La reusenca establerta a Londres Maria Martinez Bayona debuta en el llargmetratge i ho fa per la porta gran, entrant directament al Festival de Canes, amb un drama de ciència-ficció i un repartiment internacional que és d’autèntic luxe. Es tracta d’un dels 10 títols programats a Cannes Première, una mena de secció veïna, germanastra diria jo, de la Competició: no s’acaba d’entendre ben bé els motius pels quals determinats films són en una o altra, ja que és freqüent trobar a Cannes Première alguna pel·lícula superior a d’altres que han estat posades a la cursa per la Palma d’Or o per algun dels altres guardons del Palmarès. Per altra banda, s’hi troben obres d’entitat molt diversa. Així, al costat d’una d’època, de misteri i samurais, de Kiyoshi Kurosawa, hi ha una comèdia dramàtica inspirada en la pròpia família d’en Christophe Honoré, que s’ha envoltat d’un grapat immens d’actors, entre els quals, noms joves destacats (i alguns que de joves ja no en són tant) del cinema que es produeix a França ara mateix. Mentre el portuguès Tiago Guedes hi presenta la seva distopia basada en la “Trilogia de Jesús” de J. M. Coetzee, l’haitiana Gessica Généus hi aporta una ficció entre una prostituta i un noi evangelista. Per la seva banda, filla de jueus, la francesa Géraldine Nakache tracta els problemes que la religió jueva causa en una parella casada precipitadament i el també francès Daniel Auteuil evoca el rescat que salvà 108 nens jueus de la gran batuda d’agost de 1942. La història pesa en el repàs del que s’ha viscut a Alemanya durant al segle XX, a l’adaptació que el veterà Volker Schlöndorff ha fet d’una remarcable novel·la, i en el documental de Juan Cabral i Santiago Franco que retorna al complex i polèmic partit entre les seleccions d’Argentina i Anglaterra, als quarts de final del Mundial de Futbol de 1986. I, el més mediàtic de tots: en John Travolta, que hi projecta el seu debut com a director, amb tot l’amor per l’aviació i pel seu fill prematurament traspassat.
Les pel·lícules de Cannes Première 2026:
10 pel·lícules, a Cannes Première 2026, de les quals, 3 han estat diriges per dones; 2 són òperes primes; 5 adapten o s’inspiren en llibres publicats prèviament i els altres 5 són guions originals. I, entre totes, faran presents actors com (permeteu que en remarqui els de casa): Antoine Reinartz, Daniel Auteuil, Grégory Gadebois, Manolo Solo, Patricia López Arnaiz, Lambert Wilson, Sergi López (que, amb aquesta serà la 11a vegada que té pel·lícula a Canes!), Adèle Exarchopoulos, Vincent Lacoste, Paul Kircher, Nadia Tereszkiewicz, Rebecca Hall, Noomi Rapace, Gael García Bernal, David Verdaguer, Monia Chokri, Niels Schneider, Lars Eidinger, Martina Gedeck, Ulrich Matthes, Michael Maertens, Susanne Wolff…
De Daniel AUTEUIL, La Troisième nuit —
♦ Basada en fets reals, sobre el rescat de 108 infants jueus evacuats del camp de Vénissieux (prop de Lió) arran de la gran batuda del 26 d’agost de 1942. Es tracta dels sisè llargmetratge que ha dirigit Daniel Auteuil, guardonat i condecorat pel cantant i actor francès (de teatre, televisió, cinema; de comèdies i drames; freqüent en produccions de vocació popular i amb intervencions preuades amb alguns grans cineastes), molt habitual del Festival de Canes (anteriorment, a més de ser-ne membre del Jurat -presidit per Spielberg, el 2013-, hi ha estat present en 7 films de la Competició -havent-hi guanyat el premi de millor intèrpret masculí, per Le huitième jour — El vuitè dia (1996)- i en 2 pel·lícules Fora de Competició, a més a més d’haver-hi presentat, en Sessió Especial, Le fil — Presumpció d’innocència (2024), que dirigí i protagonitzà). Ara, comparteix el protagonisme de La troisième nuit amb Antoine Reinartz, reconegut actor que va guanyar el Cèsar al millor secundari per 120 battements par minute (Robin Campillo, 2017) i hi va ser nominat el 2024 pel seu paper del fiscal d’Anatomia d’una caiguda (Justine Triet, 2023).
Producció: França. Any: 2026. Durada: 1h32. Versió original: en francès.
Sinopsi: Agost de 1942. En plena ocupació, el govern de Vichy organitza una gran batuda de jueus estrangers. En Gilbert Lesage (Antoine Reinartz), jove funcionari del Servei Social dels Estrangers, és l’encarregat d’organitzar una comissió de cribratge per decidir el destí dels jueus detinguts, mentre que l’abat Alexandre Glasberg (Daniel Auteuil), humanitari compromès, maniobra per salvar-los. Atrapats entre la burocràcia de Vichy i les xarxes d’ajuda, hauran d’aliar-se per desafiar la maquinària de l’Estat i arriscar l’impensable per arrabassar vides al destí funest que els espera.
Amb: Antoine Reinartz, Daniel Auteuil, Grégory Gadebois, Alicia Dadoun, Victor Bonnel, Eliott Margueron, Laurent Bozzi, Côme Levin, Valentin Dupic.
Guió: Daniel Auteuil i Camille Lugan, a partir d’una idea original d’Adrien Nussenbaum.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies | Productores: Les Films Velvet* (francesa), Zack Films (francesa, prod. de Daniel Auteuil), Palatio Films* (francesa, prod. d’Adrien Nussenbaum, autor de la idea d’aquest film). Coproductores: Auvergne-Rhône-Alpes Cinéma (francesa). Prod. Associada: La Smala Productions* (francesa, prod de Nelly Auteuil, filla de Daniel Auteuil i Emmanuelle Béart) | Informacions: Wikipédia, Cineuropa 26.11.2025.Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: SND. Mercat italià, D: 01 Distribution. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: SND Group M6.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Juan CABRAL i Santiago FRANCO, El partido — The Match.
♦ Documental sobre l’històric partit de futbol entre l’Argentina i Anglaterra als quarts de final de la Copa del Món de la FIFA de 1986, recordat sobretot pel famós gol de la “mà de Déu” de Maradona. Reuneix jugadors dels dos equips per reconstruir no només el que va passar al camp, sinó també les dimensions esportives, polítiques i culturals de l’enfrontament, marcat per la recent Guerra de les Malvines entre tots dos països. I dura els 90 minuts propis d’un partit de futbol. Dels 2 cineastes, en Juan Cabral (Argentina, 1978) és un prestigiós i guardonat director de publicitat, autor també de videoclips, que ha dirigit anteriorment les ficcions Two/One (2019) -fantasia sobre dos homes que «somien l’un amb l’altre i que, d’alguna manera estranya, són la mateixa persona»- i Risa y la cabina del viento (2025) -drama també amb component fantàstic, sobre una nena de 12 anys que viu en una casa arraconada d’Ushuaia que queda al càrrec d’un veí deprimit i alcohòlic i va interessant-se per una cabina telefònica aparentment fora de servei que hi ha a prop de casa, fins que un dia, jugant amb el telèfon, comença a escoltar-hi veus de persones mortes… Per la seva banda, Santiago Franco té un ben curt currículum cinematogràfic previ, ja que només consta com autor del desconegut curt Bad Yogi (2018) i com a responsable de maquinària (‘key grip’) en el rodatge del curt Working Relations (Kacha Kothom, 2018).
Producció: Argentina. Any: 2026. Durada: 1h31. Versió original: en espanyol, amb alguns diàlegs en anglès.
Sinopsi: Retorn sobre l’històric partit de futbol entre l’Argentina i Anglaterra als quarts de final de la Copa del Món de la FIFA de 1986, a Mèxic…
Amb: Gary Lineker, John Barnes, Jorge Burruchaga, Jorge Valdano, Julio Olarticoechea, Oscar Ruggeri, Peter Shilton, Ricardo Giusti, Bobby Robson, Diego Maradona, Julia Somerville.
Guió: Juan Cabral i Santiago Franco, basat en el llibre El Partido, d’Andrés Burgo.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Productores: Industria del Milagro, Blurr Stories. | Informacions: Wikipedia, Wikipedia en espanyol, Infobae 08.04.2026, Ciudad 08.04.2026, Disney Latino. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Buenavista International..
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Gessica GÉNÉUS, Marie Madeleine — María Magdalena.
♦ Havent presentat a Un Certain Regard la seva òpera prima, Freda (2021) -en què la protagonista i la seva família sobreviuen en un barri popular d’Haití, amb la seva petita parada de menjar al carrer, i la precarietat i la violència de la vida quotidiana els empenyen a fer tot el possible per escapar de la situació-, l’actriu Gessica Généus (Port-au-Prince, Haití, 23.12.1985), que ja havia dirigit anteriorment el migmetratge documental Douvan jou ka leve (2017) -«profundament íntima, la pel·lícula es basa en la seva història personal, marcada per la malaltia mental de la seva mare i les creences que l’envolten. A través d’aquesta història, Gessica Généus explora el que ella anomena una “malaltia de l’ànima”, en la intersecció entre l’espiritualitat i l’experiència haitiana» (SNS)-, torna ara a Canes amb aquesta ficció sobre una prostituta que entra en relació amb un xicot evangelista, empenyent-lo cap al desig i la recerca de llibertat.
Producció: França (61,78 %), Bèlgica (24,12 %), Luxemburg (10,31 %). Any: 2026. Durada: 1h44. Versió original: en crioll haitià i francès.
Sinopsi: A Jacmel (Haití), el mar, les esglésies i els esperits modelen la vida. La Marie Madeleine (Gessica Généus) és una dona lliure. Viu de la prostitució i passa les nits sense sotmetre’s a les normes d’aquells que salven les ànimes. El seu camí es creua amb el d’en Joseph (Béonard Monteau ), un noi evangelista. Entre aquests dos éssers que tot els separa s’estableix una relació. Mentre en Joseph trontolla en la seva fe, la Marie Madeleine l’empeny cap a un món en què el desig i la recerca de llibertat obren un espai on tot pot ser reinventat.
Amb: Gessica Généus, Béonard Monteau, Edouard Baptiste, Melissa Mildort
Guió: Gessica Généus.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies | Productores: SaNoSi Productions (francesa) | Informacions: pendent. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Pyramide Distribution. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Pyramide International.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Tiago GUEDES, Aquí.
♦ Pel·lícula basada en la “Trilogia de Jesús” de J. M. Coetzee. «Com a novel·lista, J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) ha publicat dues trilogies: la primera (Infantesa, Joventut i Estiu) és de caràcter autobiogràfic, i en la segona imagina irònicament com podrien haver estat la infantesa, la formació i la mort de Jesús. (..) En la seva trilogia recent —La infància de Jesús (2013), Els dies de Jesús a l’escola (2016) i La mort de Jesús (2019)— no hi apareix cap Jesús. El títol aporta el sentit bíblic i permet llegir l’obra de manera irònica. (..) El protagonista de la trilogia de Coetzee, David, no és Jesús en un sentit literal. Coetzee fa una adaptació irònica, no al·legòrica, de la vida de Jesucrist. El retrata com un nen altívol i orgullós, de tracte difícil, com correspondria a un déu entre els homes. Més que a la figura evangèlica, David s’acosta al Jesús de Pier Paolo Pasolini a L’Evangeli segons sant Mateu (“aquell Jesús salvatge, intens i fràgil”, segons ha descrit Coetzee). David és un nen “d’intel·ligència innata evident”, “un nen excepcional”. Des de ben petit té un profund sentit del deure envers “els orfes en general, els orfes del món”. Nen mag, el seu únic miracle és, ni més ni menys, abolir l’atzar (..). Parla amb paràboles (..). David no ofereix redempció ni sentit; és un Jesús ‘alternatiu’, una reinterpretació del mite. Un nen talentós (un gran ballarí) la mort prematura del qual el va transformar en llegenda. (..) “De gran mai no he anat a l’església —diu Coetzee en una entrevista—, i la religió no és important en la meva vida, però sempre m’ha intrigat la vida i la mort de Jesús, el seu autosacrifici”» (FGR). Produïda per Paulo Branco, amb participació (entre d’altres) de l’espanyola Los Ilusos, Aquí està protagonitzada per l’andalús Manolo Soto, la basca Patricia López Arnaiz, i compta, en papers secundaris amb el català Sergi López (en la que ja és l’enèsima presència seva al Festival de Canes!) i el francès Lambert Wilson, i amb la participació especial d’Ángela Molina, Itsaso Arana, Fernando Trueba i Albano Jerónimo. Rodada en espanyol, bona part a Portugal, especialment a Porto, Viana do Castelo, Coïmbra i Lisboa, i amb algunes escenes de port a la regió de Cantàbria, a Espanya, la pel·lícula s’ambienta en un món distòpic en què s’hi ha esborrat la memòria i imposat la conformitat, en el qual un nen refugiat i el seu tutor s’enfronten a la societat, que reprimeix la individualitat, mentre aquest tutor i una dona encaren la paternitat del nen, que desafia el sistema. Aquí és obra d’en Tiago Guedes (Porto, Portugal, 20.06.1971), cineasta graduat en direcció a la New York Film Academy, que ha desenvolupat diversos projectes per a la televisió, el teatre i el cinema. En el teatre hi du una notable trajectòria professional, havent-hi posat en escena, entre altres, obres de Peter Handke, Dennis Kelly, David Harrower i Martin McDonagh. En el camp audiovisual ha conreat molt els curtmetratges (que han sovintejat festivals importants), així com els telefilms i sèries. En Cinema, se’n destaca Coisa Ruïm — El Maligno (2006), cinta sobre una ‘casa encantada’ seleccionada al Festival de Sitges; A Herdade — Las propiedades — Le Domaine (2019), que va entrar en Concurs a Venècia i que gira sobreels secrets de la casa que una família portuguesa té a la seva enorme propietat a la riba sud del riu Tajo, a partir dels quals es retrata la vida històrica, política, econòmica i social de Portugal, des de la dècada de 1940 fins als nostres dies, i Restos do Vento (2022), estrenada mundialment en Sessió Especial al Festival de Canes, drama psicològic ambientat en un poble de la ruralia portuguesa, on una tradició pagana deixa petjades doloroses en un grup de joves adolescents, de manera que, quan aquests es retroben vint-i-cinc anys després, aquell els resorgeix i la tragèdia se’ls instal·la.
Producció: Portugal, França. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en espanyol.
Sinopsi: En una nova terra on tothom rep un nom nou i comença de zero, sense passat, en Simón (Manolo Solo ) assumeix la responsabilitat d’en David (Álex Peláez), un nen que va conèixer durant la travessia cap a una nova vida. Impulsat per una convicció inexplicable, decideix buscar la mare del nen, tot i que en David no en recorda res, d’ella. Quan reconeix l’Inés (Patricia López Arnaiz) com la dona adequada, ella n’accepta el paper i entre tots dos es forma un vincle inesperat. Mentre la societat imposa normes i considera la diferència com una amenaça, en David es resisteix a ser modelat i esdevé un símbol de la imaginació i la llibertat.
Amb: Manolo Solo, Patricia López Arnaiz, Álex Peláez, Hugo Encuentra, Daniel Elías, Lambert Wilson, Sergi López, Camille Decourtye, Ana Magdalena i amb la participació especial d’Ángela Molina, Itsaso Arana, Fernando Trueba i Albano Jerónimo.
Guió: Luís Araújo, Tiago Guedes, basat en la “Trilogia de Jesús” de J. M. Coetzee.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies | Productores: Leopardo Filmes (portuguesa), Alfama Films (francesa), . Productores associades: Los Ilusos (espanyola), Belino Production (espanyola), APM·ActionsPerMinute (Portugal), Filmgalery 451 (alemanya) | Informacions: Variety 19.09.2025. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Alfama Films. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Films Boutique.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Christophe HONORÉ, Mariage au goût d’orange — Orange-Flavoured Wedding.
♦ Comèdia dramàtica, dissetè llargmetratge del francès Christophe Honorè (Carhaix, Karaez-Plougêr, Bretanya, 10.04.1970), un habitual de Canes, que amb aquesta ja suma un total de 8 ocasions amb pel·lícula a la Croisette. El matrimoni a què fa referència el títol del film és el que té lloc en una església d’un barri dels afores de Nantes, el març de 1978, entre el petit dels set germans d’una família i la seva xicota; una cerimònia turbulenta, a la qual no pot assistir el pare del nuvi, perquè l’han expulsat de la família, i… de debò s’estimen, aquesta parelleta? En Christophe Honoré, doncs, hi reprèn el tema familiar, d’una o altra manera, present ja al decurs de la seva filmografia, si bé especialment era el tema central de la peça teatral del 2021, Le Ciel de Nantes. Mariage au goût d’orange compta amb un repartiment immens, que suma als 19 actors protagonistes, més de 300 figurants, amb la particularitat que, l’Honoré, per a interpretar els personatges (totalment inspirats en membres de la seva família…), ha reunit (més o menys) la ‘crème de la crème’ del jove’cinema francès’ d’aquests darrers anys, començant per Vincent Lacoste i Paul Kircher (que ja han treballat anteriorment amb ell), al costat d’Adèle Exarchopoulos, Nadia Tereszkiewicz, Malou Khebizi, Alban Lenoir, Noée Abita i Park Ji-Min. Per cert, s’havia anunciat que la fotografia d’aquesta pel·lícula aniria a càrrec de Mauro Herce (Sirât), però finalment qui la signa és la també gran Jeanne Lapoirie.
Producció: França. Any: 2026. Durada: 1h55. Versió original: en francès.
Sinopsi: Els germans Puig són set fills. I és avui que es casa el més petit: en Jacques (Paul Kircher). Som al març de 1978 als afores de Nantes. El pare no va al casament, l’han expulsat de la família. Els nois i les noies -els germans, vaja-, en canvi, hi són tots, contents de retrobar-se. En Jacques es casarà amb la Martine (Malou Khebizi). Entre ells dos, és un matrimoni per amor. Però, pot l’amor salvar les ferides de la infància?
Amb: Adèle Exarchopoulos, Vincent Lacoste, Paul Kircher, Alban Lenoir, Nadia Tereszkiewicz, Malou Khebizi, Myriem Akheddioui, Noée Abita, Xavier Lacaille, Saadia Bentaïeb, Victoire Du Bois.
Guió: Christophe Honoré.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies | Productores: Les Films Pélleas (francesa). Coproductores: Chi-Fou-Mi Productions* (francesa), Trésor Films* (francesa) | Informacions: Wikipédia, Les Inrockuptibles 12.2025-02.2026. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Ad Vitam. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Pyramide international.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De KUROSAWA Kiyoshi, — Le Château d’Arioka — Kokurojo (黒牢城).
♦ Film de misteri i samurais, ambientat al Japó feudal del segle XVI, que passa per ser el més ambiciós de Kiyoshi Kurosawa, que també n’ha escrit el guió, basat en la guardonada novel·la homònima de Honobu Yonezawa -una altra novel·la del qual va ser duta a la pantalla a The Incite Mill (Hideo Nakata, 2010)-. «“La rara combinació de posar el jidai-geki (drama d’època) i el misteri junts va ser un repte ambiciós i provocador per al director i per a tots nosaltres que hem treballat en el projecte”, va manifestat el productor Satodo Ishida (V). The Samurai and the Prisoner segueix el senyor Murashige Araki, que, assetjat al seu castell, s’enfronta a crims inexplicables dins de les pròpies muralles i s’alia amb el seu enemic, l’estrateg empresonat Kanbei Kuroda, per descobrir la veritat.
Kiyoshi Kurosawa, que és un habitual d’Un Certain Regard -hi ha participat en 4 ocasions [Kairo (2001), Tokyo Sonata (2008), Des que es va donar a conèixer internacionalment amb Cure (1997), el nom de Kiyoshi Kurosawa (Kobe, 1955) s’ha convertit en sinònim d’un cinema inquietant, profundament humà i visualment hipnòtic. Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre el real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani. Des de les seves incursions en l’horror tecnològic fins a les més íntimes en el drama familiar, passant pel gènere policíac i el retrat social, el cineasta combina el rigor formal de la posada en escena amb una sensibilitat especial per captar allò ocult i espectral. Més enllà de ser un director del gènere de terror, Kiyoshi Kurosawa és un cronista de l’alienació moderna, un observador de com la tecnologia, el treball o el mateix silenci es poden tornar forces fantasmals. La seva obra dialoga tant amb el llegat del cinema clàssic japonès com amb les crisis espirituals del present»
Producció: Japó. Any: 2026. Durada: 2h27. Versió original: en japonès.
Sinopsi: Quan el senyor Murashige Araki (Masahiro Motoki) s’alça contra el tirànic Nobunaga Oda, queda assetjat dins les muralles del seu propi castell. Aïllat, s’enfronta a una sèrie de crims misteriosos que esquincen el fràgil ordre de la seva cort, enfonsant la fortalesa en la por i la sospita. Amb l’exèrcit d’Oda acostant-se i un traïdor amagat entre les seves files, Murashige es veu obligat a establir una aliança incòmoda amb Kanbei Kuroda, un estrateg brillant però perillós, empresonat als calabossos. Amb l’ajuda de la seva esposa Chiyoho i dels seus generals més fidels, Murashige haurà de descobrir la veritat abans que el castell caigui. Tràiler d’avançament: VOJ.
Amb: Masahiro Motoki, Masaki Suda, Yuriko Yoshitaka, Joe Odagiri, Munetaka Aoki, Ryota Miyadate, Tasuku Emoto.
Guió: Kiyoshi Kurosawa, basat en la novel·la de Honobu Yonezawa.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Productores: Shochiku (japonesa), TBS -Tokyo Broadcasting System Television- (japonesa) | Informacions: Variety 03.02.2026. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Art House. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: Janus Films. Vendes internacionals: Charades.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Maria MARTÍNEZ BAYONA, The End of it.
♦ Drama de ciència ficció que ens situa en un futur proper en què l’envelliment es pot curar i la mort és ara opcional, on una artista que ja té 250 anys decideix que vol morir i «la Claire [Rebecca Hall] decideix utilitzar la seva mort per recuperar-se a si mateixa» (EEP). Es tracta de l’òpera prima de Maria Martínez Bayona (Reus, 1989), rodada principalment a les Illes Canàries l’abril de 2025, amb producció anglo-catalana que compta amb la participació de la coproductora noruega de films com Valor sentimental (Joachim Trier, 2025) i un repartiment amb noms com la ja esmentada Rebecca Hall i Noomi Rapace, Gael García Bernal, Beanie Feldstein, David Verdaguer. Maria Martínez Bayona «és una guionista i directora catalana establerta a Londres. Es va traslladar al Regne Unit l’any 2014 per cursar el màster en Direcció de Ficció a la National Film and TV School amb el suport d’una beca de “La Caixa”. El seu curtmetratge de graduació, Mia [2016], es va estrenar al BFI London Film Festival, va ser preseleccionat per al BIFA al Millor Curtmetratge Britànic i va guanyar tres premis als RTS Student Awards, entre altres guardons. El seu curt Wake [2016] va ser un encàrrec de Film4, es va emetre a Channel 4 i va ser seleccionat en festivals com l’Encounters Film Festival i el London Short Film Festival (LSFF). També produït per Film4, el seu darrer curtmetratge, Such Small Hands [2020], és una adaptació d’una novel·la curta de l’escriptor espanyol guardonat Andrés Barba. El curt va guanyar el premi a Millor Curtmetratge i el Premi del Públic al Strasbourg Fantastic Film Festival; el premi a Millor Direcció a la secció “Short Fuse” del Fantastic Fest; i els premis a Millor Fotografia, Millor Direcció i Millor Thriller a l’Aesthetica Film Festival. El seu altre projecte de llargmetratge, “Feed Me”, en col·laboració amb Wellington Films, està en desenvolupament amb Film4.» (Fasten)
Producció: Regne Unit, Catalunya, Canàries, Noruega. Any: 2026. Durada: 2h22. Versió original: en anglès.
Sinopsi: En un futur proper en què l’envelliment es pot curar i la mort és ara opcional, la Claire, una artista retirada que s’acosta al seu 250è aniversari, decideix que ja n’ha tingut prou: vol morir. La seva decisió desperta conflictes amb el seu marit, la seva filla i la seva assistent d’intel·ligència artificial, revelant la complexa i humorística naturalesa de les seves relacions. Mentre la Claire utilitza la seva mort imminent per reivindicar el seu paper com a artista, es veu obligada a enfrontar-se al que realment significa morir, viure i la caòtica absurditat de tot plegat.
Amb: Rebecca Hall, Noomi Rapace, Gael García Bernal, Beanie Feldstein, David Verdaguer, Susan Wokoma, Pål Sverre Hagen, Kristine Kujath Thorp, Alexia Hortal, Jyuddah James.
Guió: Maria M. Bayona. Muntatge: Tania Reddin. Fotografia: Andrés Arochi. Música original: Paloma Peñarrubia. Vestuari: Pau Aulí.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Productores: Elation Pictures* (anglesa), Fasten Films (catalana), Eye Eye Pictures (noruega), Cobalt Films* (canària) | Informacions: mariamartinezbayona, Wikipedia. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: La Aventura. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Bankside Films.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or.
De Géraldine NAKACHE, Si tu penses bien — Think Good.
♦ En Niels Schneider, que ja fa temps que s’ha convertit en tot un actor de primera fila a les produccions franceses i ha deixat enrere la seva etapa d’efeb al servei del quebequès Xavier Dolan, remarcadament a Les amours imaginaires (2010), i Monia Chokri, que havia coincidit amb Schneider en aquell film de Dolan i que ja fa temps combina la seva intensa activitat interpretativa al cinema amb la direcció de pel·lícules (com , són ara una parella que s’enamoren fortament, a primera vista i aviat s’han de casar perquè ella queda embarassada, en un matrimoni precipitat en què queda clar que la noia no està pas tan profundament arrelada a la fe jueva com ell i comença a adonar-se del control silenciós i insidiós que el flamant marit exerceix sobre la seva vida; però aquest, per tranquil·litzar-la li diu: «Pensa bé i tot anirà bé». La directora i coguionista de Si tu penses bien, Géraldine Nakache (Suresnes, França, 16.02.1980), filla d’uns jueus d’ Algèria, és una actriu francesa, vinculada inicialment a programes com els famosos ‘Gignols de l’Info’ de Canal+, amb tasques com el càsting o ajudant de direcció, que aviat passà davant de la càmera, en populars comèdies al cinema o a la televisió, faceta que ha mantingut fins a l’actualitat, si bé ampliant els seus registres al camps d’altres gèneres, com el thriller o el drama, sempre tanmateix al marc de produccions adreçades al gran públic. Com a directora, va començar amb el curt “Tout ce qui brille” (2007), en col·laboració amb Hervé Mimran, que va donar peu, el 2010, a la comèdia amb el mateix títol, que significà el seu debut en el llargmetratge, per a sgnar-ne després ja dos més, sempre comèdies: Nous York (2012), també realitzat conjuntament amb Mimran, i (ja en solitari) J’irai où tu iras (2019). Fins ara, tots aquests films havien estat protagonitzats per Leïla Bekhti i la mateixa Géraldine Nakache.
Producció: França (57,62%), Bèlgica (42,38%). Any: 2026. Durada: 1h34. Versió original: en francès.
Sinopsi: Quan la Gil (Monia Chokri) coneix en Jacques (Niels Schneider), esclata l’amor. Però la intensitat dels inicis deixa pas a una relació en què ella se sent cada vegada més atrapada, fins al punt de perdre els seus referents. En Jacques la tranquil·litza: si ella pensa bé, només li passaran coses bones. De mice en mica, la Gil entén el control que ell exerceix sobre la seva vida…
Amb: Monia Chokri, Niels Schneider, Rudgy Pajany, Mina Kavani, Oussama Kheddam, Clémentine Célarié.
Guió: Géraldine Nakache, David Lambert.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies | Productores: Liaison Cinématographique* (francesa), Pan Cinéma* (francesa), Artémis Production (belga) | Informacions: pendent. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: Pan Distribution. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: Playtime.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
De Volker SCHLÖNDORFF, Visitation — Le Bois de Klara — Heimsuchung.
♦ Una casa i una parcel·la de terra vora un llac a Berlín i els seus canviants habitants reflecteixen 70 anys d’història alemanya: des de la República de Weimar, el nazisme i la guerra, passant per l’ocupació soviètica i la reconstrucció, fins a la caiguda de la RDA. Hi passen diverses famílies: residents jueus, una parella d’arquitectes, una escriptora i la seva néta, que hi busca la pau. Així es pot resumir aquest film en què el veterà Volker Schlöndorff adapta la novel·la Heimsuchung, de Jenny Erpenbeck, amb un repartiment ple de noms importants de l’escena cinematogràfica alemanya: Lars Eidinger, Martina Gedeck, Ulrich Matthes, Michael Maertens, Susanne Wolff. Volker Schlöndorff [Wiesbaden, Hessen, Alemanya, 31.03.1939], que va estudiar economia i ciències polítiques, així com a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques (IDHEC) a París, França, va treballar d’ajudant de direcció de Louis Malle, Jean-Pierre Melville i Alain Resnais. Autor de films de notable importància al cinema d’arti i asaig dels anys seixanta i setanta, com Der junge Törless — El joven Törless (1966), Der plötzliche Reichtum der armen Leute von Kombach — La repentina pobreza de los pobres de Kombach (1971), Die verlorene Ehre der Katharina Blum – El honor perdido de Katharina Blum (1975) -corealitzat amb Margarethe von Trotta, col·laboradora habitual seva i amb qui va estar casat entre 1971 i 1991- i Der Fangschuß — Tiro de gracia (1976), havia creat la seva pròpia productora, Bioskop Film, juntament amb Reinhard Hauff i Eberhard Junkersdorf l’any 1973. «Va guanyar un Oscar i també la Palma d’Or al Festival de Canes de 1979 per El timbal de llauna (1979), l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de l’autor guardonat amb el Premi Nobel Günter Grass. El 1991 va ser president del jurat de la 41a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín. Schlöndorff ha adaptat moltes obres literàries per al cinema, incloent algunes produccions nord-americanes ben rebudes per la crítica, i també ha estat implicat en la política alemanya de la postguerra. Va exercir com a director executiu de l’estudi UFA a Babelsberg. A més, imparteix classes de cinema i literatura a la European Graduate School de Saas-Fee, Suïssa, on dirigeix un seminari intensiu d’estiu» (Lbox)
Producció: Alemanya, França. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en alemany.
Sinopsi: Als anys vint del segle passat, la Klara hereta una casa situada vora un llac prop de Berlín. La pel·lícula retrata 70 anys de la seva vida en aquesta residència, des dels anys 1920 fins a la demolició de l’edifici. Els habitants de la casa viuen la República de Weimar, el règim nazi, la Segona Guerra Mundial, la capitulació de 1945 i l’ocupació soviètica de la postguerra, la República Democràtica Alemanya (RDA), els esdeveniments de 1989/90 i la integració a la República Federal d’Alemanya.
Amb: Lars Eidinger, Martina Gedeck, Ulrich Matthes, Michael Maertens, Susanne Wolff, Stella Denis-Winkler.
Guió: Volker Schlöndorff, basat en la novel·la Heimsuchung, de Jenny Erpenbeck.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Productores: Ziegler Film (alemanya), StudioCanal | Informacions: Diafanís 29.08.2025, Wikipédia. Dossiers de premsa: pendent.
Distribuïdores ⇒ Mercat espanyol, D: pendent. Mercat francès, D: pendent. Mercat italià, D: pendent. Mercat EUA, D: pendent. Vendes internacionals: StudioCanal.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent.
Enllaços: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies. Distribuïdores: StudioCanal. Vendes int.: StudioCanal.
De John TRAVOLTA, Propeller One-Way Night Coach — Vol de Nuit pour Los Angeles.
♦ Primera pel·lícula com a director d’en John Travolta, Propeller One-Way Night Coach – Vol de Nuit pour Los Angeles és l’adaptació del seu propi llibre, publicat el 1997, Propeller one-way night coach : a fable for all ages, la història del primer vol d’un noiet, que en Travolta, apassionat per l’aviació des de ben jove i pilot professional experimentat, va escriure i i il·lustrar per al seu fill (en Jeff, que morí el 2009, als 16 anys d’edat), però pensat per a totes les edats, inspirant-se en els records de la pròpia infància del futur actor, des del seu primer vol en avió fins a les persones inoblidables que hi ha conegut i a les històries que hi ha anat vivint al llarg dels anys. «Un relat que es desenvolupa com un viatge nostàlgic a l’edat d’or de l’aviació comercial»
Producció: EUA. Any: 2026. Durada: pendent. Versió original: en anglès.
Sinopsi: En Jeff (Clark Shotwell), un noiet apassionat per l’aeronàutica, s’enlaira al costat de la seva mare (Kelly Eviston-Quinnett) en un viatge d’anada sense retorn cap a Hollywood, travessant els Estats Units. El que podria haver estat un simple vol es converteix en el viatge d’una vida.
Amb: Clark Shotwell, Kelly Eviston-Quinnett, Ella Bleu Travolta, Olga Hoffmann.
Guió: John Travolta, basat en el seu llibre Propeller one-way night coach : a fable for all ages.
Enllaços: Festival de Canes 2026 · Cannes Première | Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies | Productores: pendent | Informacions: web de John Travolta | Wikipedia – John Travolta | Viquipèdia – John Travolta | Variety | The Hollywood Reporter | Deadline | The Playlist. Dossiers de premsa: pendent. En aquest blog, també: El debut d’en John Travolta com a director, a Canes 2026.
S’estrena directament: a Apple TV, el 29 de maig.
Ressons de Canes 2026: pendent. Premis: pendent | Candidata a la Càmera d’Or.
Enllaços: Tmdb, Imdb, Letterboxd, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, MyMovies. Estrena: directa a Apple TV, el 29.05.2026.
—
PORTADA: Signatura gràfica del Festival de Canes 2026
