Inici / Estrena / Estrena: ‘Tanit’ (Pep Garrido, 2026)

Estrena: ‘Tanit’ (Pep Garrido, 2026)

♦ La petita Tanit es converteix en aprenent de la bruixa Perona mentre la mort abans de néixer de la germana que esperaven colpeja la seva família i l’obliga a fer-se gran abans d’hora. «Tanit, film català i en català rodat al Montseny, adapta la novel·la de Núria Albó publicada el 1984, un clàssic infantil i juvenil de la literatura catalana. Pep Garrido l’ha adaptat al cinema amb llibertat, afegint i canviant alguns elements, però ha estat fidel a l’essència del llibre. També tracta els nens com un públic intel·ligent, afrontant temes com el dol perinatal o la dificultat d’encaixar al món» (Bernat Salvà [§]). «Mentre preparava Sense sostre, la pel·lícula amb què debutaria el 2019 com a director, Pep Garrido (Barcelona, 1979) va ser pare d’una nena, la Tanit, i una amiga va regalar-li el llibre Tanit, de Núria Albó, que el 1984 va guanyar la primera edició del Premi El Vaixell de Vapor de literatura infantil. Per a Garrido va ser una descoberta emocionant: “No és com els llibres infantils d’avui dia, tant la història com els personatges són brutals”» (Xavi Serra [§]). «Garrido continua explorant el dol des del punt de vista de la infantesa, però canvia el registre documental per una història de ficció. Tanit és el nom de la protagonista de la pel·lícula, meravellosament interpretada per Dolça Salvans Portell» (João Borges [§]). «En una època marcada per la immediatesa, els vídeos de pocs segons i la necessitat constant d’estímuls, la pel·lícula de Pep Garrido proposa una cosa cada vegada més infreqüent: aturar-se a observar. El seu ritme pausat exigeix un petit esforç inicial, però qui accepta la invitació descobreix una pel·lícula de gran sensibilitat, construïda a partir de gestos, silencis i emocions tot just insinuades. Com la vida mateixa, avança sense presses, deixant espai perquè els personatges respirin i perquè l’espectador completi allò que passa entre una escena i l’altra» (Aitziber Azpeitia [§]). «A aquesta adaptació d’un conte de Núria Albó li falta força, convicció i corregir una mica la dicció de les nenes quan s’insulten al bosc. Però, en compensació, ofereix, des de la clàssica base del ‘coming of age’, un atractiu viatge a la Catalunya profunda. Profunda i, sobretot, màgica: una terra de bruixes, d’herbes i plantes miraculoses, de creences i supersticions» (Jordi Batlle Caminal [§])

Tanit | Foto, gentilesa de Catalan Films

De Pep GARRIDO, Tanit

Producció: Catalunya, País Valencià. Any: 2026. Durada: 1h48. Versió original: en català. Especificacions tècniques: Color, 1:85, 4 K, Digital 5.1, Dolby Digital.

Sinopsi: Al bell mig del Montseny, la petita Tanit campa per on vol perquè no hi té més remei: un embaràs de risc obliga la seva mare a fer repòs. Un dia, mentre busca el seu gos Xuc pel bosc, la Tanit topa amb l’àvia Perona, una vella que viu aïllada al bosc i a qui tothom pren per bruixa…

Tràiler:

Amb: Dolça Salvans Portell (Tanit), Sara Espígul (Núria), Sergio Caballero (Pere), Isabel Rocatti (àvia Perona), Núria Molas Busquets (tieta Mercè), Mia Vinyoles Solà (Laia), Queralt Creixans Camó (Berta)

Guió: Pep Garrido, basat en el conte Tanit de Núria Albó. Muntatge: Pepa Roig. Fotografia: Assia Júlia-La Roca. Efectes especials: Hover MrX. Música original: Clara Peya. So: Verónica Font (disseny i so directe). Càsting: Lena Castell. Maquillatge: Empar Carrió. Perruqueria: Empar Carrió. Vestuari: Minerva Alcalde. Direcció artística: Laia Serra. Ajudants de direcció: Gerard Dols, Xesc Cabot.

Rodatge: el 2024, a La Garriga, Viladrau, Arbúcies, Cànoves i Samalús i Sant Celoni (zona del Montnegre), València (interiors d’hospital i d’escola), en diverses estacions de l’any (primavera, estiu i tardor).

Tanit | Foto, gentilesa de Catalan Films

Enllaços:

Bases de dades: Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, ICAA, AlloCiné, MyMovies | Cinema en català.

Festival d’estrena mundial: D’A 2026 · Talents. Premi destacat: Menció Especial del Jurat de FIC CAT. I també: Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (FIC CAT Tarragona) 2026 | Altres reconeixements.

Dossiers de premsa: pendent. InformacióEl clàssic de Núria Albó «Tanit» arriba als cinemes el 18 de setembre (La Veu del País Valencià)

Tanit | Foto, gentilesa de Catalan Films

Sobre la producció:

Direcció de producció: Bernat Rifé. Producció: Xesc Cabot, Xavier Machancoses, Xavier Crespo, Juan Carlos Claver, Pep Garrido. Producció delegada: Esther Dueñas, Oriol Sala Patau. Producció executiva: Xesc Cabot, Xavier Crespo.

Companyies productores: Atiende Films (catalana), Dacsa Produccions (valenciana). Amb la col·laboració de: 3Cat (catalana), À Punt (valenciana). Amb el suport de: ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), IVC (Institut Valencià de Cultura).

Tanit | Foto, gentilesa de Catalan Films

Distribuïdores i estrena als cines:

Mercat espanyol, D: Syldavia Cinema, E: 18.09.2026. Mercat francès, D: pendent, E: pendent. Mercat italià, D: pendent, E: pendent. Mercat EUA, D: pendent, E: pendent. Vendes internacionals: pendent.

Tanit | Foto, gentilesa de Catalan Films

Cines de referència d’aquest blog:

La projecten en VOC: CineBaix (Sant Feliu de Llobregat), Espai Texas (Barcelona), Cinemes Girona (Barcelona), Cinema Maldà (Barcelona), Screenbox (Lleida)

La projecten en VOSE: Cines Babel (València), Cines Lys (València)

Cineclubs: pendent.

Tanit | Foto, gentilesa de Catalan Films

Comentari de la pel·lícula:

Pendent

Altres veus:

‘Tanit’, dol i dissidència femenina en un clàssic infantil català rodat al Montseny. Bernat Salvà. Article, al diari El Punt Avui, 18.09.2026: «Film català i en català rodat al Montseny, adapta la novel·la de Núria Albó publicada el 1984, un clàssic infantil i juvenil de la literatura catalana. Pep Garrido l’ha adaptat al cinema amb llibertat, afegint i canviant alguns elements, però ha estat fidel a l’essència del llibre. També tracta els nens com un públic intel·ligent, afrontant temes com el dol perinatal o la dificultat d’encaixar al món»

“Hi ha molts nens que arriben als 16 anys sense haver parlat del sexe i la mort amb els pares”. Xavi Serra. Article, al diari Ara, 16.09.2026: «Mentre preparava Sense sostre, la pel·lícula amb què debutaria el 2019 com a director, Pep Garrido (Barcelona, 1979) va ser pare d’una nena, la Tanit, i una amiga va regalar-li el llibre Tanit, de Núria Albó, que el 1984 va guanyar la primera edició del Premi El Vaixell de Vapor de literatura infantil. Per a Garrido va ser una descoberta emocionant: “No és com els llibres infantils d’avui dia, tant la història com els personatges són brutals”»

On eres, Tanit? João Borges. Crítica, al digital de cultura Núvol, 16.09.2026: «Garrido continua explorant el dol des del punt de vista de la infantesa, però canvia el registre documental per una història de ficció. Tanit és el nom de la protagonista de la pel·lícula, meravellosament interpretada per Dolça Salvans Portell»

Més veus (que no tradueixo):

La Catalunya mágica. Jordi Batlle Caminal. Crítica, en què li posa 2 estrelles sobre 5, al diari La Vanguardia, 18.09.2026: «A esta adaptación de un cuento de Núria Albó le falta fuerza, convicción y corregir un poco la dicción de las niñas cuando se insultan en el bosque. Pero, en compensación, ofrece, desde la clásica base del “coming of age”, un atractivo viaje a la Catalunya profunda. Profunda y sobre todo mágica: una tierra de brujas, de hierbas y plantas milagrosas, de creencias y supersticiones. En el personaje huraño que interpreta Isabel Rocatti está depositada toda esta cultura ancestral.

‘Tanit’, una delicada fábula sobre el paso de la infancia a la madurez. Aitziber Azpeitia. Article, al diari La Vanguardia, 16.09.2026: «Hay películas que buscan atrapar al espectador desde el primer minuto y otras que le invitan a entrar poco a poco en su universo. Tanit pertenece a la segunda categoría. En una época marcada por la inmediatez, los vídeos de pocos segundos y la necesidad constante de estímulos, la película de Pep Garrido (Barcelona, 1979), propone algo cada vez más infrecuente: detenerse a observar. Su ritmo pausado exige un pequeño esfuerzo inicial, pero quien acepta la invitación descubre una película de gran sensibilidad, construida a partir de gestos, silencios y emociones apenas insinuadas. Como la vida misma, avanza sin prisas, dejando espacio para que los personajes respiren y para que el espectador complete lo que ocurre entre una escena y otra»

Articles d’altri posteriors a la publicació d’aquest apunt:

Pendent

PORTADA: Cartell del film | Gentilesa del D’A 2026

Etiquetat:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *