Hi tornen (com era previst, per altra banda): una producció francesa és la que inaugurarà el 12 de maig de 2026 la 79a edició del Festival de Canes i, com està passant aquests darrers anys, no es pot pas dir que sigui cinematogràficament atractiva (es tracta de La Vénus électrique, de Pierre Salvadori). Abans d’entrar en detalls, sobre la nota que aquesta mateixa tarda ha publicat el certamen per a anunciar-ho, permeteu que reprodueixi un fragment de l’entrevista que ‘Variety’ va mantenir amb Thierry Frémaux, delegat general del Festival i, per tant, responsable màxim de la programació:
[Els Keslassy, Variety]: El festival té una norma segons la qual la pel·lícula d’obertura s’ha d’estrenar als cinemes a França el mateix dia.
[Thierry Frémaux, Festival de Canes]: Sí, per posar en valor les sales de cine i els espectadors. I això reforça la trajectòria de la pel·lícula d’obertura: el 2025, Partir un jour – Marxar un dia – Elegir mi vida – Allora balliamo, primera pel·lícula dirigida per una directora l’any anterior, va tenir una trajectòria extraordinària gràcies a això. I la nit de l’obertura [del Festival] és una festa a més de mig miler de cines a França. France Télévisions, que emet la gala d’obertura a la gran pantalla com feia abans Canal+, i la Fédération Nationale des Cinémas de France, que obre les seves sales, contribueixen a aquest èxit.
[Els Keslassy, Variety]: Això limita necessàriament les vostres opcions.
[Thierry Frémaux, Festival de Canes]: Aquesta aposta es basa abans de tot en una convicció. I després, les nostres decisions depenen de les propostes que se’ns fan. Quan es presenta l’oportunitat, les produccions es presenten com a candidates. Vam ser nosaltres qui vam proposar Partir un jour – Marxar un dia – Elegir mi vida – Allora balliamo, per a gran sorpresa de la seva directora. Coneixem la maquinària de Canes.
«El dimarts 12 de maig, per donar el tret de sortida de la 79a edició del Festival de Canes, la nova pel·lícula del director i guionista francès Pierre Salvadori es presentarà en estrena mundial al Grand Théâtre Lumière, després de la cerimònia d’obertura presentada per l’actriu Eye Haïdara. Simultàniament, La Vénus électrique també es projectarà a totes les sales franceses, amb l’objectiu d’oferir als espectadors l’oportunitat de reunir-se al voltant d’aquesta comèdia romàntica deliciosament burlesca». Així comença la nota feta pública avui, que segueix amb unes breus declaracions de l’afortunat cineasta:
«Canes celebra tot el que m’agrada del cinema: la direcció, l’audàcia, la llibertat i els autors. Els descobreix, els acompanya, els celebra. A la seva manera, la meva pel·lícula transmet tota la fe i tot l’amor que tinc per la meva professió. Estic tan orgullós i feliç que sigui l’encarregada d’obrir el festival!»
I els de Canes hi afegeixen: «Autor imprescindible de comèdies franceses àmpliament aplaudides, Pierre Salvadori signa el seu 11è llargmetratge en 34 anys. Hi reuneix les figures principals del cinema francès actual i tria l’escenari del París en ebullició de començament del segle XX per a una faula d’època, una novetat a la seva filmografia. Tanmateix, els seus temes recurrents continuen ben presents: la mentida, l’ambigüitat i les aparences enganyoses. L’imaginari dels Anys Bojos, marcat per l’efervescència artística, l’atracció pels espectacles populars i l’espiritisme, impregna aquesta obra fidel al cinema poètic del seu autor, que combina com ningú llibertat narrativa, melancolia i humor. Inspirant-se en la comèdia sofisticada hollywoodiana —ritme viu, malentesos entre mentida i veritat, precisió en l’escriptura i la direcció—, aquest fervent admirador d’Ernst Lubitsch, Billy Wilder i Blake Edwards crea universos romàntics singulars, arrelats en una realitat social que explora les relacions humanes i les fragilitats de personatges marcats en la seva difícil recerca de la felicitat» (..).
De Pierre SALVADORI, La Vénus électrique – The Electric Kiss (o Venus Electrificata).
Producció: França -86,2%-, Bèlgica -10,8%-. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en francès.
Sinopsi: París, 1928. L’Antoine Balestro, un jove pintor de moda, ja no aconsegueix treballar des de la mort de la seva esposa i desespera Armand, el seu galerista. Una nit d’embriaguesa, l’Antoine intenta contactar amb la seva dona a través d’una vident. Sense saber-ho, en realitat parla amb la Suzanne, una modesta firaire que s’ha colat a la caravana per robar menjar. La Suzanne es mostra molt hàbil en l’engany i, aviat, amb l’ajut de l’Armand, comença a encadenar sessions falses. De mica en mica, l’Antoine recupera la inspiració, però per a la Suzanne les coses es compliquen quan comença a enamorar-se lentament de l’home que està manipulant…
Amb: Pio Marmaï (Antoine Balestro), Anaïs Demoustier (Suzanne), Gilles Lellouche (Armand), Vimala Pons (Irène), Gustave Kervern, Madeleine Baudot.
Guió: Benjamin Charbit, Benoît Graffin, Pierre Salvadori, a partir d’una idea orginal de Rebecca Zlotowski i Robin Campillo. Muntatge: Anne-Sophie Bion. Fotografia: Julien Poupard. Música: Camille Bazbaz.
Festival i premis: CANES 2026 – Inauguració.
Enllaços: Tmdb, Imdb, Letterboxd, AlloCiné, Unifrance, Les Films Pelléas (productora), FilmAffinity.
Distribuïdores: Diaphana Distribution. Vendes internacionals: Goodfellas*.
Ressons de Canes 2026: pendent.
—
FOTO DE PORTADA: La Vénus électrique (© Guy Ferrandis | Diaphana Distribution)
