Què hi fa (farà) en John Travolta al Festival de Canes 2026? Crec que es pot afirmar que ningú hi comptava. Bé, els organitzadors del certamen, sí, que ens han enganxat de sorpresa aquesta tarda (si més no a uns quants, jo diria ‘a molts’) en anunciar: John Travolta torna al Festival de Canes! Presentarà la seva primera realització. De què van? Es tracta d’una altra mostra de la dèria hollywoodiana del festival? Ara que sembla que es confirma que enguany tampoc tindran grans estrelles nord-americanes, si més no a la Competició (diu que no està acabada l’esperada -sobretot per Canes- Digger, d’ Alejandro G. Iñárritu, amb Tom Cruise; es veu que -per ara- Universal està esquivant de portar-hi Disclosure Day – El día de la revelación, el nou de l’Steven Spielberg, amb Emily Blunt i Josh O’Connor, etc., així com tampoc podran comptar amb la cobejada The Odyssey – La Odisea -L’Odyssée – Odissea, amb Matt Damon, Tom Holland, Anne Hathaway, Robert Pattinson, Zendaya, Charlize Theron, Lupita Nyong’o…, perquè en Christopher Nolan declinaria estrenar-la a cap festival), volen entretenir fotògrafs, mitjans i públic amb noms com ara el d’en Travolta? O…
Mira, quan llegeixes bé la notícia, hi trobes tanmateix certs punts de possible interès… Hi presentarà, sí, la seva primera pel·lícula com a director: Propeller One-Way Night Coach – Vol de Nuit pour Los Angeles. Es tracta de l’adaptació del seu propi llibre, publicat el 1997, Propeller one-way night coach : a fable for all ages, la història del primer vol d’un noiet, que en Travolta, apassionat per l’aviació des de ben jove i pilot professional experimentat, va escriure i i il·lustrar per al seu fill (en Jeff, que morí el 2009, als 16 anys d’edat), però pensat per a totes les edats, inspirant-se en els records de la pròpia infància del futur actor, des del seu primer vol en avió fins a les persones inoblidables que hi ha conegut i a les històries que hi ha anat vivint al llarg dels anys. «Un relat que es desenvolupa com un viatge nostàlgic a l’edat d’or de l’aviació comercial». I el Festival l’ha programada per a la secció ‘Cannes Première’, que ve a ser (no se sap gairebé què és) com el segon apartat en importància (artística, si més no) del certamen, on van a parar els films que podrien ser a la Competició però, ves a saber per quin motiu, decideixen decantar-los-hi. Així doncs, potser sí que alguna cosa tindrà aquesta Propeller One-Way Night Coach – Vol de Nuit pour Los Angeles amb què en Travolta debuta com a director i que es donarà conèixer mundialment a la Sala Debussy del ‘Palais des Festivals’ de Canes. Com diuen allà: ‘on verra!’
Per altra banda, també em crida també l’atenció el fet que es tracti d’una pel·lícula que anirà directe a Apple TV, on s’estrenarà el 29 de maig; i és que hi ha la llegenda (que ha de ser matisada) que Canes, a diferència de Venècia, Berlín, Sant Sebastià… no vol res que no passi pels cines, que s’estreni a les plataformes. Certament, l’any passat ja van seleccionar, d’Apple TV, Bono: Stories of Surrender, el documental d’ Andrew Dominik sobre Bono, que la plataforma va emetre al cap de pocs dies d’acabat el Festival (ara, en aquell cas, va ser presentada a la secció ‘Sessions Especials’, calaix de sastre on solen arraconar tots els documentals). Permeteu-me que, aprofitant l’avinentesa, faci marrada per explicar-me amb això que dic que cal matisar: Canes vol a Competició només pel·lícules que, si més no a França, les productores es comprometin a estrenar-la als cines; però, per a les altres seccions, ho admet tot (mal que poc n’hi he vist, que no s’estreni a les sales abans de l”streaming’). Moment de reproduir un fragment de l’entrevista d’enguany de ‘Variety’ a Thierry Frémaux:
[Variety]: Vostè defensa la sala de cinema, però una part important de les pel·lícules de grans autors avui dia són finançades per plataformes.
[Thierry Frémaux]: No és contradictori. Pel·lícules finançades per Amazon, Apple o Mubi s’estrenen a les sales, i fins i tot les de Netflix als Estats Units. La lluita per la sala la duu a terme tothom, incloses les plataformes, perquè saben que una estrena en sales és insubstituïble, amb tot el que implica: la crítica, el públic, els cartells als carrers, la mitologia que està per venir. La creació de la llegenda a través del cine és única. Continuo pensant que mentre hi hagi cineastes que vulguin fer pel·lícules per a la gran pantalla, el cinema continuarà viu.
[Variety]: Canes pot mantenir-se fidel als seus principis sense adaptar-se a aquesta qüestió?
[Thierry Frémaux]: Sobre aquesta qüestió, Canes només té un principi: les pel·lícules de la competició han d’estrenar-se a les sales franceses. Per a la resta, hi ha mil maneres de fer un gran festival sense passar per la competició. No acceptem els selfies a les escales: aquesta decisió, molt mal entesa en el seu moment, compta avui amb unanimitat. Tenir principis, mostrar fermesa, és ser fidel a la tradició del Festival. Que sap evolucionar.
De John TRAVOLTA, Propeller One-Way Night Coach – Vol de Nuit pour Los Angeles.
Producció: EUA. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en anglès.
Sinopsi: En Jeff, un noiet apassionat per l’aeronàutica, s’enlaira al costat de la seva mare en un viatge d’anada sense retorn cap a Hollywood, travessant els Estats Units. El que podria haver estat un simple vol es converteix en el viatge d’una vida.
Amb: Clark Shotwell (Jeff), Kelly Eviston-Quinnett (la mare), Ella Bleu Travolta (hostessa), Olga Hoffmann (hostessa)
Guió: John Travolta, basat en el seu llibre Propeller one-way night coach : a fable for all ages.
Enllaços: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies. Ressó immediat a la premsa especialitzada: Variety | The Hollywood Reporter | Deadline | The Playlist. D’interès: web de John Travolta | Wikipedia – John Travolta | Viquipèdia – John Travolta.
Festivals i premis: CANES 2026 – Cannes Première | Altres reconeixements.
Ressons de Canes 2026: pendent.
—
FOTO DE PORTADA: John Travolta (Maria Laura Antonelli – Shutterstock)
