♦ Òpera prima de les cosines Clàudia i Paula Serra, 11 és un film de terror, l’únic rodat en català seleccionat a l’Oficial Fantàstic Competició del Festival de Sitges 2026: «Vuit nens i dos monitors del cau queden atrapats en un refugi dels Pirineus quan una tempesta de neu talla tots els accessos. Sense electricitat, ni aigua, ni manera de comunicar-se, intenten resistir mentre no arribi el rescat. De cop, s’adonen que hi ha un nen de més, al qual acullen temporalment. A mesura que el tancament s’allarga, el misteriós nouvingut es torna cada vegada més agressiu i enigmàtic, sembrant el dubte i la por en el grup» [§]
«Els protagonistes són nens i nenes que passen uns dies de convivència amb el cau, sota la tutela de dos monitors que tot just han deixat enrere l’adolescència. I aquesta és una de les particularitats de la proposta: veure com una situació que comença amb un incident dramàtic es converteix, a poc a poc, en una olla de pressió a punt d’esclatar. Les directores han explicat que situar el mal en un personatge infantil els interessava precisament perquè obre un dilema incòmode. I és aquí on 11 troba una de les seves línies més suggeridores: què passa quan allò que associem amb la innocència es converteix en una amenaça?» [§] diu en Jordi Camps Linnell. «El thriller de terror 11, una història sobre infància i maldat. Al llarg dels escassos 90 minuts d’11 brilla sobretot la interpretació creïble i ferotge de Mia Sala-Patau com a monitora dividida entre la missió de protegir els nens i la desconfiança creixent cap al nouvingut, figura misteriosa que la pel·lícula renuncia a explicar en clau psicològica» [§], n’escriu en Xavi Serra. «11, una ficció ambientada al Pirineu andorrà amb un nen que fa mal rotllo i mereix ser ajusticiat. L’argument podria remetre perfectament a un encreuament impossible entre Balandrau i La profecia. Entre els referents que van tenir en compte, Paula Serra esmenta El resplandor, The Innocents (la pel·lícula noruega del 2021), L’òrfena i L’orfenat. (..) “El debat sobre d’on ve el mal, si és innat o adquirit, és molt interessant, però no forma part d’aquesta pel·lícula. El que ens interessa plantejar és com reacciones quan t’enfrontes a una situació límit que et supera del tot i et fa replantejar tots els teus valors, el codi moral que sempre has defensat. Perquè l’element disruptiu que et posa contra les cordes és un nen. Que el perill sigui un nen canvia les regles del joc i posa a prova els conceptes del bé i el mal (..)”» [§], n’informa Rafael Tapounet. «El film no escatima en angoixes i mals rotllos malgrat que els protagonistes són tots menors (excepte els monitors). La psicologia dels personatges i les seves pors i traumes juguen un paper central en un llargmetratge que no té por d’incomodar» [§], en remarca JR Armadàs. Tanmateix, em Marc Garriga opina que «el guió necessita més hores de treball i les limitacions interpretatives del conjunt de nens són un llast en alguns moments insalvable. Malgrat això, el film remunta a la segona part i acaba sent un thriller realment inquietant, tot i tenir moltes mancances» [§]
Nascudes el 1998 (respectivament a Palamós i Barcelona), les cosines Paula i Clàudia Serra, graduades en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, «van iniciar la seva trajectòria amb el curt Matryoshka (2016) i han realitzat projectes per a RTVE, National Geographic o Arcadia Motion Pictures» [§], segons que informa el Festival de Sitges. 11 significa el seu debut en el llargmetratge i expliquen: «Des de petites, hem sentit la necessitat d’explicar històries. En els nostres jocs, va sorgir una figura que encara avui ens inspira: la “princesa amb pantalons” — valenta, lliure i preparada per afrontar qualsevol perill. Amb 11, recuperem aquesta idea i la portem a un terreny més fosc i més arrelat a la realitat. L’Àlex [la monitora joveneta, a qui dona vida Mia Sala-Patau], la protagonista, encarna aquesta força: una dona que cuida, protegeix i ho manté tot unit, però que, en circumstàncies extremes, es veu empesa a descobrir fins on està disposada a arribar. Ens interessa aquell moment en què allò familiar es trenca i el que és quotidià es converteix en una amenaça. 11 no parla de monstres sobrenaturals, sinó d’una violència profundament humana. Perquè el que és realment aterridor no és l’impossible, sinó allò que podria arribar a passar. I és aquí on comença la nostra pel·lícula» [§]

De Clàudia SERRA i Paula SERRA MARTÍ, 11
Producció: Catalunya (70%), Andorra (10%), Argentina (20%). Any: 2026. Durada: 1h29. Versió original: en català. Especificacions tècniques: Color | 4k | Relació d’aspecte, 2.35 : 1 | So: Digital 5.1.
Sinopsi: Un grup de deu nens i nenes escoltes, d’entre 11 i 12 anys, se’n van a passar un cap de setmana en un refugi de muntanya dels Pirineus, acompanyats per dos monitors. El que havia de ser una escapada d’aventura i convivència es transforma en una situació extrema quan una violenta tempesta de neu els obliga a quedar-se atrapats a l’interior del refugi. Aïllats del món exterior, sense electricitat, sense aigua corrent i sense cap mena de comunicació, els infants decideixen comptar-se per assegurar-se que hi són tots: 7… 8… 9… 10…i 11. Un nen desconegut ha aparegut entre ells. Ningú no l’havia vist abans. Els monitors, intentant mantenir la calma i protegir el grup, decideixen integrar-lo mentre esperen un rescat incert. Però a mesura que passen les hores, el comportament del nouvingut es torna cada vegada més inquietant, agressiu i enigmàtic, i sembra el dubte i la por entre els nens. A l’interior del refugi, el fred no és l’únic perill.
Tràilers: VOC, VOSF, VOSI, VOSA.
Amb: Mia Sala-Patau (Àlex), Pablo Scapigliati (Dani), Matías Zocca (Biel), Jael Borràs (Leo), Marc Vila (bomber), Abel Amigó (bomber).

Guió: Clara Esteban, Pau Pujol, Andrea Martínez. Muntatge: Dídac Palou. Fotografia: Mariano Suárez. Música original: Òscar Araujo.
Ajudants de direcció: Anna Jorquera, Veronica Vetrano, Eulàlia Maluquer. Il·luminació: pendent. Efectes visuals: Adrià Ruiz (composició digital). Efectes especials: Martí Bartra (supervisió). So: Laura Diez (disseny), Yasmina Praderas (mescles de regravació), Marta Estivill (enregistrament), Alejandro Baldasso (enregistrament de foley). Càsting: Anna Gonzàlez. Maquillatge: Imma Capell, Júlia Ramírez. Perruqueria: Imma Capell, Júlia Ramírez. Vestuari: Isabella Innocenzi. Direcció artística: Cristina Borobia.
Direcció de producció: Bernat Rifé. Producció: David Matamoros, Mariángeles Hernández. Producció delegada: Oriol Sala Patau (3Cat). Producció executiva: David Matamoros, Ma Ángeles Hernández, Pau Riera Dejuan, David Haro Tornè, Roxana Ramos, Fernando Díaz. Companyies productores: Mr Miyagi Films** (catalana), Contraban Produccions (andorrana), Aramos Cine (argentina). Amb la col·laboració de 3Cat. Amb el suport de l’ICAA.
Rodatge: Febrer-març de 2026. Els exteriors, a Andorra. En estudi, al Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa). També, algunes escenes, rodades a Barcelona. Informacions al respecte: RTVA 12.03.2026 | Diari Andorra 24.10.2026.

Enllaços:
Bases de dades: Catalan Films, Tmdb, Imdb, Letterboxd, Cineuropa, Filmaffinity, Sensacine, DeCine21, ICAA, AlloCiné, MyMovies | Cinema en català.
Festival d’estrena mundial: Sitges 2026 · Oficial Fantàstic Competició. Premi destacat: pendent. I també: Altres reconeixements.
Guia de la pel·lícula: en català

Distribuïdores i estrena als cines:
Mercat espanyol, D: Alfa Pictures, E: 06.11.2026. Mercat francès, D: pendent, E: pendent. Mercat italià, D: pendent, E: pendent. Mercat anglès, D: pendent, E: pendent. Mercat EUA, D: pendent, E: pendent. Vendes internacionals: The Yellow Affair.
Cines de referència d’aquest blog:
La projecten en VOC: CineBaix (St Feliu de Llobregat), Espai Texas (BCN), Verdi (BCN), Maldà (BCN), Sucre (Vic), Screenbox (Lleida), Ocimax Palma (Palma), Sucre (Vila-real), ABC Park (València), Illa Carlemany (Escaldes i Engordany, Andorra). Altres cines que la projecten en VO: Cines que projecten 11 en versió original catalana.
Cineclubs: pendent.

Crítiques, articles i entrevistes sobre el film:
«11, el debut en el llargmetratge de les cosines Clàudia i Paula Serra, demostra que les nostres pors també poden parlar català. I ho fan des d’un refugi perdut als Pirineus, en una història que juga amb les convencions del gènere per introduir-hi un element inquietant: la presència d’un nen que no hi hauria de ser. La premissa ens resulta familiar. Vuit nens i dos monitors queden atrapats en un refugi de muntanya per culpa d’una tempesta de neu. Sense electricitat, aigua ni comunicació amb l’exterior, només els queda esperar que arribi el rescat. Però, quan fan recompte, descobreixen que són onze. Hi ha un nen de més, un nouvingut misteriós que acullen provisionalment i que, a mesura que passen les hores, es torna cada vegada més agressiu i enigmàtic. Fins aquí, podríem pensar en una variació de les home invasion o de les històries de grups assetjats per una amenaça que no poden controlar. Però aquí no hi ha una família en perill com a L’esplendor, ni un grup d’adolescents perseguits pel psycho killer de torn a l’estil de Divendres 13. Els protagonistes són nens i nenes que passen uns dies de convivència amb el cau, sota la tutela de dos monitors que tot just han deixat enrere l’adolescència. I aquesta és una de les particularitats de la proposta: veure com una situació que comença amb un incident dramàtic es converteix, a poc a poc, en una olla de pressió a punt d’esclatar. Les directores han explicat que situar el mal en un personatge infantil els interessava precisament perquè obre un dilema incòmode. I és aquí on 11 troba una de les seves línies més suggeridores: què passa quan allò que associem amb la innocència es converteix en una amenaça?»
Crònica* (⊄) de Jordi Camps Linnell, al diari El Punt Avui, 14.10.2026 – Festival de Sitges
«Dos monitors de cau, deu nens escoltes, un refugi de muntanya aïllat per una tempesta de neu i una aparició inesperada. Aquests són els elements amb què les directores Paula Serra (Palamós, 1998) i Clàudia Serra (Barcelona, 1998) basteixen el thriller de terror 11, una història sobre infància i maldat. Al llarg dels escassos 90 minuts d’11 brilla sobretot la interpretació creïble i ferotge de Mia Sala-Patau com a monitora dividida entre la missió de protegir els nens i la desconfiança creixent cap al nouvingut, figura misteriosa que la pel·lícula renuncia a explicar en clau psicològica. “No ens interessava el perquè d’aquesta maldat o si és innata o adquirida, sinó el debat que ens sorgeix a nosaltres quan el mal s’encarna en una figura infantil, a qui l’instint sempre ens empeny a protegir”, diu Paula Serra. La seva cosina afegeix que per a algú com la protagonista que “dedica el temps lliure a l’educació en lleure, a cuidar i estimar nens que no són seus, aquesta situació la porta a replantejar-se tots seus límits i codis com a persona”»
Crònica (⊄) de Xavi Serra, al diari Ara, 12.10.2026 – Festival de Sitges
«11, una ficció ambientada al Pirineu andorrà amb un nen que fa mal rotllo i mereix ser ajusticiat. L’argument podria remetre perfectament a un encreuament impossible entre Balandrau i La profecia. L’embrió de la pel·lícula va sorgir fa sis anys com un treball de final de grau a la Universitat Pompeu Fabra, on les Serra –que són cosines i van néixer amb tot just un mes de diferència– estudiaven Comunicació Audiovisual. Al principi no es plantejaven fer una pel·lícula de terror. “Teníem la premissa, que ens semblava potent, d’aquells nens d’una agrupació scout que van a la muntanya, queden atrapats i descobreixen que hi ha un nen de més –explica Clàudia–. La idea inicial era anar cap a un altre gènere, però hi havia coses que no acabaven d’encaixar: ‘¿I si tirem cap al mal rotllo?’. I de sobte la història va créixer i es va fer més interessant”. Entre els referents que van tenir en compte, Paula esmenta El resplandor, The Innocents (la pel·lícula noruega del 2021), L’òrfena i L’orfenat. (..) “El debat sobre d’on ve el mal, si és innat o adquirit, és molt interessant, però no forma part d’aquesta pel·lícula. El que ens interessa plantejar és com reacciones quan t’enfrontes a una situació límit que et supera del tot i et fa replantejar tots els teus valors, el codi moral que sempre has defensat. Perquè l’element disruptiu que et posa contra les cordes és un nen. Que el perill sigui un nen canvia les regles del joc i posa a prova els conceptes del bé i el mal. És un terreny incòmode, però pensem que precisament el cine és un marc que ha de servir per explorar totes aquestes qüestions incòmodes amb la seguretat de la ficció”. Una de les grans revelacions d’11 és la presència de Mia Sala-Patau, que, després de petits papers en sèries com Això no és Suècia i La Academia, resol el seu primer personatge protagonista amb un coratge i una convicció encomiables»
Crònica (⊄) de Rafael Tapounet, al diari El Periódico, 13.10.2026 – Festival de Sitges
«El film no escatima en angoixes i mals rotllos malgrat que els protagonistes són tots menors (excepte els monitors). La psicologia dels personatges i les seves pors i traumes juguen un paper central en un llargmetratge que no té por d’incomodar. A El Cinèfil hem parlat amb els seus dos protagonistes, Mia Sala-Patau i Pablo Scapigliati, sobre l’experiència de rodar aquesta història inquietant, el treball amb les dues directores i la responsabilitat de protagonitzar el film i representar el cinema en català en un festival de projecció internacional com Sitges: videoentrevista»
Article (β) de JR Armadàs, a El Cinèfil, 14.10.2026 – Festival de Sitges
«Les cosines Clàudia i Paula Serra faran camí en el fantàstic català, però és massa evident que aquesta pel·lícula neix d’un projecte de final de curs. La idea inicial és bona: (..) A partir d’aquí, però, el guió necessita més hores de treball i les limitacions interpretatives del conjunt de nens són un llast en alguns moments insalvable. Malgrat això, el film remunta a la segona part i acaba sent un thriller realment inquietant, tot i tenir moltes mancances»
Crítica* (β) de Marc Garriga, a 3Cat·Info, 05.11.2026
I també:
Paula Serra i Clàudia Serra: “Què està bé i què malament quan perilla la vida? (β). Entrevista de Celina Cedro a les directores, publicada el 24.10.2026 a Diari d’ Andorra.
Paula i Clàudia Serra, directores d’ 11: “La vida real pot ser profundament terrorífica” (⊄). Entrevista de Jordi Camps Linnell a les cineastes, publicada el 06.11.2026, al diari El Punt Avui.
El Festival de Sitges descobreix dues noves mirades al terror amb els debuts de Clàudia i Paula Serra (β). Crònica de Felipe Martínez, a CatalunyaPress, 12.10.2026

Comentari meu:
Pendent.
—
PORTADA: Cartell de la pel·lícula | Gentilesa d’Alfa Pictures








