortalesa en la por i la sospita. Amb l’exèrcit d’Oda acostant-se i un traïdor amagat entre les seves files, el senyor Murashige es veu obligat a establir una aliança incòmoda amb en Kanbei Kuroda (Masaki Suda), un estrateg brillant però perillós, empresonat als calabossos. Amb l’ajuda de la seva esposa Chiyoho (Yuriko Yoshitaka) i dels seus generals més fidels, el senyor Murashige haurà de descobrir la veritat abans que el castell caigui.
Tràilers: VOSC, VOSE, VOSF, VOSI, VOSA
Amb: Masahiro Motoki (el senyor Murashige Araki), Masaki Suda (l’estrateg empresonat, Kanbei Kuroda), Yuriko Yoshitaka (Chiyoho, esposa del senyor Murashige Araki), Joe Odagiri (el general fidel Jūemon Kōri), Munetaka Aoki (Kyūzaemon Araki), Ryota Miyadate (Sukesaburō Inui), Tasuku Emoto (Sagehari Saika), Yusuke Santamaria (Akioka Shironosuke), Bando Shingo (el tirà, Nobunaga Oda).
Guió: Kiyoshi Kurosawa, basat en la novel·la de Honobu Yonezawa. Muntatge: Kôichi Takahashi. Fotografia: Yasuyuki Sasaki. Música original: Yoshihiro Hanno.
Ajudants de direcció: Atsushi Unno. Il·luminació: Hidenori Nagata. Efectes visuals: Shûji Asano. Efectes especials: pendent. So: Mikisuke Shimazu (disseny), Shinji Watanabe (mescles). Càsting: pendent. Maquillatge: Koji Omura, Michiko Koike. Perruqueria: Koji Omura, Michiko Koike. Vestuari: Noriko Mashiba. Decorats: pendent. Direcció artística: pendent. Disseny de producció: Tetsuo Harada.
Direcció de producció: Takakazu Aiba. Producció: Satoko Ishida, Takuro Owaki. Producció executiva: Shigeaki Yoshida, Yuichi Tsuji. Companyies productores: Shochiku (japonesa), TBS -Tokyo Broadcasting System Television- (japonesa)
Rodatge: La tardor de 2025 (octubre i mitjans novembre) a Kyoto i voltants, combinant-se els estudis cinematogràfics (Shochiku Kyoto Studio) amb castells i temples històrics (el castell de Himeji -declarat Patrimoni de la Humanitat-, el castell d’Akashi, el castell de Sasayama, el castell d’Iga Ueno i el castell de Hikone, així com els temples de Tōfuku-ji i Manpuku-ji). Notícies sobre el rodatge: Mantan Web, Visit Tambasasayama,
Enllaços:
Bases de dades: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné, CNC, MyMovies | Cinema en català.
Festival d’estrena mundial: Festival de Canes 2026 · Cannes Première. Festival de preestrena a Catalunya: Sitges 2026 · Òrbita. Premi destacat: pendent. I també: Altres reconeixements.
Guia: El samurai i el presoner. Dossiers de premsa: El samurái y el prisionero | The Samurai and the Prisoner. Informació: Viquipèdia (cat), Wikipedia (esp), Wikipédia (fr), Wikipedia (it), Wikipedia (ang) | Variety · Notícia 03.02.2026, Variety · Etiqueta ‘The Samurai and the Prisoner’ (ang).
Distribuïdores i estrena als cines:
Mercat espanyol, D: Adso, E: 23.10.2026. Mercat francès, D: Art House, E: 27.01.2026. Mercat italià, D: I Wonder**, E: pendent. Mercat anglès, D: Blue Finch Film**, E: pendent. Mercat EUA, D: Janus, E: restringida, 31.07.2026. Vendes internacionals: Charades.
Cines de referència d’aquest blog:
La projecta en VOSC: Maldà (BCN), Screenbox (Lleida). Amb alguna sessió en VOSC i alguna en VC: CineBaix (St. Feliu de L), Espai Texas (BCN). La projecten en VOSE: CineCiutat (Palma), ABC Park (València).
Cineclubs: pendent.
Crítiques, articles i entrevistes sobre el film:
I qui m’allibera a mi del presoner? (β). Crítica d‘Agus Izquierdo:, al digital de cultura Núvol, 21.10.2026 – Festival de Sitges: «Kiyoshi Kurosawa estrena The Samurai and the Prisoner, una pel·lícula de samurais que té més a veure amb la poètica de la contemplació que amb la sang i la catana»
Kokurojo (β). Crítica d’Àngel Quintana (en espanyol), a Caimán, 20.05.2026 – Festival de Canes: «El director s’endinsa per primera vegada en el territori del cinema de samurais. Tanmateix, ho fa defugint qualsevol lectura convencional del gènere».
Kiyoshi Kurosawa entrellaça misteris imbricats en un drama d’època shogunat d’elegància clàssica (β). Crítica de Jessica Kiang (en anglès), a Variety, 20.05.2026 – Festival de Canes: «El cineasta japonès, mestre de tots els gèneres, demostra que també domina aquest amb una adaptació exuberant i absorbent de la premiada novel·la històrica d’Honobu Yonezawa, que retrata les intrigues palatines en la cort assetjada d’un noble samurai».
La paraula és més poderosa que l’espasa en el misteri històric de Kiyoshi Kurosawa, carregat de diàlegs (β). Crítica de Jordan Mintzer (en anglès), a The Hollywwod Reporter, 24.05.2026 – Festival de Canes: «No és que hi faltin les intrigues, però els espectadors que esperin que una pel·lícula titulada The Samurai and the Prisoner estigui farcida d’escenes d’acció a cops d’espasa quedaran decebuts. Kurosawa ha optat, en canvi, per dirigir un refinat relat de misteri i assassinat, vestit amb la sumptuositat del Japó feudal, en què ofereix la seva pròpia visió d’un dels gèneres més antics del cinema japonès».
Reculls d’aquestes (i altres) publicacions: pendent.
Comentari meu:
Pendent.
—
PORTADA: Cartell de la pel·lícula | Gentilesa d’Adso Films (DE)
