Aquest 2026, a diferència del que he fet en edicions anteriors, no publicaré apunts en aquest blog dedicats específicament al programa diari, és a dir, al detall del que s’hi estrena cada dia.

Podem seguir-ho mitjançant aquest enllaç:

Horaire des projections — Screenings Guide.

Nota: aquesta graella horària és la de totes les projeccions oficials (Festival, Quinzena, Setmana i ACID); però no la de la premsa (que la tenim reservada els autoritzats i no goso fer-la pública).

El motiu del meu canvi és (a part que vaig just de temps per a poder editar-ho) és sobretot que actualment (des de fa uns anys) la premsa veu les pel·lícules en tota mena d’horaris (i fins de dates) diferents, els uns dels altres, i, per tant, a nosaltres ens arriben les cròniques dels films de manera (caòtica!) esbojarrada, a mesura que els respectius enviats especials / cronistes / crítics… les poden anar veient i escrivint-ne… Com a conseqüència, ha anat perdent sentit para gaire esment al que s’hi va descobrint cada dia concret. I, aprofitant-ho, vull fer la prova, enguany, de no editar-ne els apunts específics del ‘Programa diari’.

Això que ara la premsa es trobi amb aquest desgavell… té a veure amb les modificacions (importants!) que la direcció del Festival va introduir, per a “protegir” les produccions seleccionades. Tradicionalment, les sessions de premsa (centrem-nos en la Competició) eren, de les 2 pel·lícules del dia, una al vespre del dia anterior (sobre les 19h – 19.30h, a la Sala Debussy) i l’altra, el mateix dia, a les 08.30h (a la grandiosa Sala Lumière). Però, ai!, hi ha el costum dels crítics d’aplaudir… o xiular (esbroncar) el que hi acaben de veure. Mentre la seva opinió no sortia publicada fins l’endemà, el Festival i els responsables dels films anaven a les projeccions oficials sabent quina havia estat la rebuda dels periodistes, però… ‘relativament tranquils’; cosa molt diferent des que internet (i sobretot les xarxes) permeten saber-ne de seguida l’acollida mediàtica que ha tingut i que, per tant, quan hi ha hagut xiulada, esbroncada o fredor… se’ls amarga l’estrena oficial. De manera que l’equip dirigit per en Thierry Frémaux va esguerrar el sistema que funcionava molt bé, per als acreditats, i va decidir que la premsa vegi les pel·lícules ‘gairebé simultàniament’ a la seva projecció oficial (és a dir, com menys ‘abans’ millor i, si no hi ha més remei, es fa amb ‘ordres d’embargament periodístic’ a tots eles efectes). Això capgira la lògica (i, per tant, el calendari) de publicació de les cròniques i ho agreuja que s’hi ha implementat l’accés via Billeterie en ligne, que sovint deixa els cronistes sense tiquet per accedir a la sessió que millor els aniria per a poder cobrir-ho professionalment (a les 7h del matí em diuen que és freqüent que de seguida s’esgotin…) i hagin d’anar a veure la pel·lícula en un horari més desavinent per a publicar-ne la ressenya (o al cap d’un o dos dies…).

—

PORTADA: La famosa estora vermella de les escales del Palau de Festivals de Canes (EFE-EPA-Andre Pain)