Així presenten la Quinzena dels Cineastes 2026, els seus responsables (que han seleccionat un esplet de pel·lícules, a priori, molt atractives, estimulants, en la que promet ser la millor edició dels darrers anys d’aquest apartat “cannoise”):
«Sota la mirada bucòlica i campestre de Alain Guiraudie, la 58a Quinzaine des Cinéastes us presenta els 19 llargmetratges i 9 curtmetratges que conformen la nova selecció. Hi estan representats 5 continents i 19 països, amb una presència destacada de cinematografies poc difoses com les de Nigèria, el Sudan, Guatemala, Veneçuela o Xipre.
Ens alegra especialment la presència significativa del documental (3 llargmetratges i 2 curtmetratges) i de l’animació (també 3 llargmetratges i 2 curtmetratges), amb obres molt singulars que demostren que aquestes formes d’escriptura cinematogràfica gaudeixen d’una riquesa i vitalitat excepcionals.
Aquesta selecció 2026 reuneix cineastes consolidats, joves autors (entre els quals hi ha 6 òperes primes) i també creadors amb una obra encara en construcció.
Finalment, estem molt contents d’acollir l’esdeveniment que representa el nou film de Alain Cavalier. Alain va ser un dels pioners en la descoberta de films i talents als inicis de la Quinzaine, i és un gran honor presentar el darrer capítol del seu diari filmat.
Benvinguts al viatge arreu del món de la Quinzaine des Cinéastes!» (Qz)
Els llargmetratges de la 58a Quinzena:
De Lisandro ALONSO, La libertad doble — Double Freedom.
♦ Retorn de Lisandro Alonso als seus orígens cinematogràfics amb aquesta seqüela de la seva òpera prima La Libertad (2001), retrobant-ne el protagonista, que segueix amb la seva vida lliure i tranquil·la al bosc, com a llenyataire, fins que ha d’assumir una responsabilitat inesperada que l’hi capgira tot. “La libertad doble” «promet recuperar l’estil minimalista i exigent que va definir els primers treballs d’Alonso, alhora que explora el “concepte canviant de llibertat” que caracteritza el món contemporani. (..) La Libertad (2001) va marcar una fita en esborrar les fronteres entre la ficció i el documental en la pràctica cinematogràfica. La seva influència s’ha estès a tota una generació de cineastes, especialment a aquells presents a les seleccions més experimentals de festivals com Berlín i Locarno» (DK)
Producció: Xile, Argentina, Luxemburg, Alemanya, Regne Unit. Any: 2026. Durada: 1h40. Versió original: en castellà.
Sinopsi: En Misael viu com a llenyataire independent al bosc, gaudint de la seva llibertat solitària. Quan ha de cuidar la germana gran, la seva existència pacífica fa un tomb i els fonaments d’una vida curosament construïda comencen a esvair-se.
Amb: Misael Saavedra, Catalina Saavedra, Adrián Fondari, Alcides Fink, Laura López Moyano, Alberto Villarroel, Hugo Fabián Sanchez, Iván Carra, Ariel Ali Quiroz, Sordo.
Guió: Lisandro Alonso.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies. | Informacions: GPS Audiovisual, Kolapse, Cineuropa 02.10.2024, Variety 25.09.2024. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Luxbox.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Sarah ARNOLD, L’Espèce explosive — Too Many Beasts.
♦ Comèdia negra. Debut en el llarg de la francesa Sarah Arnold, després d’una guardonada trajectòria en el camp dels curtmetratges: Leçon de ténèbres (2010), Premi Especial de Jurat a Torí i Totems (2014), Pardino d’Oro a Locarno -certamen al qual va tornar posteriorment amb Parades (2017), en què ja va treballar la comèdia, com al següent L’effort commercial (2020), premiat a l’Encounters IFF-. “L’Espèce explosive” s’ambienta en una zona rural del nord-est de França on la sobrepoblació de senglars provoca la destrucció dels camps i genera un conflicte creixent entre agricultors i un club de caça aristocràtic que controla el territori…
Producció: França. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en francès.
Sinopsi: Nord-est de França. Els senglars que destrossen les collites provoquen una guerra oberta els pagesos i els membres d’un club de caça d’elit, que alimenten els animals entre caceres. En Brun (Jean-Louis Coulloc’h), pagès en dificultats econòmiques, brega per mantenir la seva explotació a flot. Quan el president del club el porta al límit, es desestabilitza i desapareix. Un any més tard, en Fulda (Alexis Manenti), gendarme cors destinat a la regió per motius disciplinaris, ho investiga. Entre intuïcions brillants i errors espectaculars, els seus mètodes poc ortodoxos el condueixen fins als “Attilas”, senglars de dimensions fora del normal. Però la seva recent ruptura sentimental, el vodka en què sembla surar el seu cervell i la proliferació de senglars per tota la regió… no l’ajuden gens. Per sort, hi ha la Stéphane (Ella Rumpf), la nova psicòloga de la gendarmeria: ella és allà per posar una mica d’ordre en el seu caos — o potser és al revés?
Amb: Alexis Manenti, Ella Rumpf, Vincent Dedienne, Jean-Louis Coulloc’h.
Guió: Sarah Arnold, Olivier Séror, Jérémie Dubois, Romain Winkler, Mehdi Ben Attia.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Pan Distribution. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Playtime.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or.
De Kantemir BALAGOV, Butterfly Jam.
♦ Pel·lícula d’inauguració de la Quinzena 2026. Amb la participació, en papers secundaris, de Riley Keough, Barry Keoghan, Harry Melling (la revelació de “Pillion”) i Monica Bellucci, “Butterfly Jam” és el tercer llargmetratge de Kantemir Balagov (Nàltxik, URSS, 28.07.1991). Balagov, que va estudiar al Departament de Cinema de la universitat de Nàltxik, fundat i dirigit per Aleksandr Sokúrov, va realitzar alguns curts i va debutar en el llarg amb inspirat en un fet real (el segrest d’una promesa la vigília del seu casament) i que «destaca pel seu estil aspre i molt personal, així com pel seu tractament de l’espai (tot és opressiu)» (GB). Presentat a Un Certain Regard, li va valer el Premi FIPRESCI (posteriorment es projectà a Zabaltegi de Sant Sebastià). El seu següent film, Beanpole — Una gran mujer — Une grande fille — La ragazza d’autunno desenvolupar poc després que se n’anés de Rússia en exiliar-se a Califòrnia arran de la invasió d’Ucraïna el 2022 i, emmarcada en la diàspora circassiana als Estats Units, tracta de la relació paterno-filial, en el que, de fet, és un relat d’aprenentatge.
Producció: França (70%), Alemanya (20%), Bèlgica (10%). Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en anglès.
Sinopsi: En Pyteh (Talha Akdogan), de 15 anys, viu dins la comunitat circassiana de Nova Jersey, on el seu pare i la seva tieta tenen un restaurant especialitzat en cuina circassiana. El negoci passa per dificultats. Quan no dona un cop de mà al restaurant, el noi s’entrena per convertir-se en lluitador professional. Després que un dels projectes poc encertats del seu pare surti malament, en Pyteh ha d’afrontar qui és —i qui no és— l’home que tant estima, i es veu confrontat a una violència que l’obligarà a créixer més de pressa del que voldria…
Amb: Talha Akdogan, Riley Keough, Barry Keoghan, Harry Melling, Monica Bellucci, Will Fitz.
Guió: Kantemir Balagov, Marina Stepnova.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 · Film inaugural | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Goodfellas.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Clio BARNARD, I see buildings fall like lightning — Je vois des immeubles tomber comme la foudre.
♦ Els amics d’infantesa Patrick, Shiv, Rian, Oli i Conor jugaven junts, faltaven a classe junts i somiaven la vida que un dia tindrien. Ara tenen trenta anys, i el futur que s’havien imaginat se’ls escapa silenciosament de les mans: és l’adaptació que Enda Walsh ha escrit d’una novel·la de Keiran Goddard i que Clio Barnard (Santa Barbara, Califòrnia, EUA, 20.01.1965) ha dut a la pantalla. Barnard, que havia debutat en el llargmetratge amb el premiat documental The Arbor (2010), retrat de la difunta dramaturga de Bradford Andrea Dunbar, va guanyar el segell Europa Cinemas a la Quinzena dels Realitzadors amb The Selfish Giant (2013), ficció centrada en dos amics de classe obrera de tretze anys de Bradford que busquen fortuna implicant-se amb un fosc comerciant de ferralla. Amb Dark River (2017), en què Ruth Wilson encarna una dona que, després de la mort de son pare, torna al poble natal per primera vegada en quinze anys per reclamar el lloguer de la granja familiar que creu que li correspon per dret, va rebre una Menció Especial al Festival de Toronto. I el 2021 tingué seleccionada a la Quinzena Ali & Ava, on els dos personatges que donen nom al film són dos solitaris que es coneixen, de seguida salten espurnes entre ells i, al llarg d’un mes lunar, van connectant profundament, malgrat el pes del passat d’un i altre. Posteriorment ha dirigit dues sèries televisives.
Producció: Regne Unit. Any: 2026. Durada: 1h49. Versió original: en anglès.
Sinopsi: Cinc amics. Cinc vides. Innombrables esperances. En Patrick (Anthony Boyle), la Shiv (Lola Petticrew), en Rian (Joe Cole), l’Oli (Jay Lycurgo) i en Conor (Daryl McCormack) van créixer a Birmingham. Jugaven junts, feien campana junts i somiaven junts amb el futur. Avui tenen trenta anys i la quotidianitat els ha atrapat. Només en Rian ha deixat la ciutat i ha fet fortuna a Londres. Quan torna a instal·lar-se a Birmingham, els secrets enterrats tornen a sobreixir.
Amb: Anthony Boyle, Lola Petticrew, Joe Cole, Jay Lycurgo, Daryl McCormack, Millie Brady, Lucie Shorthouse, James Eeles.
Guió: Enda Walsh, basat en la novel·la homònima de Keiran Goddard.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Pyramide Distribution. Mercat italià, D: pendent. Mercat anglès: Curzon Film Distributors. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Charades.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
D’ Alain CAVALIER, Merci d’être venu — Thanks for Coming.
♦ Documental: l’últim episodi del diari filmat de mestre Alain Cavalier. Cavalier és el nom artístic d’Alain Fraissé (Vendôme, França, 14.09.1931), que, després d’estudiar Història, entrà a l’IDHEC i es convertíx en ajudant de Louis Malle, donant-se a conèixer ell com a cineasta a principis dels anys 60 amb dos films polítics, que van sulfurar la censura i, al damunt, malgrat comptar amb actors com Romy Schneider i Alain Delon, van ser fracassos comercials, passant a continuació a realitzar pel·lícules menys polèmiques, assolint l’èxit amb el drama criminal, basat en la novel·la The Score de Richard Stark, Mise à sac — Saqueo en la ciudad — Una notte per 5 rapine (1967) i amb La chamade — El amor es un extraño juego (1968), amb Catherine Deneuve i Michel Piccoli, adaptació del llibre homònim de Françoise Sagan. Però no és la fama el que li interessava i es retirà de la direcció durant 8 anys (llevat de la realització d’un episodi d’una sèrie televisiva al voltant de personalitats polítiques significatives com François Mitterand, Gaston Defferre, Michel Rocard…), per a tornar el 1976 amb films més lliures, experimentals, depurats, entre els quals Ce répondeur ne prend pas de messages (1979),on, mitjançant l’home que, amb la cara emmascarada, es tanca al seu apartament, i de mica en mica, es submergeix en el seu passat i el record de les dones que ha estimat, remenant tot d’objectes, fotografies i dibuixos, en Cavalier posa en escena la seva pròpia intimitat sentimental. Després de filmar la seva pròpia filla, Camille de Casablanca, i Jean Rochefort a Un étrange voyage (1981), que li valgué el prestigiós Premi Louis Delluc, i de seguir explorant-se ell mateix, al curt documental Lettre d’Alain Cavalier (1982), en què un director de cinema intenta filmar la manera com escriu un guió, l’autoria de Cavalier assolí un dels seus punts més àlgids amb Thérèse (1986), on explora la santedat a través de la vida de la carmelita Thérèse de Lisieux, pel·lícula que guanyà el Premi del Jurat del Festival de Canes i 6 César, entre els quals el de Millor Film i Millor Direcció. Havent realitzat per a televisió una sèrie documental de 24 retrats de dones que han dedicat les seves vida a oficis manuals, la seva depuració estilística al cinema arriba potser al límit al llarg Libera me (1993), una obra corprenedora i magnífica, molt eloqüent sense diàlegs, que tracta l’opressió i la tortura, fortament ovacionat al Festival de Canes i que fou guardonat pel Jurat Ecumènic del certamen. Acte seguit, decideix centrar-se del tot en sèries documentals i en el seu treball autobiogràfic que desemboca en Le filmeur (2005), diari íntim filmat entre 1994 i 2005, presentat a Un Certain Regard. En la mateixa linia, Irène (2009), diari en vídeo en què es planteja tornar a la vida la seva antiga companya Irène Tunc, morta el 1972, i Pater (2011), diàleg entre l’actor Vincent Lindon i ell mateix, units per l’amistat, gairebé com pare i fill, parlant del cinema, de política, del poder…, que va ser a la Competició del Festival de Canes i nominada als César. A Le Paradis (2014), Cavalier parla de seva experiència d’haver viscut, des de la infància, dos breus períodes de depressió, una “sort”, en diu, que el du a esperar-ne el tercer amb completa serenitat, creient en una certa bellesa de la vida i per gaudir intentant capturar-la en imatges en totes les seves formes: arbres, animals, déus, éssers humans… i tot això en un moment en què l’amor és viu. Després d’haver-se sentit admès a la intimitat entre en Bartabas i el seu cavall preferit, a Le Caravage (2015), el cineasta prosegueix amb el seu diari filmat a “Six portraits XL” (2018) i els seus darrers treballs han estat Être vivant et le savoir (2019), en què l’escriptora Emmanuèle Bernheim i Alain Cavalier, que són vells amics, preparen una pel·lícula basada en un llibre autobiogràfic de la novel·lista, on ella explica com el seu pare li va demanar que «li posés fi al seu patiment» després d’un ictus, i en Cavalier li suggereix que s’interpreti ella mateixa i que ell faci el paper del seu pare; però una matinada d’hivern, l’Emmanuèle truca a l’Alain: el rodatge s’haurà de posposar fins a la primavera, ja que li han diagnosticat un càncer i ha de ser operada d’urgència, i L’Amitié (2022), en què Cavalier grava el vincle emocional “lliure de nostàlgica” amb les sòlides amistats que ha forjat treballant en en projectes cinematogràfics. I, als seus 94 anys, segueix actiu i anar bastint aquest seu cinema cada vegada més íntim, minimalista i autobiogràfic. (FD, AC, Wk, Imdb).
Producció: França. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en francès.
Sinopsi: pendent.
Amb: pendent.
Guió: Alain Cavalier.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, FilmDocumentaire, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: pendent.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidat a L’Ull d’Or.
De Sompot CHIDGASORNPONGSE, 9 Temples To Heaven — 9 วัด สู่สวรรค์.
♦ Òpera prima de Sompot Chidgasornpongse (Bangkok, 16.04.1980, i conegut com a ‘Boat’), que anteriorment ha treballat estretament amb Apichatpong Weerasethakul com a ajudant de direcció de moltes de les seves pel·lícules i ara, Apichatpong Weerasethakul li produeix aquest seu debut en el llarg de ficció, en el qual un home porta la mare malalta i nou membres més de la seva família de pelegrinatge, en un sol dia, per temples budistes, després que li hagin predit que ella podria morir aviat. Els curtmetratges d’en Boat s’han projectat en diversos festivals internacionals d’arreu del món (Oberhausen, Rotterdam, Viennale, Visions du Réel, IndieLisboa…) i, segons ell mateix, «exploren la possibilitat de representar la vida quotidiana d’una manera creativa i que convidi a la reflexió» (SC). Al Forum de la Berlinale de 2017, procedent del certamen de Busan, va presentar-hi el llarg documental Railway Sleepers — Mon Rot Fai, en què contrasta la vida diferent que menen els passatgers de ferrocarril que van a cabines de tercera classe (més compartides) envers els que viatgen a les de primera classe (tanmateix amb més privacitat), «un viatge contemplatiu acompanyat pel constant soroll de les rodes, que ofereix a l’espectador una mirada sorprenent i íntima d’un país desconegut» (B)
Producció: Tailàndia, Singapur, França. Any: 2026. Durada: 2h. Versió original: en tailandès.
Sinopsi: Després que una endevinadora l’adverteixi que la seva mare, ja gran, podria morir aviat, en Sakol (63 anys) emprèn un pelegrinatge d’un sol dia a nou temples com a remei. Només dues setmanes abans que ella, malalta, faci anys, l’hi porta, juntament amb nou altres membres de la seva família (la dona, el germà, la germana i els fills), enmig de l’esplendor de l’arquitectura tailandesa. De temple en temple, aquests membres de la família es veuen obligats a superar els seus conflictes, mentre l’àvia es va esgotant tant físicament com mentalment.
Amb: Amara Ramnarong, Surachai Ningsanond, Jirawut Chiwaruck, Yaneenan Jiraphatjittrin, Klaichan Phunman, Sompop Songkampol.
Guió: pendent.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Playtime.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or.
De Bruno DUMONT, Les Roches Rouges — Roques Roges — Le Rocce Rosse — Red Rocks.
♦ A la Costa Blava, dues bandes rivals d’adolescents (uns, gent de l’indret; els altres, estiuejants), competeixen en el perillós esport de saltar des d’un penya-segat un estiu. La seva història esdevé una història d’amor de la mena de “Romeu i Julieta”, un joc de vida, amor i mort. «El marc -la costa rocosa del sud de França, irregular, vermellosa i pintoresca, a les velles costes del Mediterrani- serveix de teló de fons a la calor dels actes i a les passions extremes que es desencadenen i arrosseguen els cors humans que hi viuen», explica el director de “Les Roches Rouges”, Bruno Dumont. A en Bruno Dumont, ens el presenta la Quinzena, en anunciar la projecció d’aquesta seva nova pel·lícula, seguida d’un “masterclass” del cineasta: «Nascut a la Quinzena el 1997 amb La Vie de Jésus, guardonat amb una Menció Especial de la Caméra d’Or, Bruno Dumont és l’autor d’una obra en perpètua metamorfosi, travessada per múltiples experimentacions. Inicialment arrelada al nord de França, la seva posada en escena s’ha anat obrint progressivament a altres geografies —de Califòrnia al Pròxim Orient, de París a Avinyó— tot tornant, de manera puntual, als seus paisatges d’origen. El seu treball amb els actors, durant molt de temps marcat pel model bressonià, ha anat incorporant progressivament l’accident i la improvisació. Del cinema policíac al cinema bèl·lic, de la comèdia a la ciència-ficció, Dumont sembla avui perseguir una forma de depuració: una recerca de simplicitat, gairebé de nuesa, tant en l’estil com en l’escriptura. “Les Roches rouges” marca una nova bifurcació en la seva obra. Rodat a la Costa Blava, amb infants molt joves, el film adopta una aproximació quasi documental, sostinguda per un ús decidit del gran angular. Un cop més, Dumont hi explora allò que el cinema pot fer emergir de gràcia. A partir d’aquest darrer treball, recorrerem amb ell trenta anys de cinema —un diàleg per tornar sobre una obra tan lliure com profundament singular» (Qz)
Producció: Portugal, França, Itàlia, Catalunya (Andergraun Films). Any: 2026. Durada: 1h30. Versió original: en francès.
Sinopsi: Ambientat a la Costa Blava, el film explica la història d’en Géo (Kaylon Lancel ), un nen de set anys, cap d’una colla de nois de la seva edat que passen l’estiu entre corredisses i desafiaments temeraris als penya-segats que s’obren sobre el mar. L’arribada d’un grup de petits “rivals” procedents de la capital i la trobada amb la misteriosa Eve donaran lloc a un duel despietat, on la innocència i la crueltat es confonen en un estiu que marcarà per sempre els protagonistes.
Amb: Kaylon Lancel, Kelsie Verdeilles, Louise Podolski, Mohamed Coly, Alessandro Piquera, Meryl Pires
Guió: Bruno Dumont.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 · Sessió Especial | Andergraun Films (coproductora), Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies, Filmitalia. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Les Films du Losange. Mercat italià, D: Academy Two. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Luxbox.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Quentin DUPIEUX, Le Vertige — Vertiginous.
♦ Pel·lícula de Cloenda de la Quinzena dels Cineastes 2026. Film d’animació… del prolífic, polifacètic, Quentin Dupieux, músic (música electrònica), productor musical, videocliper i cineasta, conegut com a Mr. Oizo, «artista agosarat i imprevisible (..), cineasta de llibertat -de tons, de formes, de temes- que s’allibera de les convencions a través d’un treball ja extens per establir l’absurd com a gènere per dret propi bo i sacsejant-ne tots els altre», com el definia el Festival de Canes en anunciar que la seva Le Deuxième Acte — El segundo acto (2024) inauguraria la 77a edició del certamen. Personalitat estimadíssima per la cinefília, s’ha passejat pertot Canes (a més de Sitges, Venècia…), al llarg dels anys (Setmana de la Crítica, Quinzena, seccions diverses del Festival) i enguany és a la Croisette amb 2 films, ja que, a les sessions de mitjanit del Palau de Festivals li han programat Full Phil (2026), farsa, amb Woody Harrelson, Kristen Stewart, Charlotte Le Bon… que gira sobre el viatge a París d’un ric industrial nord-americà amb la seva filla separada, que es complica quan el menjar francès, una pel·lícula de terror antiga i un treballador d’hotel ficat on no li toca s’interposen en els seus plans, i, té l’honor de tancar la Quinzena, amb “Le Vertige”, que promet murrieria i excentricitat de la seva, ajuntant dos amics i la notícia que “tota la humanitat viu en una simulació…”
Producció: França. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en francès.
Sinopsi: En Jacques (Alain Chabat) va a casa del seu amic Bruno (Jonathan Cohen) per a donar-li una notícia important: tota la humanitat viu en una simulació…
Amb: Alain Chabat, Jonathan Cohen, Anaïs Demoustier, Jean-Marie Winling.
Guió, muntatge i fotografia: Quentin Dupieux.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 · Film de Cloenda | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Diaphana Distribution. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: pendent.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
D’ Arie ESIRI i Chuko ESIRI, Clarissa.
♦ Una reinterpretació contemporània de la novel·la Mrs Dalloway de Virginia Woolf, ambientada a Lagos. “Des del principi, era important per a nosaltres que [la pel·lícula] Clarissa estigués tant arrelada com finançada al continent on se situa. (..) Clarissa és una història centrada en el temps i la memòria, i per donar-li forma vam optar per rodar en 35 mm amb l’esperança que, primer, es percebi, i després estigui al costat de les grans pel·lícules del cinema modern”, ha manifestat Chuko Esiri, guionista, codirector i productor del film. La Clarissa del títol (Sophie Okonedo) es retroba amb amics de la joventut i junts fan balanç d’aquella seva època i el que se n’ha esdevingut. La britànica Sophie Okonedo (nominada a l’Oscar, als BAFTA i GLOBUS D’OR televisius i als Emmy) n’encapçala el repartiment coral, en què trobem també David Oyelowo (nominat al Globus d’Or i als BAFTA), Ayo Edebiri (guanyadora d’un Emmy), India Amarteifio (Bridgerton), Toheeb Jimoh (Ted Lasso), Nikki Amuka-Bird (Knock at the Cabin). Els germans (bessons) Arie i Chuko Esiri, graduats en cinema (a Nova York) respectivament a la Columbia University i a la NYU/Tisch School of the Arts, van presentar al Forum de la Berlinale (i després a la Seminci) la seva òpera prima This is My Desire — Eyimofe (2020), un drama ambientat també a Lagos, dividit en dues parts anomenades “Espanya” i “Itàlia”, si bé aquests territoris europeus romanen invisibles (tot i que van apareixent de manera recurrent un passaport, fotografies i un formulari de visat) mentre se’ns hi descriu amb detall la vida quotidiana de Mofe, un tècnic de fàbrica, i Rosa, una perruquera, dues persones que intenten millorar la vida de les seves famílies.
Producció: EUA. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en anglès.
Sinopsi: La Clarissa, una dona de l’alta societat, es prepara per organitzar una festa a casa seva a Lagos, Nigèria, en què es retrobarà inesperadament amb antics amics íntims de la seva joventut. Mentre el grup rememora el seu passat compartit al llarg d’una sola nit, els records de les seves relacions complexes, amors apassionats, desitjos ocults i aspiracions perdudes donen lloc a un balanç agredolç.
Amb: Sophie Okonedo, David Oyelowo, Ayo Edebiri, India Amarteifio, Toheeb Jimoh, Nikki Amuka-Bird.
Guió: Chuko Esiri, basat en la novel·la Mrs Dalloway de Virginia Woolf.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Informació: AllAfrica. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: Neon. Vendes internacionals: Neon.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De William GREAVES i David GREAVES, Once Upon A Time In Harlem.
♦ Documental. Estrenat prèviament al Festival de Sundance 2026. «Ja consolidat com a documentalista i després d’haver realitzat Symbiopsychotaxiplasm: Take One, William Greaves va reunir alguns dels principals artistes, músics, bibliotecaris, poetes, periodistes, actors, fotògrafs, professors i crítics de la Harlem Renaissance a la casa de Duke Ellington, on va filmar una festa. Les converses resultants, plenes de vida i estructurades al voltant del record vívid d’esdeveniments passats, són en part la trobada de vells amics, en part la repetició de conflictes coneguts i en part la transformació de records personals en història enregistrada. Co-dirigida pel seu fill David Greaves, que aquell dia treballava com a operador de càmera a l’apartament d’Ellington, Once Upon a Time in Harlem és una obra impressionant, tant com a registre d’un dels moviments artístics més significatius de la història dels Estats Units, com també una crònica del poder màgic de l’art i de la seva creació per transformar el nostre món. — SS» (Sundance)
Producció: EUA. Any: 2026. Durada: 1h40. Versió original: en anglès.
Sinopsi: Una dècada després de la seva mort, el cineasta transgressor dels gèneres William Greaves té encara un últim as sota la màniga amb el que considerava l’esdeveniment més important que va captar en pel·lícula: una festa de 1972 que ell mateix va orquestrar amb les figures destacades en vida de la Harlem Renaissance.
Amb (ells mateixos, imatges d’arxiu): Arna Bontemps, Aaron Douglas, Richard Bruce Nugent, Ernest Crichlow, Eubie Blake, Leigh Whipper, William Greaves, James Van Der Zee, Ida Mae Cullen, Noble Sissle, Romare Bearden.
Muntatge: Lynn True, Anne de Mare.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: Neon. Vendes internacionals: pendent.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidat a L’Ull d’Or.
De Radu JUDE, Le Journal d’une femme de chambre — The Diary of a Chambermaid.
♦ «La meva nova pel·lícula, Le Journal d’une femme de chambre, no és ni una adaptació de la novel·la homònima d’Octave Mirbeau ni un remake de cap de les pel·lícules (algunes realitzades per grans cineastes com Luis Buñuel) que han adaptat el llibre. És més aviat una variació sobre alguns dels temes de l’obra —la història se centra en la vida d’una jove romanesa que treballa per a una família a Bordeus. Combina temes com la migració, la pobresa, la relació entre l’Est i l’Oest, i el diàleg entre el teatre, la literatura i el cinema, tot plegat articulat en una forma que espero que, si no és original, almenys sigui única, ja que va ser concebuda específicament per a aquesta pel·lícula. Agraeixo a tots els meus col·laboradors, especialment a la productora Avanpost, que va fer esforços significatius per garantir una producció local, malgrat que el projecte fos rebutjat pel Centre Nacional de Cinematografia», ha declarat el singularíssim director romanès Radu Jude, autor, entre d’altres, de Kontinental’25 (2025) -Premi al Millor Guió de Berlín (“Kontinental’25”, una gran pel·lícula de la Berlinale, rodada en pocs dies i amb un I-Phone)-, Un clau desafortunat o porno boig (2021) -Ós d’Or com a Millor Pel·lícula del Festival de Berlín-, Aferim (2015) -Premi Millor Direcció a la Berlinale- i de les més recents No n’esperis massa de la fi del món (2023) -Premi Especial del Jurat del Festival de Locarno; disponible a FilminCat– i Dracula (2025) -segon premi del Jurat Jove de Locarno-.
Producció: França (79,91%), Romania(20,09%). Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en pendent.
Sinopsi: Una noia romanesa que viu a França i treballa per una família francesa participa en una companyia de teatre amateur que prepara una adaptació del Diari d’una cambrera d’Octave Mirbeau.
Amb: Ana Dumitrascu, Vincent Macaigne, Melanie Thierry, Amelie Prevot, Louve Proust, Louen Bouteiller, Ilinca Manolache, Sofia Ioana Dragoman, Liliana Ghita.
Guió: Radu Jude
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies.| Informacions: Romania Journal, ABNASE. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: pendent.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De July JUNG, Dora.
♦ Tercer llarg de July Jung (Corea del Sud, 01.03.1980), que va debutar amb A Girl At My Door — Un monstruo en mi puerta (2014), seleccionada a Un Certain Regard, i posteriorment va realitzar About Kim Sohee — Justícia para Sohee – Next Sohee (2022), que va cloure la 61a Setmana de la Crítica de Canes.
Producció: Corea del Sud, França, Luxemburg. Any: 2026. Durada: 2h17. Versió original: en coreà.
Sinopsi: Una família se’n va a la vora del mar per refer-se, lluny de l’agitació de Seül. La filla, Dora, pateix una malaltia misteriosa. El descobriment de l’amor li desperta una energia tan poderosa com perillosa, amb conseqüències inevitables per a tot el seu entorn…
Amb: KIM Doyeon, ANDO Sakura, SONG Saebyeok, CHOI Wonyeong.
Guió: pendent.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Les Films du Losange. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Finecut.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Kohei KADOWAKI, We are aliens — Wareware wa Uchuujin (我々は宇宙人).
♦ Òpera prima. Film d’animació (amb música d’en Yaffle) sobre dos nens que traven una forta amistat a l’escola, però un incident els separa fortament i es retroben al cap de trenta anys, «una història delicada i contemplativa que convida l’espectador a reflexionar sobre el sentit de la vida a través dels camins que prenen les seves vides» (Ch), un film que tracta «menys dels extraterrestres que dels vincles humans i el pas del temps (C). Classificat dins de l’anime, la cosa la matitzen, ja que «les imatges es veuen més com una història rotoscopada de dos amics, amb una estètica d’animació sobre les actuacions» (FS). Kohei Kadowaki hi debuta, «després d’haver creat la sèrie The Proof Is Out There — La prueba está ahí fuera (2021)» (FS), en què s’investiguen vídeos, fotografies i àudios misteriosos, utilitzant experts i tecnologia, per analitzar aparentes impossibilitats com ovnis, bèsties gegants i conspiracions, separant les farses de les proves creïbles en la recerca d’entendre el nostre món, i realitzat el vídeo musical animat Yoasobi: Yasashii suisei (2021), amb el cantant Lilas Ikuta, ‘Ikura’.
Producció: Japó, França. Any: 2026. Durada: 1h51. Versió original: en japonès.
Sinopsi: Un estiu, a tercer de primària, un nen tranquil anomenat Tsubasa coneix en Kyotaro, un noi a qui tothom de la classe admira, i tots dos es fan molt amics. Dins del seu petit món, comparteixen moments irrepetibles… fins que un petit incident els separa sobtadament. Al cap de 30 anys, es retroben. Tràiler: We are aliens.
Amb les veus de: Ryota Bando (Tsubasa), Amane Okayama (Kyotaro).
Guió: Kohei Kadowaki.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Nothing New (prod. japonesa), Mubi, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Miyu Productions (coprod. francesa), Unifrance, MyMovies | Informació: Kudasai, Chaos, First Showing. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Dulac Distribution. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Charades.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or.
D’ Eivind LANDSVIK, Low Expectations — Lave Forventninger.
♦ Òpera prima d’Eivind Landsvik, director originari de la perifèria d’Oslo, a Noruega. Cinèfil que començà dirigint videoclips per a grups locals, «posant l’accent en la narració mentre desenvolupava un llenguatge visual sensible» (DdP·C23), aviat s’orientà cap a la ficció i la realització de curtmetratges, d’entre els quals Sofia, Last Summer (2021), que va guanyar el premi de la crítica al Festival Noruec de Curtmetratges, i Tits (2023), que participà en la Competició de Curts del Festival de Canes. En aquests films anteriors, «Landsvik ha desenvolupat un punt de vista personal sobre les històries de pas a l’edat adulta, que sovint giren al voltant de temes com la identitat i la solitud» (DdP·C23). A “Low Expectations”, que compta notablement amb Marie Ulven i Anders Danielsen Lie, al repartiment, i amb la participació de la danesa Snowglobe Films, productora de Hlynur Pálmason i amb un paper rellevant en el cinema d’autor europeu contemporani, se centra en una jove artista que s’enfonsa, torna a casa i, de mica en mica, mentre es va refent, es redescobreix a si mateixa, de manera inesperada.
Producció: Noruega, Dinamarca. Any: 2026. Durada: 1h45. Versió original: en noruec, amb diàlegs en danès.
Sinopsi: En el punt àlgid de la seva carrera musical, la Maja (Marie Ulven) s’enfonsa i es veu obligada a apartar-se de les seves aspiracions. Deprimida i sense diners, torna a casa amb la seva mare i treballa a temps parcial en un institut local. Lluny dels focus, envoltada de la bondat del dia a dia, de mica en mica retroba el camí de tornada a la vida.
Amb: Marie Ulven, Anders Danielsen Lie, Tone Mostraum, Embla Berntsen, Snorre Kind Monsson, Clara Dessau
Guió: Eivind Landsvik.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Maipo Film (prod. noruega), Snowglobe Films (prod. danesa) Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Salaud Morisset.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or.
De Sébastien LAUDENBACH, Carmen, l’oiseau rebelle — Viva Carmen (abans, ‘Love Is a Gypsy Child: A Carmen Story’) .
♦ Film d’animació: Als carrerons de Sevilla, en Salva, la Belén i la seva colla de nens de carrer desafiaran tots els perills per repel·lir l’amenaça que pesa sobre la Carmen, una noia d’esperit lliure i extravagant. El destí de la Carmen, aquella ocella rebel, és a les seves mans. “Carmen, l’oiseau rebelle” és obra de tot un mestre, Sébastien Laudenbach (12.10.1973, Arràs, França), director en l’àmbit de l’animació, guionista, productor i il·lustrador que, havent estudiat a l’escola nacional francesa d’arts decoratives, hi imparteix classes de cinema d’animació des del 2001, tasca docent que també exerceix a La Poudrière, escola especialitzada en pel·lícules d’animació. Autor de diversos curtmetratges (del gènere) -entre els quals, Vasco (2010), seleccionat a la Setmana de la Crítica de Canes-, així com de dos vídeos musicals, ha dirigit anteriorment dos llargs: La Jeune fille sans mains — La doncella sin manos — (2016), estrenada a l’ACID Cannes, reconeguda amb Menció Especial del Jurat al Festival d’Annecy i nominada als César, i -codirigit amb Chiara Malta- Linda veut du poulet! — Linda quiere pollo — Linda e il pollo
Producció: França (78,29%), Luxemburg (21,71%). Any: 2026. Durada: 1h30. Versió original: en francès.
Sinopsi: Andalusia, 1840. De tornada a Sevilla després de tres anys de vagareig, en Salva, de 13 anys i fidel ajudant d’un esmolador de ganivets cec, coneix la Carmen, una gitana de 20 anys amb una veu fascinant. Assabentant-se per un presagi que la mort plana sobre ella, recorre a la seva amiga Belén, de 15 anys, i a la seva petita colla de nois del carrer per intentar salvar-la. Des de la taverna de Lillas Pastia fins als carrerons sinuosos, dels terrats ataronjats als pigments de la gran tintoreria, del laberint d’una antiga mina al campament boirós dels gitanos, de la Plaça de Toros fins als galions amarrats al port sevillà, aconseguiran impedir que es compleixi el destí funest de Carmen?
Amb la veu de: Camélia Jordana, Milo Machado-Graner, Soumaye Bocoum, Carl Malapa, Fehdi Bendjima.
Guió: Sébastien Laudenbach, Santiago Otheguy.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, Folivari (prod. francesa), MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Haut et Court. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Global Constellation.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Lila PINELL, Shana.
♦ Shana (Eva Huault) s’ho diu el personatge d’aquesta dona, encara prou jove, a qui li va bé un cop de sort que potser li depara la vida, oimés quan li surt de presó l’antiga seva parella tòxica. I Shara (igualment encarnat per Eva Huault) és també el nom de la dona que busca feina per anar-se’n de França i de les males companyies, tot i que el passat que vol oblidar mai no el té prou lluny, al migmetratge Le roi David (2021), nominat als César, Gran Premi a Clermont-Ferrand i, sobretot, film que valgué el prestigiós premi Jean Vigo a la seva autora, Lila Pinell. Havent estudiat filosofia, el 2005 Pinell va emprendre un màster de realització de documental a Lussas i debutà en el llargmetratge amb Kiss and Cry (2017), estrenat a l’ACID Cannes, sobre una noia de 15 anys, els desitjos de la qual la distreuen de les ambicions esportives, film codirigit amb Chloé Mahieu, culminació de la llarga trajectòria de col·laboració amb aquesta altra cineasta (vincle que havia començat el 2009, quan el tàndem va realitzar Nos fiançailles, episodi de la col·lecció ‘Les gars et les filles‘, de la cadena Arte França, sobre els amors de joves catòliques integristes i que pauta la seva constant filmogràfica de combinar documental i l’interès per la joventut, els cossos, la identitat: Des troubles dans le genre (2013), per a la sèrie ‘Sex and Music‘ d’Arte (sobre com els joves van alliberar-se i, juntament amb els seus ídols, van difuminar les fronteres entre gèneres); Boucle piqué (2014), curtmetratge sobre un grup de joves campiones de patinatge artístic; Business Club — Noblesse oblige (2015), per a France 2, sobre un jove empresari aristòcrata que intenta conciliar les lleis del mercat amb els valors del seu cercle social. Lila Pinell ha dirigit 3 episodis de la sèrie documental francesa Infrarouge (2015-2022), centrada en l’evolució i els canvis de la societat i perspectives sobre les qüestions que afecten la vida dels francesos, explorant-s’hi, de tant en tant, temes com ara la societat global i la geopolítica. La cineasta és una de les cofundadores d’Elinka Films. Per al projecte de “Shana”, s’ha beneficiat del Prix à la Création 2025 de la Fondation Gan, atorgat sobre guió.
Producció: França. Any: 2026. Durada: 1h20. Versió original: en Francès.
Sinopsi: La Shana (Eva Huault) travessa les dificultats del dia a dia amb una energia desbordant i el suport de la seva colla d’amigues. Quan la seva àvia mor, hereta un anell que se suposa que protegeix del mal d’ull. A la Shana li cal ben bé aquest cop de sort. Sobretot perquè, amb la sortida de la presó de la seva parella tòxica, els contratemps no paren d’acumular-se-li!
Amb: Eva Huault, Noémie Lvovsky, Inès Gherib, Anaïs Monah, Bettina de Van, Sékouba Doucouré, Solal Bouloudnine, Sarah Benabdallah, Anthony Sonigo, Geneviève Krief, Adam Lévy-Zauberman, Lisa Nyarko, Sarah Djourou, Maëva Dahan, Divine Mboyo, Sarah Bramms, Martin Jauvat.
Guió: Lila Pinell.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Fondation Gan por le Cinema, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Les Films du Losange. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Losange Films.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Dominga SOTOMAYOR, La perra.
♦ Dominga Sotomayor (Xile, 1986), que va estudiar Direcció a la Universidad Católica de Xile i Màster de Direcció a l’ESCAC, presenta a la Quinzena “La perra”, sobre una dona que recull un cadell abandonat i assumeix el seu anhel reprimit de maternitat, en el que és una adaptació de la premiada novel·la homònima de la colombiana Pilar Quintana (llibre en què «hi ha una mirada sobre la maternitat, la crueltat i les forces inexorables de la natura — al paisatge selvàtic de la costa colombiana, tan bell com brutal — que resulta inoblidable» (ME); tot i que la pel·lícula no s’ambienta a Cali, com al text literari, sinó al sud de Xile. Sotomayor ha declarat: «’La perra’ és una pel·lícula molt lliure, hi he volgut provar formes noves (..). M’interessa la resistència creativa, anar en contra de la neutralització del cinema”. Premiada a l’exigent Festival de Rotterdam per la seva òpera prima De jueves a domingo (2012), en què una filla, durant unes curtes vacances, s’adona que els seus pares podrien estar separant-se, va guanyar els guardons de Millor Direcció a Locarno i Xixón, amb Tarde para morir joven (2018), ambientada a l’estiu de 1990 de Xile, amb la gent que comença a sentir un creixent sentiment de llibertat i tres adolescents s’enfronten als seus primers amors i pors. Poc després, Sotomayor i Carla Simón, «van establir una relació epistolar presentant petits instants de les seves vides», que ha quedat enregistrada al curt documental Correspondència (2020) –disponible a FilminCat-, on «reflexionen sobre la memòria, la maternitat, la família i el cinema» i« els records més íntims sobre el passat s’entremesclen amb preocupacions compromeses amb el present» (F). La cineasta xilena, al llarg de la seva trajectòria, no ha deixat de fer curtmetratges i ha participat en films col·lectius, al costat de noms com Jafar Panahi, Apichatpong Weerasethakul, Denis Côté, Gabriel Abrantes, David Lowery, Laura Poitras, anthony Chen… El seu darrer treball Limpia (2025), per a Netflix, ja va ser l’adaptació d’una novel·la (Limpia, de l’escriptora xilena Alia Trabucco Zerán) i té de protagonista una noia de l’interior de Xile que fa cap a Santiago, deixant enrere la seva família, per treballar de criada en una llar benestant.
Producció: Xile, Brasil. Any: 2026. Durada: 1h46. Versió original: en castellà.
Sinopsi: En una illa remota i batuda pel vent davant la costa de Xile, la Silvia (Manuela Oyarzún )es guanya la vida recollint algues i comparteix una vida tranquil·la amb la seva parella. Quan adopta un gos abandonat, en Yuri, els seus dies s’omplen d’alegria, amor i una tendresa que desperta un desig de maternitat llargament reprimit. Però la desaparició sobtada d’en Yuri reobre un trauma d’infància inquietant, obligant la Silvia a enfrontar-se a un passat del qual mai no s’ha alliberat del tot.
Amb: Manuela Oyarzún, David Gaete, Selton Mello, Giannina Fruttero, Paula Luchsinger, Paula Dinamarca
Guió: Inés Bortagaray, adaptació de la novel·la La perra, de Pilar Quintana.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Informació: La Tercera. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Lucky Number.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Jorge THIELEN ARMAND, La muerte no tiene dueño — La morte non ha padroni —Death Has No Master.
♦ A Veneçuela, l’hereva d’una plantació colonial de cacau (Asia Argento) i els seus antics treballadors, que hi estan aferrats, entren en un duel pel control de la terra, on l’única collita que queda és la violència. Aquest film, que explora temes com el llegat colonial, la desigualtat i la lluita per la terra és el tercer llargmetratge Jorge Thielen Armand (Caracas, 1990), que amb la premiada òpera prima La Soledad (2016) va participar a la 73a edició de la Mostra de Venècia, amb el seu segon llarg La Fortaleza (2020) va competir al Festival de Rotterdam i amb el curt Pasta Negra (2025) va ser present al de Sundance. Asia Argento hi compateix protagonisme amb Jorge Thielen Hedderich, que és el pare del cineasta -no tenia cap experiència com a actor fins que va començar a protagonitzar les pel·lícules del seu fill-. Per al projecte de “La muerte no tiene dueño”, Jorge Thielen Armand va participar a la Residencia Bellagio de la Fundació Rockefeller.
Producció: Veneçuela, Itàlia, Canadà, Luxemburg. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en castellà i italià.
Sinopsi: La Caro torna a Veneçuela per vendre la plantació de cacau del seu pare difunt, però descobreix que la casa familiar està ocupada pels seus antics treballadors, decidits a quedar-s’hi a qualsevol preu. Mentre es desplega un perillós joc de manipulació, afloren secrets i rancúnies enterrats des de fa molt temps, esborrant els límits entre obsessió i realitat en un relat sobre la propietat i la violència, lligat a herències colonials indissolubles.
Amb: Asia Argento, Jorge Thielen Hedderich, Dogreika Tovar.
Guió: Jorge Thielen Armand.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies, Filmitalia.| Informacions: Trópico absoluto, Italian Pavilion, | Sobre el cineasta: tarmand.com, Wikipedia Esp. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Lucky Number.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Reed VAN DYK, Atonement — L’Apaisement.
♦ Òpera prima, amb Boyd Holbrook, Hiam Abbass, Kenneth Branagh… i que, basada en l’impactant article homònim de Dexter Filkins publicat a The New Yorker, se centra en un marine turmentat que busca reconciliar-se amb els supervivents d’una família iraquiana sobre la qual ell i la seva unitat van obrir foc l’any 2003. Debut, doncs, del nord-americà Reed Van Dyk, bregat prèviament en els curtmetratges, entre els quals DeKalb Elementary — Colegio DeKalb (2017), nominat a l’Oscar com a Curt d’Acció Real i inspirat en una trucada real al 911 feta durant el tiroteig en una escola a Atlanta, Geòrgia, i Interior (2018), seleccionat al Festival de Toronto i que tracta la relació tensa entre un noi solitari i la seva mare, que arriba a un punt àlgid dins la llar que s’ha convertit en una presó per a tots dos.
Producció: EUA. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en anglès.
Sinopsi: La història segueix el marine Lu Lobello (Boyd Holbrook), turmentat pels records d’un incident mortal a Bagdad. El seu viatge, marcat per la culpa i el penediment, el porta a contactar amb la Nora (Gheed Saleh), l’única supervivent de la família que creu que podria haver afectat.
Amb: Boyd Holbrook, Hiam Abbass, Kenneth Branagh, Majd Eid, Gheed Saleh, Gratiela Brancusi, Jake Weary.
Guió: Reed Van Dyk, basat en l’impactant article homònim de Dexter Filkins publicat a The New Yorker.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies.| Informació: Deadline 19.05.2025, Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: pendent.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or.
De Maxence VOISEUX, Gabin.
♦ Documental, primer llargmetratge de Maxence Voiseux (les Ardenes,1988). Després d’estudis de ciències, Voiseux va entrar a estudiar Cinema Documental a la Universitat Paris VII, on es va formar en direcció i muntatge. “Gabin” ens submergeix en la vida, des dels 8 fins als 18 anys, d’en Gabin, el fill petit de la família Jourdel; una família que Voiseux explica com va conèixer-la: «El 2014, per al meu film de final d’estudis, vaig decidir fer el retrat d’un lloc. Sóc originari del nord [de França] i sovint havia sentit a parlar del mercat de bestiar de la ciutat d’Arras, una autèntica institució dins del món agrícola, un lloc de comerç i de cinema. Encara s’hi negociava en antics francs. És un espai molt cinematogràfic on cadascú es posa en escena, però també és un entorn molt tancat, ja que els comerciants de bestiar solen ser molt reservats en la seva relació amb els diners. Hi vaig anar sol en diverses ocasions, sense èxit, fins que un home es va interessar per mi i em va proposar d’anar a fer el mercat amb ell. Era l’avi d’en Gabin i així és com vaig integrar-me en aquesta família per realitzar el meu primer curtmetratge, Des hommes et des bêtes [2013]. Després vaig conèixer els seus tres fills, amb qui vaig rodar Les Héritiers [2016 -premiat a Cinéma du Réel], el meu primer migmetratge documental, on vaig conèixer en Gabin (..) En el moment en què vaig conèixer en Gabin, tenia moltes ganes de fer una pel·lícula en forma de saga familiar. Ell tenia vuit anys i va destacar de seguida perquè era més divertit i més irreverent que els seus germans i cosins. Passava molt de temps amb son pare, amb qui tenia una relació molt particular, feta alhora de tensions, de coses no dites, però també d’un amor subterrani. Ja s’atrevia a expressar els seus sentiments, les seves voluntats i a plorar, cosa que és rara en aquesta família (..)» (MV)
Producció: França (49,73%), Alemanya (26,35%), Suïssa (23,92%). Any: 2026. Durada: 1h45. Versió original: en francès.
Sinopsi: Al nord de França, en Gabin, el més petit de la família Jourdel, està destinat a seguir la carnisseria de son pare. Dividit entre la lleialtat familiar i el desig d’escapar-se’n, té altres somnis: ensinistrar una vaca de concurs, convertir-se en criador de gossos, salvar de la fallida la granja de la seva mare. “Gabin” ens submergeix en la vida d’aquest noi, des dels 8 fins als 18 anys.
Amb: Gabin Jourdel, Patricia Jourdel, Dominique Jourdel, Lilou Duflos, Catherine Ranson.
Guió: Maxence Voiseux.
Enllaços: Quinzena dels Cineastes 2026 | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies. Dossiers de premsa: Gabin (en francès).
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Arizona Distribution. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: pendent.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or (?: dubte meu, perquè és documental) | Candidat a L’Ull d’Or.
—
PORTADA: Cartell oficial de la Quinzena dels Cineastes 2026.
